Resultats de la cerca

Entre el 1907 i el 1930 escriví, per al gran públic, nombroses obres de caire eroticosentimental que tingueren molt d’èxit, entre les quals El negro que tenía el alma blanca 1922, portada al teatre i al cinema

La seva narrativa excelleix sobretot per una encertada observació i descripció de tipus, costums i paisatges de la seva terra Cal destacar-ne Flor de durazno 1911, El valle negro 1918 i Desierto de piedra 1925 També conreà el gènere històric i d’aventures

Juntament amb José Isaac de Diego intentà la fundació d’un moviment poètic basat en el so, el diepalisme, de vida efímera però indicatiu de la poesia negra de Palés Matos Pueblo negro 1926, Tuntún de pasa y grifería 1937, Poesía publicat el 1957, aplega poemes del 1915 al 1956

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

Populista, conegué el seu triomf més important amb la peça dramàtica Orfeu da Conceição 1956, origen del film Orfeu Negro Compositor de cançons, ha renovat la música popular amb la creació de la bossa nova Les seves obres poètiques més notables són Forma e exegese 1935, Livro de sonetos 1957 i Para viver um grande amor 1962 El 1949 publicà a Barcelona el llibre Pátria minha

Amic d’Espronceda, participà en la conspiració dels numantins , de caràcter liberal, i hagué d’exiliar-se 1824 Moderat de primer i més tard progressista, i adscrit a la Unió Liberal, fou governador de Guadalajara, ministre de la governació 1847 i 1856, comissari reial a les Filipines i ministre plenipotenciari a Berlín Conreà la novella històrica El conde de Candespina 1832, Ni rey ni Roque 1835 llegendes en vers El bulto vestido de negro capuz 1835, i drames La corte del Buen Retiro 1837 i Don Jaime el Conquistador 1838

Es graduà en Història Antiga a l’École des Hautes Études de París, ciutat on treballà en feines diverses mentre estudiava i publicava la primera novella, Belver Yin 1981, que guanyà el Premi Ciutat de Barcelona de 1982 Novelles posteriors són El Efecto Doppler Premi Internacional de Novela Plaza i Janés 1990, Las trece rosas 2003, El secreto de los dioses 2003, Opium 2004 i Ángeles del abismo 2005 Com a poeta és autor dels reculls Río Amarillo 1986, Negro sol 1987, Ah mira la gente solitaria 1988 i Las noches rojas 2003, premi Barcarola de poesía i ha publicat també l’obra teatral Las siete…

Deixà els estudis de medicina a Barcelona per anar a lluitar amb els carlins El 1874 es traslladà a Cuba, on defensà la independència de l’illa a través del diari La Doctrina , que ell mateix fundà En aquest diari publicà l’article “El juez y el negro”, que li comportà tres anys de presó El 1895, s’uní a Maceo, que més tard el nomenà brigadier i cap d’estat major Fou general de divisió i director dels arxius de l’exèrcit quan Cuba es proclamà independent Publicà La invasión de Occidente 1896, Apuntes de la vida de Antonio Maceo 1897, Crónicas de la guerra , llibre fonamental…

Germana del també escriptor Terenci Moix Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el seu entorn i tenen una…

Fou caixista d’impremta Addicte al Partit Democràtic, participà en la revolució del 1854 i el 1856 fou bandejat a Granada pel capità general de Catalunya, Zapatero Després residí a Madrid, i en 1857-58 fundà amb el mallorquí Ignasi Cervera la societat carbonària El Falansterio, que arribà a tenir uns 80 000 afiliats a tot l’Estat espanyol Poc després fou empresonat, i el 1860 publicà Los misterios del Saladero , on propugnava la reforma del règim penitenciari El 1864 collaborà a La Discusión de Madrid, i juntament amb Robert Robert intentà una entesa entre les fraccions del partit…