Resultats de la cerca

Militar de professió, residí a Amsterdam Seguidor de Góngora, escriví poesies i comèdies aplegades a La flor de Apolo 1664 i Coro de las musas 1672

Serví a les corts d’Enric IV i d’Isabel I de Castella Fou un gran versificador, com ho demostren les cent quatre composicions amoroses, satíriques i religioses aplegades en un Cancionero propi, i després novament recopilades en el Cancionero general 1511 d’Hernando del Castillo És autor, també, d’una dotzena de lletres en prosa, i li ha estat atribuïda una biografia de l’arquebisbe de Granada, Hernando de Talavera

Fou periodista, i ocupà després alguns càrrecs oficials D’estil brillant i acurat, escriví reculls de narracions, com O zlých samotářích ‘Captius solitaris’, 1913, i nombroses novelles, entre d’altres, Žalář nejtemnější ‘La presó més fosca’, 1916, Anna proletářka ‘Anna, la proletària’, 1928 i Nikola Śuhaj loupežník ‘El bandit Nikola Śuhaj’, 1933 Les tres narracions aplegades sota el títol de Golet v údolí ‘Golet a la vall’, 1973 versen sobre el món jueu a la Rutènia subcarpàtica

Des de catorze anys residí pràcticament sempre a Anglaterra Es revelà amb In a German Pension 1911 com una escriptora d’estil molt personal i d’acusada sensibilitat, influïda per Čekhov, que aportava una nova visió a la narrativa anglesa Fou donada a conèixer pel grup de Bloomsbury, i les seves narracions foren aplegades en colleccions diverses Bliss and Other Stories 1920, The Garden Party 1923, The Dove's Nest 1923 i Something Childish 1924 Les seves Letters i les Letters to John Middleton Murry 1955, així com el seu diari íntim, Journal 1954, són una mostra de les seves idees…

Fill de Bernat Morales i Soriano Elx, Baix Vinalopó 1822 — el Cabanyal, València 1898, pintor i escultor, amic i condeixeble —a Barcelona— de Marià Fortuny Llicenciat en farmàcia 1880 En castellà escriví nombroses novelles de tècnica naturalista La Rulla 1905, El ocaso de los dioses 1920, La borda 1911, Tribuna roja 1909 En català, diverses novelles curtes la més coneguda, Cadireta d’or , 1908, algunes de les quals foren aplegades al volum Idillis llevantins 1910 Fou autor d’obres teatrals —Mare terra, Ales per a volar— i dels estudis Historia del Puig 1887 i Personalidad…

Entre els seus poemes cal recordar Moartea ceasului ‘La mort del rellotge’, 1966, Poeme 1967, Tinereţea lui Don Quijote ‘La joventut de Don Quixot’, 1970, Unghi ‘Els angles’, 1970, Norii ‘Els núvols’, 1975 i Sǎrbatori interesante ‘Festes interessants’, 1978 També publicà la novella Viziunea vizuinii 1985, el recull d’assaigs Tratat de inspiratie 1981, les obres de teatre aplegades a Iesirea prin cer 1984 i Desfacerea gunoaielor 1991, i els llibres de poemes La lilieci 1987, Poezii alese de cezura 1990 i Traversarea 1994 Membre de l’Acadèmia Romanesa des del 1992, el 1991 li fou…

Marxista convençut, el 1953 es traslladà a la República Democràtica Alemanya, però allí fou primer exclòs del Partit Socialista Unificat i, posteriorment, expulsat del país 1976 per criticar el règim comunista Dels seus discs i texts cal esmentar Zu Gast bei Wolfgang Neuss ‘Hoste a casa de Wolfgang Neuss’, 1965, Chausseestrasse 131 i Die Drahtharfe ‘L’arpa de filferro’, 1965 Un viatge a l’Alemanya Federal 1964 li inspirà el poema Deutschland Ein Wintermärchen ‘Alemanya, un conte d’hivern’, 1972, a imitació de l’obra homònima de HHeine Altres obres poètiques, cançons, etc, són aplegades…

Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista  Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a  Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a  Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y…

Fill de Teodor Llorente i Olivares Es llicencià en dret l’any 1901, però no exercí Treballà des de jove a Las Provincias , diari que dirigí 1911-49 Fou secretari de la societat Lo Rat Penat, director degà del Centre de Cultura Valenciana 1940-49 i cronista provincial Escriví el volum de narracions Ráfagas del campo 1909, les versions de rondalles mallorquines aplegades per Antoni M Alcover, Cuentos maravillosos 1913 i Nuevos cuentos maravillosos 1928, la biografia Eduardo Escalante 1934 i l’estudi Mistral i Llorente Recull de notícies i impressions 1932 També publicà els reculls d’articles…

Llicenciat en dret 1947, professor de ciències de la informació i catedràtic emèrit de la Universitat autònoma de Barcelona Fundador, el 1951, —juntament amb la seva esposa Roser Bofill , els seus germans Joan i Joaquim , i un grup d’intellectuals cristians— de la revista El Ciervo , que també dirigí Fou redactor en cap, editorialista i coordinador editorial de La Vanguardia , director d’ El Correo Catalán i president de l’Associació de la Premsa de Barcelona Des del 1997 presidí el Consell d’Informació de Catalunya Adscrit a un progressisme catòlic moderat, publicà llibres de pensament com…