Resultats de la cerca

Geòmetra i matemàtic, com a poeta es formà dins l’escola parnassiana, però evolucionà cap a una abstracció i despersonalització totals, fins al punt d’aplicar, amb llenguatge hermètic i convencional, esquemes matemàtics a la seva poesia Joc secund ‘El segon joc’, 1930

La seva obra, publicada pòstumament el 1611, conté sonets, cançons i èglogues es destaquen la Fábula de Acis y Galatea i, sobretot, el Libro de la erudición poética , primer manifest del culteranisme, on exposa la necessitat de crear un llenguatge poètic, culte i hermètic

Com a poeta coincideix amb la generació dels anomenats “novísimos” per Josep Maria Castellet, sobretot per la preeminència del llenguatge i un cert to hermètic en els conceptes De la seva producció poètica destaquen els cinc llibres aplegats a El Oráculo invocado Poesía 1965-1983 1984, i que continuà en dos poemaris posteriors El techo del templo 1999 i Consulado general 2000 Com a narrador és autor de la trilogia El nudo gordiano , formada per El laberinto de Sión 1971, Gor 1973 i Diano 1983, i de la novella Con la frente marchita 1990 Publicà una biografia de Borges Borges,…

Començà pel gènere teatral amb El canto de los grillos , que rebé el premi Ciutat de Mèxic el 1954 Es revelà com a contista amb Imagen primera 1963 i La noche 1963 Seguiren després novelles, com ara Figura de paja 1964, La casa en la playa 1966, La presencia lejana 1969, La vida perdurable 1970, Crónica de la intervención 1981 i De anima 1984 La seva habilitat com a assagista es reflecteix en llibres com Cruce de caminos 1965, La aparición de lo visible 1966, Desconsideraciones 1968 i La errancia sin fin 1981, un recull d’assaigs sobre Robert Musil, Jorge Luis Borges i altres autors que…

Catedràtic de literatura espanyola a la Universitat de Lleida i professor a les universitats de Poitiers, Nàpols, Mar del Plata i Illinois Desenvolupà una àmplia activitat crítica als anys setanta, sobretot en poesia, en moltes revistes especialitzades, i, en premsa, bàsicament a Destino i a l’ Avui Ha estat fundador i director de Quaderns de Ponent 1979-83, revista literària editada per la Facultat de Filologia de l’Estudi General de Lleida Com a poeta és autor d’una obra rigorosa, influïda en el primer llibre, Límits 1976, pel surrealisme que evoluciona posteriorment cap a un essencialisme…

Amb aquesta denominació —posada en circulació per J Dryden— foren coneguts els poetes J Donne, Iord Herbert of Cherbury i el seu germà G Herbert, R Crashaw, H Vaughan, E Benlowes, A Cowley i d’altres No esmentats en determinats moments, els crítics dels primers decennis del segle XX n'han revalorat l’obra en particular la de J Donne Marià Manent en feu diverses traduccions al català 1955