Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dímetre
Literatura
En mètrica antiga, mesura composta de dos o quatre peus formant dos metres.
neóteroi
Literatura
Grup de poetes joves romans (Valeri Cató, Licini Calb, Furi Bibàcul, Elvi Cinna, Catul i d’altres) que imitaven els models alexandrins per tal d’introduir certes innovacions en la poesia llatina.
Poden ésser considerats els creadors de la lírica romana Mostraren predilecció sobretot pels arguments mitològics carmina docta i per les fantasies nugae A partir d’ells, hom anomena neóteroi els poetes joves que, formant grup o escola, pretenen d’introduir innovacions en el llenguatge, en la forma o en el fons de l’expressió poètica
Kurt Schwitters
Kurt Schwitters Drama (1944)
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Literatura
Poeta, pintor, escultor, il·lustrador i dissenyador alemany.
Collaborà com a escriptor a Sturm El 1919 entrà en contacte amb els dadaistes, però no s’hi adherí L’any següent publicà el seu primer poema collage dadaista, que titulà Anna Blume Del 1923 al 1932 publicà la revista Merz i el 1930 collaborà a Cercle et Carré i a Abstraction-Création , revistes d’art abstracte Fugint dels nazis s’installà a Anglaterra La seva principal aportació és la creació del Merzbau , espècie de composició collage dins la qual tenen cabuda tota mena d’objectes de rebuig i materials pobres papers, bitllets, draps, fustes, ferros, etc , formant una…
anacrusi
Literatura
En la mètrica clàssica, síl·laba inicial d’un vers considerada com a no formant part del metre.
Antoni Camps i Fabrés
Literatura
Industrial i poeta romàntic.
Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…
,
Hesíode
Literatura
Poeta al qual els antics grecs atribuïen una sèrie d’obres «didàctiques», algunes de les quals s’han conservat.
Hom sap poques coses d’ell que el seu pare feia de pagès a Beòcia, que tingué problemes amb el seu germà Perses per qüestions referents a l’herència paterna i que les muses de l’Helicó li concediren l’art de la poesia Pel que fa als poemes, atès que semblen pressuposar un coneixement dels homèrics, hom els sol datar al segle VIII aC La Teogonia explica l’origen del món i cosa que ve a ésser el mateix en la línia de pensament mític que caracteritza Hesíode dels déus El món és fruit de l’ordenació de Zeus, el sobirà del cel que ha hagut de vèncer els titans Així el poema és entès com el…
descord
Literatura
Cançó o poema trobadoresc, conreat com a gènere menor, en què es combinen metres distints, de preferència els breus, amb rimes escasses i persistents, formant estrofes a l’arbitri del poeta, però amb uniformitat dins la composició.
Sol tenir la mateixa temàtica que la cançó i és, formalment, molt similar al lai francès i al Leich alemany
combinacions mètriques
Literatura
Organitzacions rítmiques, unitàries i sovint autònomes, provinents de l’enllaç de diferents versos.
La forma més elemental és la tirada o sèrie de versos monorims, sobretot llargs, com els de 5E5, 6E6 i 7E7 síllabes emprada per la cançó de gesta i altres gèneres poètics narratius, evolucionà diversament, en especial per bipartició dels versos llargs en dos de curts, els parells portant la rima i els senars restant lliures la poesia catalana presenta tirades liriconarratives de versos de cinc, sis i set síllabes però la forma més coneguda és la del romance heptasíllab castellà, de la qual, tanmateix, hi ha indicis de conreu català independent La sèrie monorima pot organitzar-se en grups del…
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…
Josep Iglésies i Fort
Geografia
Historiografia
Literatura
Historiador, geògraf, demògraf i escriptor.
Vida i obra Fins al 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic De ben jove escrivia a la Revista del Centre de Lectura i militava en el moviment catalanista Estudià dret i direcció d’indústries tèxtils, per dedicar-se a la fàbrica familiar de la Riba El 1918 es traslladà a Barcelona, i a l’època de la Generalitat fou el secretari de la comissió que establí la divisió comarcal del Principat La seva…