Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
poetes metafísics
Literatura
Grup de poetes anglesos del segle XVII, conreadors d’un tipus de poesia —generalment d’inspiració religiosa— diferent dels corrents poètics anteriors i de caràcter i estil enginyós, conceptista, hermètic, alhora que notablement obscur i difícil.
Amb aquesta denominació —posada en circulació per J Dryden— foren coneguts els poetes J Donne, Iord Herbert of Cherbury i el seu germà G Herbert, R Crashaw, H Vaughan, E Benlowes, A Cowley i d’altres No esmentats en determinats moments, els crítics dels primers decennis del segle XX n'han revalorat l’obra en particular la de J Donne Marià Manent en feu diverses traduccions al català 1955
Jean Starobinski
Història
Literatura
Filosofia
Psiquiatria
Historiador de la literatura i de la filosofia i psiquiatre suís.
Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…
Rafael Arévalo Martínez
Literatura
Poeta i novel·lista guatemalenc.
Es donà a conèixer pels reculls de poesia Maya 1911, Los Atormentados 1914 i Las rosas de Engaddi 1915, adscrits al Modernisme Però es destacà, sobretot, pels seus relats “psicozoològics”, influïts pel superrealisme, en els quals descriu la manera d’ésser de les persones a través de determinats animals El hombre que se parecía a un caballo 1914 i El trovador colombiano 1914 Ha escrit també novelles d’intenció política, com La oficina de Paz de Orolandia 1925, Ecce Pericles 1946, El mundo de los Maharachias 1938 i Viaje a Ipanda 1939, en les quals posa de manifest més desplegament…
distopia
Literatura
Filosofia
Lloc o estat imaginari on tot és oposat a una situació ideal com la que planteja una utopia.
També és anomenada cacotopia del grec κακός, ‘dolent’ o antiutopia Les distopies són concebudes habitualment com a comunitats humanes que, en el seu conjunt o en determinats aspectes essencials, presenten uns trets censurables o negatius per part de qui les formula, generalment en sintonia amb la societat real de la qual forma part Sembla que el terme fou emprat que per primer cop en un debat parlamentari pel filòsof John Stuart Mill 1868, però la formulació elaborada de distopies correspon a la literatura, especialment en els gèneres de la ciència-ficció i de la novella…
Philip José Farmer
Literatura
Escriptor nord-americà.
Atret ja d’infant per la literatura fantàstica, després d’un intent fallit de convertir-se en pilot militar treballà en una planta siderúrgica mentre estudiava literatura, en què es graduà el 1950 El 1952 el seu conte The Lovers obtingué un premi Hugo i el decidí a professionalitzar-se com a escriptor En total publicà unes 75 novelles de gènere fantàstic, moltes d’elles part de cicles La seva obra és una barreja de ciència-ficció, especulació filosòfica, erotisme i pastitx literari i de la cultura popular, elements a partir dels quals, amb una imaginació desbordant construeix mons alternatius…
John Dos Passos
John Dos Passos
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor nord-americà.
Net d’emigrants portuguesos, pertanyia a una família benestant i es graduà a Harvard 1916 El 1917 entrà a formar part del cos d’ambulàncies i aquesta experiència bèllica produí One Man's Initiation 1917 i Three Soldiers 1921, novelles arquetípiques de la Generació Perduda Fou corresponsal a Europa i a l’Orient Mitjà, publicà un llibre d’impressions sobre Espanya, Rosinante to the Road Again 1922, i quan tornà a la narrativa abandonà l’individualisme de les seves primeres obres amb una novella collectiva d’ambient urbà, Streets of Night 1923, preludi de Manhattan Transfer 1925, pintura de…
maldit
Literatura
En la poètica trobadoresca, composició que escarneix o satiritza un tipus social o una classe social determinats (les dones, la burgesia, els juristes, etc).
Com a exemple conegut, en la literatura catalana cal citar el Maldit bendit de Cerverí de Girona 1271, que conté una part misògina i una altra d’elogi de les dones
antologia
Literatura
Recull de texts de diversos autors o de diverses obres d’un mateix autor, fet amb criteris històrics, temàtics, crítics o didàctics.
Denominada també, segons les èpoques i les especialitzacions, analectes, crestomatia i florilegi, la forma antologia deriva de les recopilacions d’epigrames grecs, iniciades vers el segle II aC per Meleagre de Gadara, les quals, actualment perdudes, foren en gran part integrades en l’anomenada Antologia Palatina composta pel poeta bizantí Céfalas segle X i en l' Anthologia diaphorōn ‘epigrammáton ‘Antologia d’epigrames notables’ de Màxim Planudes i obtingueren una gran difusió La modalitat de les antologies, que hom ha donat a totes les literatures i a tots els temps, produí els anomenats…
formalisme
Literatura
Tendència literària segons la qual el contingut i les imatges del text poètic són determinats per uns principis formals (sintàctics, morfològics, rítmics, mètrics) que configuren la totalitat del text.
Fou propugnada i desenvolupada per l’escola dels formalistes russos formalista 3
acròstic | acròstica
Literatura
Dit d’un poema o d’una altra composició en què les lletres que ocupen determinats llocs (com, per exemple, les lletres inicials de cada vers) formen un mot o una frase.