Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
sogdià
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua de la família irànica oriental, el nivell més antic de la qual correspon a l’irànic mitjà.
Llengua pròpia dels sogdians, esdevingué lingua franca de tots els pobles de l’Àsia central des de la mar Càspia fins a Mongòlia Escrita en caràcters d’origen arameu, els primers documents daten del s IV la major part dels texts, que són dels s VIII-IX, constitueixen una rica collecció de texts búdics i maniqueus Eliminat pel persa, no fou descobert fins al s XIX, i en subsisteix un vestigi en el yagnābī parlat a l’est de Samarcanda
Attila József
Literatura
Poeta revolucionari hongarès, màxim representant del realisme socialista a Hongria.
Publicà set llibres de poesia, el més representatiu dels quals és Külvarosi éj ‘La nit suburbana’, 1932 La seva poesia, d’una gran sensibilitat lírica i un alt nivell intellectual, reflecteix la seva pròpia misèria i accentua suggestivament la força del proletariat revolucionari
Argiris Eftaliotis
Literatura
Escriptor grec.
Passà d’un purisme lingüístic a defensor de la llengua demòtica Conreà la poesia i el teatre, però és en la narrativa on assolí el nivell més alt Nēsiotikes Historíes ‘Històries de les illes’, 1849 i Historía tēs Rōmiosýnēs ‘Història de l’Hellenisme’, 1901
verisme
Literatura
Moviment literari que es difongué a Itàlia durant l’últim decenni del sXIX i que tingué com a models europeus el realisme rus i anglès i el naturalisme francès.
Contribuïren a determinar-ne els caràcters generals, d’una banda, la ideologia positivista, que oposava a l’element romanticopassional la descripció científica de la realitat, i, de l’altra, la urgència amb què s’imposava, a tot Europa, la qüestió social, tant en la lluita econòmica i política com en el terreny de la cultura La diferència del moviment italià respecte als seus equivalents europeus es basa, a nivell literari, en certs fenòmens de disgregació, de persistència de factors semifeudals que caracteritzen el procés de desenvolupament econòmic i social de la península…
Henry James
Henry James
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista nord-americà naturalitzat anglès.
Les seves primeres narracions reflecteixen la influència de Balzac, Flaubert, George Eliot, George Sand i N Hawthorne És un autor molt preocupat pel "punt de vista" narratiu Estudià a Harvard i s’establí a Anglaterra el 1875, després d’haver residit a Itàlia i a París Les obres d’aquesta època responen a una preocupació per mostrar la seva condició de nord-americà i el seu coneixement de la societat europea Roderick Hudson 1876, The American 1877, Daisy Miller 1879, Washington Square 1881, The Portrait of a Lady 1881 La novellística de James arrenca sempre de plantejaments…
Francesco Guicciardini

Francesco Guicciardini
© Alma Mater Studiorum Università di Bologna
Literatura
Escriptor toscà.
Amb Maquiavel representa el nivell més alt de la meditació política i la historiografia del Renaixement italià Les seves obres polítiques fonamentals són Del reggimento di Firenze 1524, Considerazioni sui discorsi di Machiavelli i Ricordi politici e civili La seva obra més important és la Storia d’Italia , que tracta dels esdeveniments de la península des de la mort de Llorenç el Magnífic 1492 fins a la mort del papa Climent VII 1534 Altres obres seves són, encara, Le cose fiorentine i Le storie fiorentine Ambaixador de Florència davant de Ferran el Catòlic 1512-14, escriví…
Gabriel Aresti Segurola
Literatura
Escriptor basc.
Autèntic renovador de la poesia basca, tant a nivell temàtic com formal, començà dins d’un fort hermetisme, però a finals dels anys 50, influït pel bertsolarisme, es tornà més populista A aquesta darrera etapa pertany la sèrie Bazkaitarra ‘Biscaí’, 1959-60 Després seguí Maldan Behera ‘Costa avall’, 1960, considerada com la seva obra mestra Amb Harri eta herri ‘Pedra i poble’, 1964,la seva poesia esdevingué més social, i en aquesta mateixa tendència continuà amb Euskal harria ‘La pedra basca’, 1967, Harrizko herri au ‘Aquest poble de pedra’, 1971 i Azken harria ‘Última pedra’,…
bertsolari
Literatura
Poeta popular basc que improvisa versos, a vegades sobre temes musicals folklòrics.
La majoria dels bertsolariak són llauradors o menestrals, i han estat al llarg del temps els mantenidors de la literatura popular basca, han constituït veritables arxius de cançons i de poemes, han gaudit de gran prestigi i han arribat a vegades a nivells de categoria literària Cada dos anys són organitzats certàmens, que reuneixen una extraordinària afluència d’espectadors, en els quals els bertsolariak competeixen entre ells Han estat famosos Otxalde, Arrossagaray, dit Borddale, Larralde, dit Bordachuri, Mattin Irabola que no sabia de llegir ni escriure, Dibarrart, Xenpelar autor d’…
literatura anglosaxona
Literatura
Literatura que es desenvolupà en diversos dialectes anglosaxons a Anglaterra del segle V a l’XI, que fou arraconada sota la influència anglonormanda.
Bé que sovint és estudiada als orígens de la literatura anglesa, ofereix unes peculiaritats pròpies a causa de la seva estreta vinculació amb els mons germànic i escandinau La primera etapa segle V al VII es caracteritza per la literatura paremiològica, importada del continent, i la dels scopas , els quals conrearen els poemes didàctics i laudatoris, l’exponent més remarcable dels quals fou el Wid sith En la segona segle VII al VIII sorgiren elegies i, sobretot, cants èpics com el Beowulf, alhora que la literatura anglosaxona convisqué amb una de llatina provocada per l’adveniment del…
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro , segons un gravat del s XIX
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i erudit gallec.
Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…