Resultats de la cerca

Catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’institut de Girona i als instituts Milà i Fontanals i Joanot Martorell que dirigí, de Barcelona, i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona Publicà, a més de nombrosos llibres didàctics, Historia de la literatura española 1948 nombroses edicions i Introducción a la metodología del análisis estructural 1969

Catedràtic 1968-86 de literatura en un institut de València, des del 1986 fou professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València La seva obra, intimista, molt marcada pel desarrelament, fou molt significativa en la lírica gallega contemporània Palabra de honor 1967, Memoria dunha edá 1976 i, sobretot, el cicle Mesteres 1976, finalista del Premi Nacional de la Crítica 1976 i  Liturxia do corpo 1983, que aplega el més destacat de la seva obra Posteriorment, publicà  Noite do degaro 1994,  Do tempo posuído Poesía 1960-2000 2003,  Herdo do canto 2006,  Caeira…

Formà part del grup d’ATerradas, i el 1854 fou elegit alcalde segon de Figueres, càrrec que hagué de deixar al juliol del 1855, destituït pel govern S'exilià a França en 1855-58 i, en ésser amnistiat, passà a residir a Barcelona Es convertí llavors en un dels principals dirigents del grup democràtic i prorepublicà amb Monturiol, Clavé, Sunyer i Capdevila, etc El 1862 anà amb Garrido a Anglaterra per conèixer el funcionament de la cooperativa de Rochdale, i dos anys després fou un dels collaboradors de l' Almanaque Democrático , oposat a l' Almanaque Literario , publicació oficial de l’Ateneu…

Llicenciat i doctorat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca, de 1951 a 1953 fou catedràtic d’institut, i des d’aquest any exercí la docència a la Universitat Complutense de Madrid, on fou nomenat catedràtic de filologia el 1964, bé que fou destituït el 1965 pel suport que donà a les protestes estudiantils, juntament amb altres professors universitaris i s’hagué d’exiliar fins el 1976, que recuperà la plaça, on fou professor fins a la jubilació 1992 Feu estudis de lingüística general, amb títols com ara Lalia, Ensayos de estudio lingüístico de la sociedad 1973, Del ritmo del…

Estudià dret i filosofia a Barcelona i lògica a Münster 1954-56 De nou a Barcelona, fou professor des del 1956 de lògica, història de la filosofia, filosofia de la ciència i metodologia a les facultats de filosofia i econòmiques La seva activitat política el portà a la direcció del PSUC clandestí i tingué un paper destacat en el moviment universitari català Les seves idees marxistes li valgueren discriminacions, fins que el 1965 fou expulsat de la Universitat de Barcelona El 1966 participà en la constitució del Sindicat Democràtic d’Estudiants de Barcelona i en la concepció i redacció del…

Vida i obra Estudià a l’Escola Industrial i d’Arts i Oficis de la seva ciutat i a l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat Interessat pel món del cinema, a divuit anys escriví el primer article en el Diari de Sabadell , que també fou el primer treball sobre cinema aparegut en la premsa local L’any següent entrà a treballar en la redacció d’aquest diari, on es dedicà a la crítica cinematogràfica fins el 1936, activitat que reprengué després de la guerra Des del 1928, desenvolupà una intensa labor periodística a la premsa local La Veu de Sabadell , Diari de Sabadell , Quadern  i…

La visió psicològica del fenomen amorós arrenca de les dades físiques o biològuiques que ha aportat en els darrers temps l’endocrinologia L’estricta consideració d’aquestes dades identificaria, però, l’amor a l’instint sexual, punt de vista que totes les tendències psicològiques intenten de superar a partir de la següent fórmula bàsica en l’espècie humana, l’amor constitueix un fenomen complex en el qual intervenen dues arrels fonamentals, una d’instintiva o biològica, la sexualitat, i una altra de caràcter psíquic o espiritual, l’eròtica o erotisme Segons l’orientació reflexològica d’Ivan…

Vida i obra Fill de l’impressor Miquel Parpal, visqué lligat als nuclis conservadors i catòlics de Maó L’ambient familiar fou decisiu en la formació de la seva ideologia catolicoconservadora Cursà el batxillerat a Maó i d’aquesta època són les primeres incursions en la creació literària L’any 1893 inicià a Barcelona els estudis de filosofia i lletres i dret Fou alumne de Josep Balari i Jovany, Joaquim Rubió i Ors i Antoni Rubió i Lluch El novembre del 1896, a divuit anys, obtingué la llicenciatura en filosofia i lletres en el curs 1898-99 es llicencià en dret El desembre del 1900 obtingué el…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

Vida i obra Fill de Jaume Pi i Sunyer Es graduà d’enginyer el 1908 a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, una escola que s’integrà, amb la Mancomunitat, a la Universitat Industrial de Catalunya 1914-24 Dirigí l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de Sants i l’Escola Superior d’Agricultura 1916 de la Mancomunitat S’especialitzà en temes de caràcter econòmic i d’altres de relacionats amb la seva activitat professional i docent El 1925 fou secretari de la Federació de Teixits i Filats de Catalunya i el 1928 secretari i tècnic del Comitè Regulador de la Indústria Cotonera…