Resultats de la cerca

Monjo cistercenc, fundà un monestir a San Giovanni in Fiore El seu pensament exercí una influència enorme i suscità, al s XIII, una polèmica vivíssima En Liber concordiae Novi et Veteris Testamenti, Expositio in Apocalypsim i Psalterium decem chordarum féu una interpretació apocalíptica de la història de la humanitat

Pertangué al grup poètic Viernes La seva poesia és impregnada de criollisme Publicà Virajes 1932 i Las torres desprevenidas 1940 —escrita a Washington, on exercí un càrrec diplomàtic—, sobre l’angoixa i les frustracions de la humanitat en guerra Conreà la poesia infantil, amb un accent íntim i ple de nativisme estilitzat

Inicià la seva tasca literària amb els relats de Cada vida en su ojo 1967, seguits per Las maniobras 1968, Las causas supremas 1969, Premio Nacional de Novela de Colòmbia, La orilla ausente 1972, recull de contes, i Los desheredados 1973 Amb el Tejemaneje 1975, inicia una nova forma de caracterització dels personatges Sin nada entre las manos 1976 és un gran retaule de tipus humans que commou per la penetrant observació, plena d’humanitat, amb què són tractats

Donà a conèixer els seus poemes i articles de crítica a les revistes Oc i Reclams Bé que visqué sempre en un gran aïllament, la seva poesia, escrita en una llengua molt pura, és una confrontació de l’experiència de l’autor amb els mites angulars de la humanitat i el consagra com a autèntic creador literari, el més important de la literatura gascona entre les dues guerres El 1961 hom aplegà una selecció dels seus escrits a Omatge a Andrèu Pic

La seva poesia, recollida als volums Margitszigeti elégia ‘Elegia de l’illa de Santa Margarida’, 1945, Jövendö tükre ‘Espill del futur’, 1954 i Bikasirató ‘Plant pel toro’, 1971, es caracteritza per l’intellectualisme, la humanitat emocional i el rigor formal Entre les seves versions poètiques destaquen les de la Ilíada i l' Odissea Publicà igualment assaigs que testimonien un profund coneixement de l’antiguitat grecoromana, com són els recollits a Kalauz Homéroszhoz ‘Guia per a comprendre Homer’, 1970 Inspirat en les lletres antigues, escriví el drama en vers Odüsszeusz…

Començà escrivint una poesia que ultrapassa l’experiència vital i s’inclina al misticisme La Primera Guerra Mundial i la filosofia de Spengler li inspiraren visions d’un pessimisme total Tota la seva obra canta, d’una manera tètrica i grandiosa, amb accents gairebé de monotonia exorcitzadora, tot allò que la humanitat ha perdut o renegat Entre les seves obres es destaquen Voorbij de wegen ‘Més enllà dels camins’, 1920, Een winter aan zee ‘Un hivern vora el mar’, 1937 i els quatre volums de la seva Obra completa 1948

Conreà la pintura d’història Mort de Sòcrates , 1855 i el retrat Sarasate, al conservatori de València El comte de Ripalda, al Museu de Belles Arts de València, però destacà més per la seva tasca pedagògica fou catedràtic i després director 1871 de l’Escola de Belles Arts de l’Acadèmia per la seva humanitat i el seu fi humorisme gaudí de bona reputació entre els seus deixebles, entre els quals sobresurt Emili Sala Esporàdicament es dedicà al periodisme sobre temes artístics, a la poesia satírica i a la caricatura

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat

Viatjà per Grècia i per Itàlia i exaltà l’antiguitat i els ideals humanistes Interessat per la Rússia antiga i el seu folklore, traduí Slovo o polku Igoreve ‘Cançó de les hosts d’Igor’, 1886 Acostat al naturalisme, intimista, paisatgístic i amant de la natura —creació divina—, considerà la poesia com una necessitat espiritual de la humanitat Obres Očerki Roma ‘Esbossos de Roma’, 1847, Dve sud’by ‘Dos destins’, 1845, Mašen'ka 1846, Neapolitanskij al’bom ‘Àlbum napolità’, 1858, Novogrečeskije pesni ‘Cançons de la nova Grècia’, 1858, Savonarola 1851, Tre smerti ‘Tres morts’, 1857,…

D’origen jueu, esdevingué un virulent antisionista Eine Krone für Zion , ‘Una corona per a Sió’, 1898 Fundà el periòdic Die Fackel 1899, publicat i dirigit per ell fins a la seva mort Crític ferotge, s’expressà sobretot a través d’aforismes Sprüche und Widersprüche ‘Diccions i contradiccions, 1908 i Nachts , ‘Nits’, 1919, i també d’assaigs Veié en l’abús i la mistificació del llenguatge el símptoma principal de la decadència cultural i moral del seu país Literatur und Lüge , ‘Literatura i mentida’, 1909 Die Sprache , ‘El llenguatge’, 1937 Denuncià també el règim penal, la hipocresia sexual…