Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
literatura buriata
Literatura
Literatura en llengua buriata, produïda pel poble buriat.
Aparegué com a literatura oral al s XVIII, durant el període de pau de la dominació manxú sobre Mongòlia Produí una forta tradició folklòrica i diverses epopeies, entre les quals destaca la de l’heroi popular Mu-monto, relacionada amb el tema d’ultratomba Des del 1928 existeix com a literatura escrita
László Nagy
Literatura
Poeta hongarès, un dels creadors literaris més populars de la postguerra.
Publicà volums de poesia i de traduccions poètiques a partir del 1949 Influïren sobre la seva obra la poesia folklòrica i els trets surrealistes del poeta hongarès AJozsef La seva etapa més madura es caracteritza per imatges suggestives i visions poètiques d’una gran complexitat Els seus volums principals són Deres majális ‘Festa de maig amb gebrada’, 1957, Himnusz minden idöben ‘Himne a tothora’, 1965, Arccal a tengernek ‘De cara a la mar’, tria de poemes, 1966, Versben bújdosó ‘Exiliat al vers’, 1973, Csodafiú-szarvas ‘El fill-cérvol miraculós’, 1977 i Jönnek értem a harangok ‘…
Ferenc Juhász
Literatura
Poeta hongarès.
S'inicià els darrers anys quaranta amb volums caracteritzats per una reelaboració molt personal de la poesia folklòrica Els anys cinquanta els seus poemes prengueren tons meditatius i filosòfics En les seves imatges recorre molt sovint a les associacions d’idees Entre els seus volums destaquen Tékozló ország ‘El país pròdig’, 1954, poema èpic, A Nap és a Hold elrablása ‘El rapte del Sol i de la Lluna’, 1954 faules en vers A virágok hatalma ‘El poder de les flors’, 1955, Harc a fehér báránnyal ‘Lluita amb l’ovella blanca’, 1965, Anyám ‘La meva mare’, 1969, A halottak királya ‘El…
Mihai Eminescu
Mihai Eminescu
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i escriptor romanès.
Estudià filosofia a Viena i a Berlín Després d’un període de dificultats econòmiques, treballà com a bibliotecari, inspector d’escola i periodista A 33 anys sofrí el primer atac de bogeria, i a 39 moria d’una manera tràgica en un manicomi És considerat el poeta més important en llengua romanesa La seva obra, d’inspiració folklòrica, es caracteritza pel seu esperit crític al present decadent oposa un passat gloriós idealitzat i, alhora, pessimista, d’influència schopenhaueriana Formà part del grup politicocultural “Junimea”, de tendència nacionalista La seva obra consta només d’un…
nadala
Literatura
Música
Cançó nadalenca.
La vitalitat del gènere, la seva llarga conservació i la seva qualitat folklòrica provocaren que els texts, qualsevol que fos llur procedència, es convertissin en anònims i peculiars productes poètics de la collectivitat, que els elaborà al llarg d’una transmissió oral i dins un costumari periòdicament actualitzats Els seus temes —les profecies, l’anunciació, les lloances a Maria, l’anada a Betlem, el naixement, l’anunciata i l’adoració dels pastors, els Reis, Herodes, els Innocents, etc— provenen de fonts eclesiàstiques —canòniques, apòcrifes i llegendàries— i de fonts populars…
literatures cèltiques
Literatura
Conjunt de les literatures conreades pels pobles cèltics.
La civilització cèltica, malgrat la manca d’unitat política dels diferents pobles, es desenvolupà sobre un fons comú institucional, religiós, lingüístic, etc, que constituí la base per a l’aparició d’una tradició literària comuna a tots plegats Les castes professionals dels druides, dels bards, del filid , etc, que exercien les funcions de sacerdots, genealogistes, narradors, jurisconsults, etc, foren, sens dubte, els aglutinants d’una tradició folklòrica i religiosa La literatura, expressió oral fins a la cristianització d’aquest fons llegendari comú, nasqué, així, sobre un conjunt d’…
clàssic | clàssica
Art
Literatura
Música
Dit de la música elaborada i escrita sàviament, tècnicament, per oposició a la música folklòrica, a la música d’improvisació i a la música lleugera.
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…
Artur Masriera i Colomer
Artur Masriera i Colomer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Escriptor, historiador, memorialista, crític i traductor.
Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885 Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…
balada
Literatura
A partir del s XVIII, composició poeticonarrativa, de to popular i contingut llegendari o històric, sigui de procedència tradicional i folklòrica ( cançó popular
), sigui de creació sàvia, bé que inspirada en la veu popular.
Walter Scott, Herder, Goethe, Schiller i altres autors anglesos i alemanys, com Wordsworth, Coleridge i Uhland, afinaren aquest nou gènere, que esdevingué típic del Romanticisme D’acord amb la nova accepció literària, alguns poetes romàntics catalans qualificaren determinades creacions seves de balada Tomàs Aguiló, Francesc Pelagi Briz, Apelles Mestres, com també ho han fet d’altres lírics més recents, bé que, en general, donant un abast més imprecís a aquest mot Josep Carner, Carles Riba, Josep M de Sagarra, JV Foix, Tomàs Garcés