Resultats de la cerca

Autor d’una poesia simple i directa, fruit de la seva lluita antifranquista —per la qual fou empresonat 1958, 1964 i 1975—, entre la qual es destaca Escrito en las paredes 1962, premi biennal Lovemanken 1963, Noticias del más acá 1964,  Versos de un tiempo sombrío 1976, Los poemas del bardo 1977, Cantos y cuentos oscuros 1980 i  El testamento de Heiligenstadt 1987 L’any 2007 publicà l’antologia poètica Tercera mitad  

Inspirat en el simbolisme i el surrealisme, la seva obra poètica és inseparable de la de creador de metàfores plàstiques a partir de la manipulació d’imatges El 1952 li fou prohibit de publicar a l’aleshores Txecoslovàquia socialista, d’on pràcticament fou absent entre 1970-92 En 1980-92 visqué a París Guanyà els premis de la Documenta de Kassel 1968 i de la Biennal de São Paulo 1969 Emprà sobretot el collage i el muntatge fotogràfic

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán

Passà l’aprenentatge a Weimar i a París Definí el seu art com a art concret Exposà tant amb els abstractes com amb els superrealistes Participà en el moviment dadà a Zuric, 1915, però sempre mantingué la seva independència El seu art, depurat, d’una simplicitat plàstica orgànica, amb títols d’equivalència poètica, creà una abstracció biomorfa i donà origen, posteriorment, a una sèrie de variants plàstiques La seva escultura, relacionada íntimament amb la pintura, transformà els mitjans tradicionals d’expressió Són obra seva diversos relleus per a la Universitat de Harvard 1950, una estàtua…

Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en la revista La…

Acabats els estudis d’escultura i modelatge, el 1950 anà a Praga on, guiat per Josef Wagner, s’inicià en una sèrie d’escultures que el situaren com un dels artistes més innovadors del seu país malgrat la censura Destaquen els busts de la sèrie “Avantguarda” 1958, retrats de diversos artistes txecs dels anys vint i trenta Foren, però, les seves escultures abstractes que li donaren renom, i amb les quals representà el seu país l’aleshores República Socialista de Txecoslovàquia a l’Expo de Mont-real el 1967 i a la Biennal de Venècia del 1968 Els anys seixanta organitzà el Simposi…

Apotecari i doctor en filologia catalana 1998, és professor de filologia catalana a la Universitat de Girona des del 1993 Especialista en literatura catalana del període barroc, ha publicat articles, llibres Agustí Eura, OSA 1684-1763, escritor y obispo , 2001 l’edició crítica d’Agustí Eura Obra poètica i altres textos , 2002, i de l’ Arminda de Joan Ramis —amb Vicent de Melchor—, 2006 és coautor, amb Albert Rossich, de Poesia catalana del barroc Antologia 2006, Literatura i cultura catalanes segles XVII i XVIII 2007 i Literatura catalana moderna siglos XVI-XVIII Ha estat curador de…

El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal…

Sota la denominació d’un mateix premi hom pot atorgar distincions en diversos camps cas dels premi Nobel o bé especialitzar-se en un de concret, com ara el premi Pritzker d’arquitectura 1922 o la medalla Fields 1936 de matemàtiques En general, la institució i concessió de premis va a càrrec d’institucions governamentals, d’acadèmies, fundacions o empreses Les funcions explícites i implícites dels premis depenen de molts factors, però l’estimulació de les aportacions en un camp de la ciència, l’art, la tècnica, etc, d’una banda, i la difusió…

Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice International University 1998 Membre…