Resultats de la cerca

Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…

El 1520 era prior del convent de Santa Caterina de València, i més tard provincial de l’orde, càrrec que renuncià Dedicà als diputats de les generalitats d’Aragó, València i Catalunya una defensa de la immunitat dels eclesiàstics, davant diversos drets, principalment el peatge, la bolla, el fogatge i el dret de la sal Tractatus in defensionem ecclesiasticae immunitatis et libertatis Roma, 1520

Fill de Jeroni Polo i d’Isabel Ursola Gil, avantposà el cognom de la mare al del pare Notari, escrivà de la batllia i, més tard, coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1579 cedí el càrrec al seu fill Julià i passà a Barcelona Citat per Joan Timoneda en un romanç publicat al Sarao de amor  1561 i Palmireno 1567, sonets d’ell figuren a Primera part de la Carolea  1560, de Sentpere, i a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo 1563, de Girón de Rebolleda Era ja conegut, doncs, quan el 1564 publicà la seva famosa Primera parte de Diana enamorada , continuació de la inacabada…

Conreà la novella psicològica amb Elói ou Romance numa cabeça 1932, Uma história de província 1934, Pântano 1940, A unha quebrada 1941, O marido fiel 1942 i Internato 1946 La seva bibliografia com a crític i assagista és molt extensa, amb una trentena d’obres, entre les quals es troba una gran biografia de Fernando Pessoa, de qui fou amic i el primer estudiós

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses per la seva…

Era sastre d’ofici, resident a Oliva Publicà La Murgetana del oriolano Guerras y conquista del reino de Murcia 1608 i deixà inèdits uns Anales de las crónicas del reino de Murcia

Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valleriola a València el 1602, autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva 1608, 1620, de la mort de Francesc Jeroni Simó 1614, etc

Advocat, es traslladà a Madrid, on es dedicà al periodisme fundà la revista literària El Pensamiento de Madrid i el periòdic satíric El Fuelle El 1872 s’incorporà a l’exèrcit carlí i ocupà diversos càrrecs, com el de governador, nominal, de Castelló de la Plana Acabada la guerra, tornà a València i formà part de la redacció de La Unión Católica i dirigí La Señera , El Almogávar i El Zuavo Fundà, amb el seu germà Joaquim Josep , el periòdic satíric de tendència carlina El Palleter 1882, que aconseguí una gran popularitat, i el 1886 publicà una novella de contingut històric amb el mateix…

Fill d’una família de la petita noblesa, deixà els estudis eclesiàstics pels de dret Alcalde del crimen a Sevilla 1767 i oïdor de la seva audiència 1774, fou a Madrid alcalde de casa y corte 1778 però el 1790, per la seva amistat amb Cabarrús, fou desterrat a Gijón, on fundà l’Instituto Asturiano 1794 Secretari de gràcia i justícia 1797, Godoy aconseguí la seva destitució, després d’haver estat objecte d’un intent d’assassinat 1798 Es distingí per les seves idees renovadores humanització de la justícia, foment de les obres públiques, regalisme, lluita contra la inquisició, racionalització de…