Resultats de la cerca

Segons la tradició atenesa, fou el creador de la tragèdia grega en introduir els espectacles dionisíacs als diversos pobles gràcies a la seva companyia d’actors ambulants amb la introducció de l’actor, la màscara, el pròleg i el recitat, transformà el ditirambe en acció dialogada entre cor i corifeu

Participà en la Primera Guerra Mundial Posteriorment, viatjà per Europa i s’establí a Londres fins el 1965, any en què retornà al seu país Fou un dels iniciadors de l’expressionisme en la literatura sèrbia D’entre les seves obres destaca Seobe 1929, novella històrica, Dnevnik o Čarnojevicu ‘Diari de Čarnojevicu’, 1921 i l’obra teatral Maska ‘La màscara’, 1918

Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

Estudià a la Universitat de Tòquio i durant la Segona Guerra Mundial, i sota la influència de l’escola romàntica japonesa, publicà un recull de narracions breus, Hanazakari no mori ‘El bosc en flor’, 1944 Després de la guerra es consolidà com a escriptor de gran èxit amb Kamen no kokuhaku ‘Confessió d’una màscara’, 1949, a la qual seguiren Ai no kawaki ‘Enuig de l’amor’, 1950 i Kinshoku ‘El color prohibit’, 1951-53 Construí un món detallat amb una metodologia molt rigorosa, però anà evolucionant de l’esteticisme vers la recerca de l’equilibri clàssic, que culminà amb Kinka kuji ‘…

Professor de teoria de la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en retòrica i teoria de la poesia Exerceix de crític literari en diverses publicacions, entre d’altres, en el diari Avui És autor de diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironea La figuración irónica en el discurso literario moderno 1994, El contorn del poema 1998, premi de la Institució de les Lletres Catalanes d’assaig 2000 —amb traducció castellana del 2005—,  El riure de la màscara Formes de l’objectivitat en la poesia contemporània 2007, premis Josep…

Catedràtic 1968-86 de literatura en un institut de València, des del 1986 fou professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València La seva obra, intimista, molt marcada pel desarrelament, fou molt significativa en la lírica gallega contemporània Palabra de honor 1967, Memoria dunha edá 1976 i, sobretot, el cicle Mesteres 1976, finalista del Premi Nacional de la Crítica 1976 i  Liturxia do corpo 1983, que aplega el més destacat de la seva obra Posteriorment, publicà  Noite do degaro 1994,  Do tempo posuído Poesía 1960-2000 2003,  Herdo do canto 2006,  Caeira…

Estudià dret, però aviat es dedicà al periodisme cultural, que exercí en diaris i revistes ABC , El Mundo , Quimera , Historia y Vida , etc i a la literatura Moltes de les seves obres tenen versió en català i en castellà S’inicià en la narració juvenil, gènere en el qual ha aconseguit una notable projecció amb, entre altres llibres, Trigal con cuervos 1999, premi Ateneo Joven de Sevilla, Hot Dogs 2001, premi Gran Angular 2000, La llunacom 2003, premi Edebé, Ara o mai 2003, Okupada 2005,  Un camí dins la boira 2006, premi Ramon Muntaner, L’anell de la Irina 2006, El circuit de Montecarlo 2007…

Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País ,  El Periódico de Catalunya  i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tan culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final de…

Signava sempre les seves obres Antoni Puigblanch Estudià als escolapis de Mataró i ingressà a la cartoixa de Montalegre, de la qual sortí per seguir la carrera eclesiàstica a Girona, encara que sembla que no arribà a ordenar-se El 1799 es traslladà a Madrid, on estudià llengües grec i hebreu i diverses matèries de filosofia i, amb tota probabilitat, dret a la Universitat d’Alcalá de Henares, de la qual el 1807 fou nomenat professor d’hebreu Publicà uns Elementos de la lengua hebrea 1808 En entrar les tropes franceses a Madrid, tornà a la seva vila natal El 1811, per raons familiars, feu un…