Resultats de la cerca

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

Estigué molt en voga en la societat i la literatura franceses de mitjan s XVII Fou satiritzat per Molière Les précieuses ridicules i Boileau

Llicenciat en dret, fou catedràtic de francès a la universitat 1847-52 i després a l’Institut de Barcelona i professor de castellà i italià S’adherí de primer al romanticisme radical, que exemplificà en textos crítics, poemes i narracions com La prostituta , 1837, només en part recollits en un Cuaderno de poesías y escritos en prosa 1850, 1859, en el qual justificà el seu pas a posicions conservadores Collaborà a El Museo de Familias  amb un estudi sobre la literatura italiana coetània 1841 Traduí Ángelo d’Alexandre Dumas, Mis prisiones de Silvio Pellico i El cinco de mayo de Manzoni, entre…

Fou professor de literatura castellana a Oxford 1928-31, membre de la Societat de Nacions, ministre d’instrucció pública i de justícia 1934 i ambaixador a Washington i a París Liberal, evità comprometre's amb qualsevol dels dos bàndols de la Guerra Civil Espanyola, i el 1936 s’installà a la Gran Bretanya Fou professor a Mèxic Conreador de la poesia Rosa de cieno y ceniza , 1942, la novella i la narració, són més interessants els seus assaigs, força difosos i sovint discutits Guía del lector del Quijote, 1926 Ingleses, franceses y españoles, 1928, i les seves biografies Vida…

Germà de Domingo Mariano i de Joaquín de Traggia i Urribarri Ingressà a l’orde carmelità i fou prior del convent d’aquest a València Durant la Guerra Gran publicà obres contra la Revolució Francesa, com ara Reflexiones sobre los excesos, sedición y libertad filosófica de los franceses 1793, i opuscles de tema religiós, amb el pseudònim d' El Amante de la Religión També collaborà al Diario de Valencia Durant la guerra del Francès lluità contra les forces napoleòniques i redactà un manuscrit, titulat Historia de lo que padecieron los carmelitas descalzos de Aragón y Valencia desde 1808 a 1814…

S'enamorà d’Hipòlit, el seu fillastre, que la rebutjà Teseu conegué el conflicte i desitjà l’infortuni del seu fill, que morí, i Fedra se suïcidà Aquest mite apareix en Sòfocles i, dues vegades, en Eurípides En la segona tragèdia sobre aquest tema Hipòlit, 428 aC, Eurípides transformà l’heroïna en una dona sensible, que amaga un desig vergonyós que la corseca els dos protagonistes finalment s’esfondren irremeiablement Sèneca tractà aquest tema amb un realisme sense precedents i influí sobre la Phèdre 1677 de Racine —obra molt superior a les altres tragèdies homònimes franceses…

Fill de balaguerí i saragossana, residí de nen a Lleida, on precoçment, el 1933, cofundà —amb Crous i Vidal, Cristòfol, Garcia Lamolla i altres— la revista avantguardista Art Estudiant de lletres a Barcelona 1934 es relacionà amb el grup ADLAN i prologà —amb MACassanyes— l’Exposició Logicofobista de les Galeries Catalònia 1936 Militant del BOC i després del POUM, intervingué en accions bèlliques a Mallorca, Aragó i l’Ebre Exiliat, feu costat com a legionari a les forces militars franceses en lluita contra Hitler 1940, i tractà a París els surrealistes, i collaborà amb poemes en la revista La…

Fou membre de la CNT i s’allistà a l’exèrcit republicà amb només 16 anys Combaté a Madrid, al Segre i a l’Ebre, i fou ferit a Barcelona 1938 Passà a França l’any següent, i el 1942 s’afegí a la Resistència, al capdavant d’un destacament d’espanyols i francesos a l’Aude, en contra les tropes nazis Fou detingut una de les vegades que entrava clandestinament a Espanya 1946, però pogué escapar-se S'installà a França fins el 1964, any en què s’establí definitivament a Espanya Fou membre fundador de l’editorial Alfaguara i collaborador de diverses publicacions i diaris, com “Història i Vida’, ‘…

Hom hi troba fusionats elements èpics i novellescs el seu antecedent immediat més important és la poesia èpica medieval, i la seva desclosa marca un canvi de signe en l’estructura social el pas del feudalisme a l’aparició de la burgesia Hom en pot distingir dues branques En la primera predomina l’element fantàstic i meravellós, amb una localització en el temps i l’espai exòtica i llunyana En aquesta línia cal situar l’obra narrativa inclosa dins l’anomenada matèria de Bretanya —amb els cicles de Lancelot i Tristany, escrits originalment en francès, dels quals hi ha versions…

És generalment relacionada amb una persona o un grup humà, o amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles entorn d’un centre d’interès protagonista, esdeveniment, etc Poden ésser religioses, profanes o mixtes, segons el tema que desenvolupen També poden ésser populars de formació més o menys espontània o inconscient, erudites o fruit d’una combinació d’elements de tots dos orígens Poden haver estat inicialment erudites i haver aconseguit després una àmplia popularitat Contenen quasi sempre un nucli merament històric, al voltant del qual s’ha format una excrescència…