Resultats de la cerca

Autor de poesia i novella Tú eres la paz , 1907 El amor catedrático , 1907 i teatre Canción de cuna , 1911 Don Juan de España , 1921 dramàtic i superficial, dirigí l’editorial Renacimiento i fou un dels principals promotors i directors teatrals hispànics estrenà en castellà obres de BBShaw, Pirandello, etc Traduí Maeterlinck i Rusiñol, amb el qual havia collaborat en la redacció d' Els savis de Vilatrista 1907 i Aucells de pas 1908

Estudià filologia hispànica a la Universidad de Navarra i a la Universidad Autónoma de Madrid Ha traduït al castellà Virginia Woolf, Martin Amis, Samuel Beckett, Don DeLillo, Henry James, Edgar Allan Poe, Ernest Hemingway i Evelyn Waugh L’any 2008 rebé el Premio Nacional d’aquesta disciplina per la traducció de Vida de Samuel Johnson de James Boswell, projecte al qual havia dedicat sis anys de treball El 2009 publicà el seu únic llibre com a autor, La coz en el tintero Poemas 1988-2008

Casat amb Rosalía de Castro, fou un dels principals promotors de la renaixença gallega Del 1860 al 1875 ocupà el càrrec de director de l’Arxiu General de Galícia En ésser fundada la Real Academia Galega 1906 en fou nomenat president Escriví Historia de Galicia 1901-13, Diccionario de escritores gallegos 1862, Los precursores 1885 i Galicia 1888

Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral

Es doctorà en història a la Universitat de València el 1982, i des de llavors hi treballa com a professora d’història de l’art i del cinema Ha estat assessora de cultura de la Generalitat Valenciana El seu vessant narratiu se situa dins la novella gòtica, expressionista i de terror Entre les seves novelles i reculls de contes s’inclouen Las joyas de la serpiente 1984, Necrópolis 1985, La fase del rubí 1987, Mater Tenebrarum 1987, La pequeña pasión 1990, El gato encantado 1992, Las novias inmóviles 1994, Paisaje con reptiles 1996, Piel de sátiro 1997, Arcano 13 cuentos crueles 2000, Fantástico…

Es donà a conèixer pels reculls de poesia Maya 1911, Los Atormentados 1914 i Las rosas de Engaddi 1915, adscrits al Modernisme Però es destacà, sobretot, pels seus relats “psicozoològics”, influïts pel superrealisme, en els quals descriu la manera d’ésser de les persones a través de determinats animals El hombre que se parecía a un caballo 1914 i El trovador colombiano 1914 Ha escrit també novelles d’intenció política, com La oficina de Paz de Orolandia 1925, Ecce Pericles 1946, El mundo de los Maharachias 1938 i Viaje a Ipanda 1939, en les quals posa de manifest més desplegament de fantasia…

Fou triat per Josep MCastellet a l’antologia Nueve novísimos poetas españoles 1970 on, a partir dels dos primers llibres publicats, Teatro de operaciones 1967 i Pautas para conjurados 1970, manifestava els trets recurrents i antirrealistes de bona part del grup la poetització del jazz i el cinema, entre altres elements La seva obra continuà a Una tromba mortal para los balleneros 1975, De acedía 1985, Ejercicio sobre Rilke 1988, Cantil 1995, Cordura 1999,  Poeta en Diwan 2004, Última fe Antología poética 1965-1999 2005 i  Farol de Saturno 2011, entre altres llibres Publicà assaig…

Estudià filologia catalana Directora de l’editorial Pòrtic del 1987 al 1990, fou també directora de la Fundació Acta de pensament i debat fins el 1993 Exerceix el periodisme, amb una destacada presència als mitjans de comunicació, tant a través d’articles d’opinió a la premsa diària especialment a l’ Avui , El País ,  El Periódico de Catalunya  i La Vanguardia , com en programes de ràdio i televisió de formats diversos, tant culturals i socials com tertúlies, en els quals manifesta un acusat esperit de polemista Exercí també com a corresponsal en diversos conflictes internacionals del final…

Fou un dels fundadors del Partit Sindicalista d’Àngel Pestaña Dirigí els diaris “El Pueblo” i “Mañana” de Barcelona Exiliat el 1939, residí a Mèxic Publicà El marxismo, El sindicalismo, Rebelión del hombre 1948 i La industrialización del espíritu , entre d’altres

El 1852 es traslladà a Graus, on assistí a l’escola i féu de pagès, fins que a 17 anys se n'anà a Osca, on treballà com a criat i en altres oficis, tot continuant els estudis El 1870 inicià estudis universitaris a Madrid, i, en 1872-75, es llicencià i es doctorà en dret i filosofia i lletres Fins aquell moment la seva vida havia estat una lluita constant contra la pobresa, la malaltia i la manca de suport afectiu Molt influït pel krausisme, després també ho fou per l’historicisme alemany, mentre que políticament es declarava “republicà federalista de bona fe”, i religiosament havia esdevingut…