Resultats de la cerca

Adoptà aquest nom per a diferenciar-se del també escriptor Juan García Hortelano , i es donà a conèixer amb la novella El triunfo 1990, premi Tigre i portada al cinema per Mireia Ros el 2006, a la qual seguiren Quédate 1993, Un enano español se suicida en Las Vegas 1997, adaptada el 2002 al cinema per Antonio Chavarrías amb el títol de Volverás i les seves obres més ambicioses la trilogia El día del Watusi , formada per Los juegos feroces 2002, Viento y joyas 2002 i El idioma imposible 2003, ambiciós retrat de Barcelona des de la fi del franquisme fins als Jocs Olímpics i la…

Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Anà a Barcelona per tal de dedicar-se a la literatura i a la pintura i treballà en feines editorials Publicà els volums de narracions Històries de la mà esquerra , premi Joan Santamaria 1971, i El cafè de la granota 1985 En elles recrea, a cavall entre el realisme i la fantasia, el passat mític de l’antiga Mequinensa, temàtica amb la qual construí un món propi que es reflecteix en les seves obres més ambicioses, les novelles Camí de sirga 1988, premis Joan Crexells 1988, Crítica Serra d’Or 1989…

El 1955 abandonà els estudis d’enginyeria física a la universitat de Cornell i feu el servei militar a la marina fins el 1957, que retornà a la mateixa universitat, tot i que canvià radicalment d’estudis, decantant-se pels de literatura angesa Poc abans de graduar-se 1959 publicà el primer relat, The Small Rain 1959, al qual seguiren d’altres Mortality and Mercy in Vienna , 1959 Low-lands , 1960 Entropy , 1960 Under the Rose , 1961 mentre es mantenia amb feines ocasionals i treballava en la seva primera novella V 1963, en la qual, des d’un plantejament inicial d’intriga, desenvolupa un…

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas Com a…

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…

Seguí de manera discontínua estudis de literatura a la Universitat de Colúmbia que alternà amb estades a Europa, sobretot a París El 1970 es doctorà en literatura comparada i l’any següent tornà a París, on romangué fins el 1974, treballant com a traductor i en feines ocasionals Retornat als EUA, portà una vida similar fins el 1979, en què una herència li permeté dedicar-se més plenament a la creació literària La consagració li arribà el 1986 amb la publicació de The New York Trilogy, formada per City of Glass  1985,  Ghosts 1986 i The Locked Room  1986, novelles vagament connectades per una…

Vida Fill d’uns pagesos modests, el seu pare escrivia tanmateix amb fluïdesa El 1855 entrà al seminari de Vic, i entre el 1863 i el 1871 residí a Can Tona, masia del terme de Riudeperes, on compaginà els estudis de teologia amb l’ensenyança i les feines del camp Amb vint anys, el 1865, publicà el primer poema, Dos màrtirs de ma pàtria, i guanyà els primers premis als Jocs Florals de Barcelona La seva aparició, vestit de pagès, a la Sala de Cent creà una imatge pública que, en certs aspectes, coincidia amb la del bon sauvage rousseaunià i que produí una forta impressió en els medis culturals…