Resultats de la cerca

A Bolonya entrà en contacte amb l’escola positivista italiana Catedràtic de dret polític i administratiu a Granada i de dret penal a Salamanca, la seva producció científica fou molt extensa Precursor ideològic del grup Defensa Social , les seves teories, basades en el correccionalisme, preconitzen que el dret penal perdi el seu aspecte repressiu i sigui un dret tutelar del delinqüent És autor de La antropología criminal en Italia 1890, Problemas de Derecho penal 1895, De Criminología y Penología 1906 i El Derecho protector de los criminales 1916 Donà un curs a Barcelona, als Cursos…

Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice International University 1998 Membre fundador de l’escola de comunicació i…

Fou professor a la Universitat de La Laguna i a la de Barcelona El 1939, depurat, fou confinat, de fet, a la de Múrcia Crític agut i erudit i assagista brillant, publicà, entre altres obres, Literatura dramática española 1930, Calderón 1941, Historia del teatro español 1956, Estudios de literatura religiosa española 1964 i sobretot l’àmplia síntesi bàsica en tres volums, sovint reeditada, Historia de la literatura española 1937

Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578, d' Orationes Romanae 1603 i d’un…

Fou catedràtic a Osca És autor de diversos escrits antiliberals

Estudià lleis i filosofia i lletres a Granada, i amplià estudis a la Sorbona 1905-07 Collaborà amb Giner de los Ríos i dirigí 1910 la secció de lexicografia del Centro de Estudios Históricos Fou catedràtic d’història de la llengua espanyola de la Universitat de Madrid 1915-39 En temps de la segona República fou ambaixador a Berlín El 1939 s’exilià fou catedràtic a Princeton Tractà especialment de la convivència dels diversos pobles de la “constellació hispànica” Entre les seves nombroses publicacions a part les collaboracions a la Revista de Filología Española , de la qual fou cofundador es…

Fou catedràtic de gramàtica general i de crítica literària a la Universitat de Madrid Secretari 1947 i després director de l’institut Miguel de Cervantes del CSIC, s’ocupà especialment de preceptiva i mètrica Sistema de rítmica castellana , 1962

Catedràtic de la Universitat de Breslau A més d’una crestomatia provençal 1895, esdevinguda clàssica, és autor de valuoses edicions de les obres dels trobadors Bernat de Ventadorn, Peire Rogier, Bertran de Born, així com dels Trionfi del Petrarca

Catedràtic a la Universitat d’Oxford, codirigí la revista del partit nacionalista gallès i fundà les revistes Galles dels nens , infantil, i L’home de Lletres , les quals continuen publicant-se actualment Escriví narracions de viatges i edità clàssics gallesos

Fou catedràtic de la Universitat de Saragossa Seguidor de Nebrija, defensà l’ús del castellà com a llengua de cultura i redactà en vernacle una gramàtica llatina 1573 i una de grega 1586 Recull les seves idees pedagògiques en els Apuntamientos 1589 Traduí nombrosos autors clàssics, com Terenci, Ciceró, Aristòtil, Plató, etc