Resultats de la cerca

Figurà a la cort d’Alfons X de Castella Als Cancioneiros hom en conserva quinze cantigues d’amic, dues d’amor i dues tençons Correspon al final de l’escola popular gallega i en parodià les fórmules

Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda

Un dels fundadors i secretari perpetu de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre IACSI, li correspon en gran part l’eficàcia d’aquest institut durant mig segle, especialment en la lluita contra la filloxera Fou també secretari de l’Acadèmia de Belles Arts durant cinquanta-tres anys

Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la vuitena La…

En la mètrica catalana els versos es mesuren pel nombre de les síllabes, comptant-les fins a la que conté el darrer accent Si es correspon a un mot agut, coincideix amb el nombre real de les síllabes que formen el vers quan acaba en un mot pla o esdrúixol, resten fora de compte les síllabes àtones que vénen després de l’últim accent Aquest procediment concorda amb el de la mètrica francesa, però discrepa de la castellana i la italiana

El mot, que apareix usualment en els manuscrits litúrgics catalans del segle XII al segle XVI, és la denominació catalana de prosulla o prosella Inicialment era un procediment mnemotècnic aplicat a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita seqüència de notable perfecció literària i musical Hom coneix més de 180 exemplars de verbetes, una bona part de les quals correspon a texts elaborats a Catalunya La música, com en els altres trops, és sillàbica, sense que aquest fet, assolit per la reconversió literària d’un melisma preexistent, pressuposi un pretès caràcter popular

Gairebé desconegut en poesia catalana antiga, les Leis d’amor el consideren el resultat d’una fusió de dos versos de 5 i 6 o de 6 i 5 síllabes Modernament és format per la unió de dos versos, el primer dels quals té final femení L’hendecasíllab català no correspon a l’italià, que ha estat el vers més usat en aquesta llengua, per tal com en català hom compta les síllabes del vers fins a la darrera síllaba accentuada, i l’italià les compta fins a la síllaba àtona que segueix la darrera síllaba accentuada Per tant, l’hendecasíllab italià dóna en català el decasíllab sense cesura

Publicat el 1516 en una primera versió 40 cants, la definitiva 46 cants en octaves sortí el 1532 Amb matèria procedent de l’èpica cavalleresca, però amb un llenguatge i un esperit del seu segle, l' Orlando furioso reflecteix la vida íntima del seu autor La multiplicitat de personatges i episodis, que van desapareixent i reapareixent en una trama complicada però resolta amb habilitat, s’estructura en tres motius principals l’èpic lluita entre cristians i sarraïns, l’amorós la passió d’Orlando per Angèlica i la seva follia en casar-se ella amb Medoro, que forma el nucli del poema, i l’…

Estudià a Suïssa i França, i es doctorà en medicina a la Universitat de Pennsilvània 1906 Publicà el primer recull el 1909, Poems , i després d’aquest, Sour Grapes 1921 i Spring and All 1922 El 1946 publicà la primera part del seu poema més ambiciós, Paterson , exploració de la vida de l’home en una ciutat, que passa per l’experiència històrica i contemporània per tal de fer-se una vida productiva sense dogmes religiosos ni morals Publicat en sèries de cinc volums, el darrer correspon al 1958 Dins la seva producció narrativa sobresurten les novelles White Mule 1937, In the Money 1940 i The…

També és anomenada  cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella…