Resultats de la cerca

Molt famoses i de tema bàquic són les Rubā'īyyat d’'Umar Ḫayyām

Continuà obres ja famoses, com la Segunda Celestina 1534 i la llarga sèrie derivada de l' Amadís , entre elles Amadís de Grecia 1530, Don Florisel de Niquea 1532, Don Rogel de Grecia 1535, etc

Fill de jueus, posteriorment batejat catòlic, fou oficial i fet presoner en la Primera Guerra Mundial i corresponsal 1923-32 a l’estranger del Frankfurter Zeitung Deixà Alemanya en arribar Hitler Inicialment simpatitzant del socialisme Hotel Savoy , 1924, les experiències de l’URSS i del nazisme el decantaren vers la reivindicació de la monarquia austrohongaresa, que considerava l’única forma d’estat viable, tot i criticar-ne la decadència a Radetzkymarsch ‘La Marxa de Radetzky’, 1932, la seva principal novella S'interessà també pels jueus Hiob , 1930 Una de les seves obres més …

Fill d’Abraham ha-Bedersí Sembla que després de l’any 1306 visqué a Barcelona Com a rèplica a l’excomunió del 1305 redactà el Ketab Hitnaṣlut defensant els savis de Provença i els estudis de la filosofia A 18 anys escriví una rèplica al Śone Našim de Yehudà ibn Šabbetay, en defensa de les dones Escriví també comentaris filosòfics a l' haggadà i al Talmud, i també a tractats d’Avicenna, Averrois, Alfarabí i Maimònides i notes al Cànon d’Avicenna Les seves obres més famoses són un poema religiós compost de mil paraules començades totes per la lletra mem i el Beḥinat ‘Olam , tractat…

Estudiant a la Universitat de Salamanca, fou deixeble de Meléndez Valdés, la influència del qual es palesa en el primer volum de Poesías 1788 Assolí molt aviat un gran prestigi personal i literari i fou amic de Jovellanos, Cienfuegos i altres escriptors Per aquesta època darrers anys de Carles IV fundà el periòdic Variedades de Literatura y Arte Durant la crisi del 1808 defensà la causa nacional i obtingué diversos càrrecs polítics Publicà manifests i proclames i les famoses Poesías patrióticas 1808 Fundà i dirigí el mateix any el Semanario Patriótico Acabada la guerra contra…

Pertany al de la “cançó de dansa”, com era a França el virelai i el rondeau i a Catalunya i a Provença la dansa, amb els quals sovint es confon El terme en provençal balada, en francès ballade, en italià ballata no és documentat abans del primer terç del s XIII La balada, semblantment a d’altres gèneres afins, duia refrany tornada inicial, cantat pel cor de balladors, i estrofes —generalment tres—, interpretades pel solista, el qual menava la dansa després de cada estrofa tot el refrany era repetit pel cor El contingut era líric, profà o religiós però no manquen balades dramàtiques i…

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…

Fill d’uns actors teatrals i romàs orfe, fou afillat pels Allan, que li procuraren estudis a Anglaterra i a la universitat nord-americana de Charlottesville, que hagué d’abandonar per deutes de joc Entrà a l’exèrcit un parell de vegades al llarg de la seva vida —sempre per insolvència— i fou també cadet de l’acadèmia militar de West Point, d’on fou expulsat La seva vida sempre ha resultat llegendària, llegenda fomentada pel seu agent literari després de la seva mort, i, bé que resulta palès el seu grau d’alcoholisme, avui hi ha dubtes respecte a la tara mental que hom diu que patia Començà…

Estudià humanitats a Salamanca i a Bolonya, on romangué fins el 1470 Havent tornat a Sevilla, fou familiar del cardenal Alonso Fonseca El 1475 passà a residir a Salamanca, i fou professor, durant deu anys 1476-86, de la universitat En aquest període salmantí s’inicià la seva producció literària i publicà una de les seves obres més famoses les Introductiones in latinam grammaticam, per eumdem recognitae atque exactissime correctae glossematis cum antiquo exemplari collatis 1481 reeditades per Maians el 1773 D’aquesta obra, en les successives reedicions, foren separats alguns apartats que es…

A l’antiguitat clàssica, a Grècia es desenvolupà aviat, relacionada amb l’estructura de la polis, amb les assemblees lliures i els tribunals populars Els primers testimonis indirectes es troben en les obres dels historiadors del segle V aC Heròdot i, sobretot, Tucídides, que intercalen discursos en les seves descripcions Posteriorment, mentre Lísies, amb la seva sobrietat, fixa l’oratòria judicial, Isòcrates, Demòstenes i Èsquines abracen amb llur activitat tots els gèneres oratoris, en creen els models definitius i posen les bases de la futura gran eloqüència romana Encara apareix, però, la…