Resultats de la cerca

Exponent màxim del corrent romàntic al Japó, a 17 anys es convertí al cristianisme i a 22 ingressà en el cercle literari romàntic Minyūsha ‘Els amics del poble’, fundat el 1887 Collaborà en el seu òrgan, Kokunin no Tomo ‘Els amics de la nació’, i en el diari Kokunin Shimbun ‘La nació’ De la seva obra cal esmentar Hototogiso ‘El cucut’, 1898-99, la més coneguda, Omoide no ki ‘Records’, 1900-01, Kuroshio ‘Corrent negre’, 1903, atac contra els polítics, Shizen to jinsei ‘La natura i la vida humana’, 1905 i Nihon kara Nihon ye ‘Del Japó al Japó’, diari de la volta al món…

Collaborà en diverses publicacions, com La Illustració Catalana , De Tots Colors , El Teatre Català , Catalunya i La Revista , entre d’altres Als anys trenta es donà a conèixer com a novellista amb obres de contingut social i psicològic, com Homes i màquines 1930, el volum de narracions breus Els quatre amics 1930, Amor i banderes 1934 —que recrea la proclamació de la República— i Vida triomfal 1935 Durant la postguerra reprengué l’activitat amb la novella històrica Auli, fill de Pilat 1954 i amb diversos opuscles en castellà sobre cultura terrassenca, entre els quals sobresurt…

Participà en l’aixecament del 1884 i fou empresonat Preocupat per la vida camperola, li dedicà gran part de la seva obra literària Zapiski Stepn'aka ‘Apunts de Stepniak’, 1879-82 i Gardeniny, ikh dvorná, priveržency i vragi ‘Els Gardenin, llurs servents, amics i enemics’, 1899, la seva obra més important

Era membre de la Societat Econòmica d’Amics del País, de València És autor, entre altres poesies en castellà, d’una Oda al arte de escribir 1799, una Oda a la paz 1802 i una Silva en elogio a las nobles artes i també d’una memòria a l’esmentada societat sobre els estanys i aiguamolls del País Valencià

Doctor en drets, fou jutge de Manacor 1821, diputat a corts 1837-38, 1838-39, membre de la Societat d’Amics del País i catedràtic a l’Institut Balear Publicà, entre altres obres, Investigaciones filosófico-políticas sobre la naturaleza del fomento y su influencia en la prosperidad pública 1834 i De la libertad considerada como elemento de fuerza y como elemento de debilidad 1839

Advocat, fou lletrat del marquès de Campo, especialment en els seus negocis ferroviaris, fins el 1867 Collaborà a El Fénix , Las Bellas Artes i El Pensamiento de Valencia amb articles i poemes Fou degà del collegi d’advocats de València 1874-76 i 1894-99, diputat a corts 1885 i director de la Societat Econòmica d’Amics del País 1872-79 i 1884-86

La seva poesia, molt personal i a voltes d’una gran fantasia, es feu mereixedora del premi de les Lletres Occitanes 1955 Cal destacar  Lei cants dau deluvi 1967 Altres reculls són Lo cantic dau brau 1956, Lo poèma de l’ametla 1957, La cantada di cantadas 1960, Lo poèma dis amics 1963, Dichas d’un occitan dau sègle atomic 1967 i Poèmas politics 1959-74 Fundà l’editorial Comptador Generau dau Libre Occitan

Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i…

Militar i fill de militars, participà en la guerra del 1812 Abandonà l’exèrcit, i formà part de la Societat Lliure dels Amics de les Lletres Russes Participà en l’aixecament del 1825, fou condemnat a mort i penjat Amb Bestuzev fundà l’almanac Poljarnaja zvezda ‘L’estrella polar’ Poeta romàntic, representant del byronisme rus, patriota, fou fortament influït per la Illustració francesa És conegut per Dumy cants epicohistòrics tradicionals, 1825 Vojnarovskij 1825 és un poema patriòtic en el qual s’exposen les idees dels decabristes K vremen'ščiku ‘Al favorit’ és una sàtira d’…

Cònsol suffectus 143, orador i jurisconsult, fou mestre de Marc Aureli i Luci Verus La seva obra, incompleta, és coneguda per un palimpsest La seva correspondència comprèn cinc llibres de cartes a Marc Aureli jove, dos a Marc Aureli emperador, dos a Luci Verus, una a Antoní Pius i altres a amics Unes altres composicions seves són De eloquentia, Principia historiae, Laudes fumi et pulueris, Laudes negligentiae, De feriis Alsiensibus, De nepote amisso, De bello Parthico i una correspondència en grec L’estil és arcaïtzant, tendència del s II, de la qual és el màxim representant