Resultats de la cerca

Fill i net d’indians, cosí germà de Ramon Casas i Carbó Collaborà en la revista L’Avenç a partir de la sèrie d’articles que n’iniciaren la campanya lingüística 1890 hi feu també articles de tema polític i traduccions Ibsen, 1898 S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “ Biblioteca Popular de l’Avenç ”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoj, Sacher Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Collaborà sovint en la revista Catalònia 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà el 1906 i ingressà al…

D’extracció obrera, milità dins l’anarquisme i alhora es manifestà nacionalista català Treballà a l’editorial L’Avenç fundà la Companyia Lliure de Declamació, dissolta el 1895, i poc temps després creà l’Agrupació Avenir, des d’on féu conèixer Ibsen, Brieux, Hauptmann, Donnay, Mirbau, etc, que traduí Autor dels drames Els artistes de la vida 1898, Els mals pastors 1901, Dolora 1903 i El morenet 1904 El 1933 publicà La vida gloriosa , recull de diversos escrits redactats entre el 1918 i el 1927, entre els quals la comèdia La brava joventut i el poema dramàtic Flametes del gran amor Publicà…

Era fill d’Andreu Avellí Pi i Arimon El 1846 presentà a la Societat Barcelonesa d’Amics del País un projecte de manicomi que li valgué el títol de soci de mèrit El 1850 ingressà a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Fou un dels promotors de la construcció d’un manicomi dependent de l’Hospital de la Santa Creu, i el dirigí Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i d’un gran nombre de societats científiques catalanes i estrangeres Fou cervantista i botànic i publicà obres sobre temes diversos, com Noticia histórica del estado actual de la botánica en las islas Baleares 1843,…

Llicenciada en lletres per la Universitat de Barcelona, es doctorà en la mateixa universitat amb Poesia popular catalana –noreligiosa– del segle XVIII 1995 Diplomada per l’Escola de Bibliologia, ha estat directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya 1995-2012 En el camp de la investigació ha publicat Plecs poètics catalans del segle XVII de la Biblioteca de Catalunya 1988, l’edició i estudi d’ Un incunable català retrobat 1992 i Suma de la art de arismètica de Francesc de Santcliment 2007 Ha redactat el catàleg Santiago Rusiñol 1861-1931 1981 És també autora de textos…

Doctorat 1975 en filologia romànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre L’Avenç , que obtingué el premi extraordinari de doctorat i el premi Jaume Massó i Torrents d’investigació literària de l’Institut d’Estudis Catalans 1976 Fou professor de la mateixa universitat 1973-2013, on tenia encomanades matèries relatives a la teoria de la literatura en el Departament de Filologia Catalana Ha estat degà de la Facultat de Filologia 1986-88 i director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya 1993-95 Crític literari del Diari de Barcelona 1979, Hoja del Lunes…

Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana ,  La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença ,  Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases de Manresa…

Collaborador assidu en la premsa liberal, són molt notables les seves cròniques de la guerra Carlina 1875 L’any 1894 emigrà a l’Havana, on collaborà en el Diario de la Marina , i el 1904 tornà a Espanya És molt abundant la seva producció castellana, bé que, en part, es tracta de poemes de circumstàncies Escriví en castellà una novella Paniagua y compañía , obres teatrals El Maestre de Santiago i El padre Feijoo i nombrosos poemes La part més significativa de la seva obra correspon, però a la producció en gallec A divuit anys escriví el poema Cantiga , i el 1877 fou premiada la seva…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…

Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica —sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà, encara el 1880, en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —molt sovint a través d…

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona, exercí la carrera d’advocat, especialitzat en dret mercantil Començà publicant traduccions dels clàssics Horaci, Marcial, Anacreont i de poetes romàntics Victor Hugo, Leopardi, Puixkin a La Barretina , Lo Gai Saber  i La Gramalla , amb les quals volia assenyalar el camí del classicisme per a la poesia catalana, que ell mateix exemplificà en els pocs poemes que compongué, especialment a Ardua sentenza 1880, influït per Leopardi i clar exponent de la crisi del Romanticisme La seva activitat crítica, iniciada dins aquest moviment, el feu…