Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una…

Era parlada a la primera dècada del segle XXI per més de vint milions de kurds a Turquia uns 7,5 milions, l'Iran 6 milions, l'Iraq 4,6 milions, Síria 1,6 milions i, en nombres força inferiors, Armenia, l’Azerbaijan i altres estats del Caucas, i també a Alemanya i altres països europeus És fraccionada en nombrosos dialectes, que hom pot agrupar en dos conjunts el meridional regió dels bakhtiari i el del kurmandjí, subdividit així mateix en un grup oriental el del mukrī i un altre d’occidental Alguns d’ells són molt relacionats amb les llengües zaza i goranî el poeta zaza Aḥmad Hānī 1651-1706…

Fou amic i ministre del soldà de Herāt, Ḥusayn Bāyqāra, també erudit Perfeccionà el txagatai i féu un estudi comparatiu de les llengües persa i txagatai Muḥākamat al-lu×ġatayn És autor d’una biografia de poetes titulada Maǧālis al nafā'is i de diverses poesies, seguint els models de la poesia persa, llengua en la qual també escriví un divan

El 1924 s’establí a Israel, on participà activament en la vida cultural del país fundà l’editorial hebrea Dvir , fou delegat a diversos congressos sionistes, president de la Societat d’Escriptors Hebreus i del Comitè de Llengua Hebrea, etc, i a la seva memòria hom concedeix anualment, a Tel Aviv, un premi literari Bialik és considerat el millor poeta del ressorgiment hebreu

Fou ministre de cort del sobirà qarakànida Bugra Khan És autor del Qutadgu-bilig ‘La ciència de la felicitat’, escrit cap al 1070, que constitueix el primer poema islàmic escrit en una llengua turquesa

Professor a Gijón, treballà des del primer moment en la recuperació de l’asturià i reedità 1979 una antologia feta el 1839 por Xosé Caveda y Nava, Esvilla de poesíes na llingua asturiana ‘Selecció de poesies a la llengua asturiana’ Regidor de l’ajuntament de Piloña i diputat regional, formà part del Concéyu Rexonal per la Federació Socialista Asturiana fins el 1983, i el 1985 fundà el Partido Asturianista Ha publicat Camín de Señardaes Antoloxía poética ‘Camí d’enyorances Antologia poètica’, 1980, Cuentos de llingua afilada 1984, les novelles La muerte amiya de nueche 1984 i El…

Birmània des del s VI rebé, a través de Ceilan, la influència del budisme, que arrelà als monestirs, sobretot a Thaton, on creà una tradició literària en llengua pali, inspirada en la literatura índia Al s XII aparegueren les primeres inscripcions sobre pedra, consistents generalment en dedicatòries de monuments, la més antiga de les quals és la de Myazedi, datada de l’any 1113 Al s XV aparegué l’escriptura sobre fulla de palmera o sobre paper i hom creà una tradició literària en llengua birmana, arrelada als monestirs budistes i a les corts, sota la protecció del…

S'educà a al-Baṣra i visqué a la cort de Hārūn ar-Rašid Criticà la cassida tradicional i renovà la poesia àrab introduint-hi el tema bàquic en famosos poemes on exaltà la seva inclinació a la beguda És autor també de poesia amorosa que reflecteix la seva homosexualitat, així com de poesia cinegètica i elegíaca Bon coneixedor de la cultura persa, n'utilitzà sovint temes llegendaris o folklòrics, i inserí en els seus poemes mots i hemistiquis sencers, en llengua pahlavi Esdevingué ben aviat popular i el seu record perdurà

És la llengua de l' Oghuznama , un dels poemes èpics més primitius de la literatura turca, segons el qual el llegendari Oghuz Khan és l’epònim de la branca turcmana dels oghuz, i més tard fou la llengua utilitzada pels imperis de l’Horda d’Or a l’Àsia central i a Egipte i per l’imperi mogol de l’Índia Les principals obres literàries en txagatai són el poema Gissa-i Yūsuf 1232 i la producció d'Ali Šīr Nawā'ī, el Bābur-nāma, o memòries de l’emperador Bābur s XVI, i la Genealogia dels turcs Şerece-i-Türk , d’Ebülgazi Bahadur Han s XVII

A excepció dels clàssics Chou-King i Che-King, autor dels Quatre llibres , predominen els temes d’història de les dinasties d’origen mogol o tungús, els texts moralitzadors i els treballs sobre l’administració, les lleis i la guerra Com a obra de creació es destaca Elogi de la ciutat de Mukdon , escrit el 1748 per l’emperador K'ieng-long L’ús literari de la llengua fou iniciat el 1599, amb la traducció dels clàssics xinesos La literatura manxú atenyé l’apogeu al segle XVIII, durant el regnat de K'ieng-long, després de l’arribada de la dinastia manxú al poder a la Xina Al segle…