Resultats de la cerca

Procedent d’una família benestant d’origen jueu, estudià a les universitats de la Sorbona, Heidelberg i Sant Petersburg, i inicià una activitat literària que el portà a publicar a la revista Apollon  els seus primers poemes Considerat un dels pares de l' acmeisme , la seva poesia és classicitzant, rigorosa i amb una forta càrrega cultural i moral Allunyat de la revolució soviètica, amb la qual inicialment simpatitzà, fou cada cop més mal vist per les autoritats El 1934, un poema en el qual alludia críticament a Stalin, fou motiu que hom li prohibís l’accés a algunes grans ciutats Passà…

El seu pare, l’home de negocis Otto Frank, es traslladà a Amsterdam amb la seva dona Edith i les dues filles, Margot i Anne, l’any de la presa del poder de Hitler a Alemanya 1933 Després de l’ocupació nazi dels Països Baixos 1940, el juliol del 1942 Margot rebé una notificació que n’ordenava el trasllat a un camp de treballs forçats Juntament amb una altra família jueva, els Van Pels, des del 6 de juliol visqueren amagats en un annex camuflat d’un domicili particular, ajudats per alguns gentils, entre els quals hi havia Miep Gies, una amiga de la família Frank El 4 d’agost de 1944 les dues…

Durant la Segona Guerra Mundial fou internat en un camp de concentració Les seves novelles tracten amb ironia i sentit del grotesc problemes relacionats amb l’odi racial i els prejudicis ideològics D’entre les seves obres cal esmentar Piknik wolności ‘El pícnic de la llibertat’ 1959 i Syn zadżumionych ‘Fill d’empestats’, 1959

La seva prosa registra amb intelligència i humor diversos aspectes de la societat polonesa contemporània A Jezioro Bodeńskie ‘Llac de Constança’, 1946 exposa la seva estada en un camp de concentració de forma deliberadament neutra, i Pożegnanie ‘El Comiat’, 1948 és una sàtira contra el desinterès dels joves intellectuals polonesos pel seu país En la mateixa línia crítica publicà Podróż ‘El viatge’, 1958

Professor de literatura russa a la Universitat de Vílnius, del 1943 al 1945 fou presoner en un camp de concentració alemany Poeta simbolista, mantingué contactes a Moscou amb el poeta JBaltrušaitis i amb MGor'kij Excellí també en el teatre, conreant sobretot el drama històric De la seva producció cal destacar Milžino paunksné ‘L’ombra del gegant’, 1932, Baisioji naktis ‘La nit tremenda’, 1935, etc

Es llicencià en dret a Barcelona 1933, i guanyà, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller 1937 En acabar la guerra civil, s’exilià a França, on fou internat en un camp de concentració amb altres republicans Aviat marxà Mèxic, on residí uns vuit anys i es llicencià en lletres 1946 Treballà al diccionari enciclopèdic UTEHA i fou collaborador a la premsa mexicana, sobretot al diari Excelsior Durant un temps visqué en una comunitat indígena Fundà, amb amb Joan Sales, Raimon Galí i altres, les revistes en català Full Català i Quaderns de l’Exili , on reflectí…

Nascut en una comunitat jueva de llengua ídix i immers en la tradició hassídica , a mitjan 1944 fou deportat pels nazis al camp de concentració d’ Auschwitz  i posteriorment al de Buchenwald amb el seu pare, la mort del qual, per fam i malaltia, presencià Alliberat a l’abril del 1945, fou traslladat a França, on una organització jueva s'encarregà de la seva recuperació i reinserció Estudià a la Sorbona 1948-52 i es dedicà al periodisme El 1948, esdevingué corresponsal del diari israelià Yedioth Ahronoth  a París Encoratjat per François Mauriac, el 1958 publicà la seva memòria dels camps de…

En nombrosos contes i novelles descriu amb un humorisme viu i humà la vida de la petita burgesia txeca Entre els seus contes, es destaca Povíkdy israelského vyznání ‘Contes de confessions israelianes’, 1926 I entre les seves novelles cal esmentar Dum na předměstí ‘La casa del suburbi’, 1927, Muzi v offsidu ‘Homes foradejoc’, 1931, Hostinec “U Kamenného slotu” ‘L’hostal “A la taula de pedra"', 1931 Morí en un camp de concentració Després de la seva mort hom li publicà la novella de…

Començà a publicar contes el 1958 i el 1963 aparegué Sel’skie žiteli ‘Els pobletans’ El guió Živet takoj paren ‘Així viu un xicot’ i el film corresponent guanyaren el Lleó d’Or del Festival de Venècia el 1964 El 1967 guanyà el premi Germans Vasil’ev En les seves narracions, plenes de sentit còmic i tràgic, mostra interès especial pels éssers que canvien d’ambient social, per exemple del poble a la ciutat, d’un camp de concentració a la llibertat i llurs reaccions El 1976 li fou concedit pòstumament el premi Lenin per a directors de cinema

En les seves primeres novelles analitza la psicologia de la dona de classes benestants D’aquest primer període són les novelles Książe ‘El príncep’, 1907 i Narcyza ‘Narcís’, 1911 Posteriorment emmarcà aquesta temàtica en el context de la lluita de classes, com es reflecteix a Granica 1935, Romans Teresy Hennert ‘L’aventura amorosa de Teresa Hennert’, 1923 i Niecierpieliwi ‘Els impacients’, 1939 La dimensió social de la seva obra anà prenent més i més importància, i culminà amb les narracions de Medaliony ‘Els medallons’, 1947, sobre la vida als camps de concentració polonesos Fou…