Resultats de la cerca

Gran divulgador de la literatura i la realitat de la Catalunya contemporània en el món anglosaxó, al volum de poesia Eyes on the Street 1974 incorporà dues versions de poetes catalans, Pere Quart i Gabriel Ferrater Traduí poemes de catorze autors catalans en el recull Modern Catalan Poetry an Anthology 1979 i quatre més a Four Catalan Postwar Poets 1980 El 1981 publicà la seva versió de La plaça del Diamant sota el títol de The Time of the Doves Seguiren les seves traduccions a l’anglès de Tirant lo Blanc 1983, La meva Cristina  1984 de Mercè Rodoreda, Les histories naturals  …

La seva poesia, misticoreligiosa o patriòtica, fou recollida a Ar en Deulin ‘De genolls’, 1921, que influí considerablement en la poesia bretona posterior Morí al front durant la Primera Guerra Mundial

S'afermà en el panorama literari grec amb la novella ‘H ζωή εν τάφω ‘La vida en la tomba’, 1924 i 1932, que descriu, amb realisme i sense falsa retòrica, la cruesa de la guerra en el front de Tessalònica Figura cabdal de la novellística grega moderna, a la qual aportà un lirisme ple d’una sensibilitat rica i refinada, publicà, entre altres obres, el recull de contes Tò πράσο βιβλίο ‘El llibre verd’, 1935, i les novelles ‘O Βασίλης ὁ Αρβανίτης ‘Basili l’albanès’, 1943 i ‘H Παναγία ἡ Γοργόνα ‘La Verge gorgona’, 1950 Fou investit acadèmic el 1957

Bé que una gran part de la literatura neerlandesa medieval es produí a les províncies flamenques i brabantines, superiors econòmicament i políticament, després de la guerra dels Vuitanta Anys les províncies holandeses, més tolerants i més lliures, heretaren el cos econòmic i cultural brabantí Convergiren en un moviment literari clàssic la tradició de les “cambres de retòrica” i els ideals del Renaixement Breero, poeta líric popular, introduí formes noves de la comèdia, PC Hooft experimentà una literatura de tendència italianitzant cercle de Muiden i J van den Vondel…

Estudià a la facultat de lletres de Tirana i a la Universitat de Moscou, d’on hagué de tornar el 1960 quan es trencaren les relacions entre l’antiga Unió Soviètica i Albània Esdevingué el novellista més important de la literatura albanesa Conreà una narrativa allegòrica que tingué el seu origen en la necessitat d’eludir la censura del règim totalitari d’ Enver Hoxha , al qual sotmeté a crítica No obstant el caràcter críptic, algunes de les seves obres foren prohibides Del conjunt de la seva…

Amb aquesta denominació —posada en circulació per J Dryden— foren coneguts els poetes J Donne, Iord Herbert of Cherbury i el seu germà G Herbert, R Crashaw, H Vaughan, E Benlowes, A Cowley i d’altres No esmentats en determinats moments, els crítics dels primers decennis del segle XX n'han revalorat l’obra en particular la de J Donne Marià Manent en feu diverses traduccions al català 1955

Durant l’època medieval aparegueren els primers texts en való a mitjan segle XII, de caràcter religiós o cronístic El començament del segle XVII assenyala un conreu molt actiu de la literatura valona en dialecte liegès, sobretot en poesia Cal destacar els Sonnet Lidjwès 1622 i els pasquèyes pasquins, poemes sobre aspectes de la vida popular o la història local Aquest conreu augmentà durant el segle XVIII, i gràcies a l’èxit de l’òpera còmica a Lieja, hom escriví nombrosos llibrets Li voyadje di Tchaudfontaine , 1757, per exemple La poesia reeixí especialment al segle XIX, amb autors com ara…

El 1920 es retirà de la vida política i es dedicà a l’art Residí a Buenos Aires 1921-25 i a París 1926-36, on formà part de l’escola de París Les seves pintures tenen influència de les nabís, a causa de la seva amistat amb P Bonnard Els seus colors són molt brillants, i hom hi troba la influència d’H Anglada i Camarasa La composició de les seves teles tendeix a l’horitzontalitat Fou pintor de temes populars del seu país, com Duel a la pampa i Dansa criolla

Hom hi inclou una varietat d’experiments poètics, de tipus visual òptics, fonètics sonors i cinètics el moviment en la successió dels fulls El nom de poesia concreta aparegué el 1955 en una antologia d’aquest tipus de poesia feta pel grup Noigandres i EGomringer És anomenada també poesia experimental, visual o fonètica Com a antecedents cal citar els calligrammes d’Apollinaire calligrama Els autors més importants, els seus definidors a part, són E Jandl, C Belloli, A Spatola, A de Campos, Ian H Finlay Als Països Catalans, J Brossa i G Viladot en són els principals exponents

El terme, traduïble per ‘motiu conductor’ i ideat per FW Jähns 1809-88, fou popularitzat per Hans von Wolzogen 1848-1938 arran de les darreres òperes de R Wagner El leitmotiv , encara que se sol relacionar amb l’òpera, també es pot atribuir als passatges amb temes recurrents d’altres tipus d’obres del Romanticisme, com per exemple en la Simfonia Fantàstica d’H Berlioz tot i que ell en deia idée fixe o en obres en què el principal motiu temàtic es va transformant i reapareixent com a element unificador de l’obra, tal com s’esdevé en la Sonata per a piano en si menor de F Liszt