Resultats de la cerca

Pel fet d’ésser el text que descriu la costa dels Països Catalans sobre la base de documents més antics, ha estat molt estudiat i discutit, i subjecte a hipòtesis subjectives en relació amb les identificacions geogràfiques dels llocs que cita

Fill d’una família humil, estudià el batxillerat en un centre religiós i cursà, sense acabar-los, periodisme i filosofia a Madrid Després d’una estada a París, fou redactor, collaborador i periodista per a diversos mitjans Signo , Ya i corresponsal de l’Agencia Colpisa Posteriorment fou corresponsal del diari Informaciones  a l’Amèrica del Sud De nou a l’Estat espanyol, s’especialitzà en publicacions de viatges i collaborà regularment en programes televisius Fou també president de la Sociedad Geográfica Española Com a escriptor, es donà a conèixer amb la novella Las corrupciones 1966, premi…

Vida i obra Fill d’un metge del mateix nom, la primera documentació en què és esmentat data del 1434, any que apareix atestat exercint de metge a València Professionalment estigué vinculat a tots els organismes de poder Fou metge de la reina Maria de Castella, la mort de la qual certificà el 1458, i actuà al servei de Joan II Fou examinador de metges i cirurgians per encàrrec dels consellers de la ciutat de València i exercí de metge en diversos hospitals, com el d’en Clapers, el dels Innocents i el d’en Bou Estigué relacionat, com a benefactor i en algun cas també com a metge,…

Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del segle XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica L’estudi de l’èpica com a poesia oral, l’evidència d’un influx oriental sobre tots dos llibres, el desxiframent del micènic i les hipòtesis plausibles sobre els seus exponents literaris apunten la possibilitat que es tractés del cap d’una escola poètica és coneguda l’existència d’uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença, el qual…

Oscilla en longitud entre l’article i el llibre i adopta formes molt diferents la pura divagació — Essais de Montaigne—, la dissertació sistematitzada — Essays on population de Malthus—, el diari íntim — Fragments d’un journal intime d’Amiel—, el “diccionari” — Dictionnaire philosophique portatif de Voltaire—, l’epístola — Lettres persanes de Montesquieu—, el diàleg — Dialogues concerning natural religion de Hume—, etc Bé que fou Montaigne qui el batejà amb els seus Essais 1580-95 i qui n’és generalment considerat com l’iniciador perquè, de més a més, aconseguí un equilibri paradigmàtic entre…