Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona i a Granada i, establert a Madrid 1863, s’identificà amb les idees krausistes de Julián Sanz del Río, Fernando de Castro i Nicolás Salmerón, fins al punt que renuncià la seva càtedra de dret internacional 1866 quan aquests foren destituïts de la universitat per raons polítiques Sota la revolució del 1868, restituït a la seva càtedra, participà en les reformes de l’ensenyament i fundà el “Boletín-revista de la Universidad de Madrid” 1873 La Restauració el deportà a Cadis però, de nou a Madrid, fou un dels fundadors de la Institución Libre de…

Professor d’humanitats a l’Estudi General de Barcelona, regentà la càtedra de gramàtica els cursos 1525-26 i 1544-45, i la de filosofia moral el curs 1541-42 Fou mestre de llatí d’Ignasi de Loiola 1524-25 El curs 1532-33 fundà a Barcelona una escola d’humanitats privada juntament amb Martí Ivarra , Cosme Mestre i Arnau de Sant Joan, amb un pla d’estudis i uns texts emprats que no diferien gaire dels de l’Estudi General on tots quatre eren professors i compartien la càtedra Bibliografia Madurell, JM i Dalmases, C de 1968 “Jeroni Ardèvol, maestro de san Ignacio, y las…

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Es féu popular per les seves charlas , que, en sentit oratori, el diccionari de l’Academia Española —de la qual fou membre des del 1941— incorporà com a gènere literari Fou un gran propagandista, a Espanya i a Amèrica, de la causa del Movimiento Nacional, i a Manila fundà una càtedra de la Hispanidad A part les seves memòries, Tierras, tiempos y vida 1958 i América, españolear 1963, publicà novelles, teatre, viatges i reculls d’articles, seguint l’estil del Romanticisme preciosista

Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i…

Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578, d' Orationes Romanae 1603 i d’un…

Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb…

Germà de Pere Processat per activitats catalanistes, el 1900, fou absolt Cofundà la Cambra Agrícola del Vallès, dirigí la revista del mateix organisme en 1901-16 i fou secretari de la Federació Agrícola Catalanobalear 1906-08 i de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, la revista del qual també dirigí Ocupà la càtedra agrícola ambulant Pere Grau, dels Estudis Universitaris Catalans Fou també director de La Veu del Vallès 1896-1905 i collaborà en diversos diaris com La Renaixensa i, especialment, La Veu de Catalunya , la pàgina agrícola de la qual li fou confiada des del 1907…

Caracteritzat pel seu intellectualisme, s’inicià amb les novelles Gyász ‘Dol’, 1935 i Bün ‘El pecat’, 1936, on descriu l’ambient camperol amb un accent peculiar Seguiren Iszony ‘Fàstic’, 1947, Égeto Eszter 1957 i Irgalom ‘Pietat’, 1965, on manifesta una marcada voluntat estètica i una gran preocupació social Excellí també com a dramaturg en Történeti drámák ‘Drames històrics’, 1956-63 en dos volums i Társadalmi drámák ‘Drames de la societat’, 1958-64 en dos volums Escriví importants assaigs culturals i polítics, reunits en els reculls A minoség forradalma ‘La revolució de la qualitat’, sis…

Estudià dret, filosofia i història Ocupà la càtedra d’història d’Espanya de la Universidad Central 1858 Militant del partit demòcrata, des del 1863 dirigí “La Democracia”, on defensà les posicions econòmiques liberals d’un sector del republicanisme espanyol, enfront de les tendències socialitzants i federalistes, patrocinades per Pi i Margall, director de “La Discusión” Separat de la càtedra 1865 a causa d’un article de caire antimonàrquic, el conflicte universitari i polític que suscità la seva depuració s’inserí en els moviments que portaren a la Revolució del…