Resultats de la cerca

Diagnosticat a tretze anys d’un osteosarcoma que li comportà l’amputació d’una cama, l’extirpació d’un pulmó i un llarg tractament anticancerós que durà deu anys, aquesta experiència marcà tota la seva producció literària i televisiva posterior Estudià i es graduà en enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya, i durant la seva època universitària formà part d’un grup teatral i començà a escriure A mitjan anys noranta, es professionalitzà com a coguionista de sèries i programes, especialment de Televisió de Catalunya Club Súper3 , Històries de Catalunya , Buenafuente , El joc de…

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

Crescut en un món rural, treballà en feines vinculades a l’agricultura, i abandonà els estudis d’aquesta matèria el 1962, que es traslladà a Nova York, on entrà en contacte amb l’ambient artístic i intellectual Fou membre d’un grup de rock uns quants anys i escriví lletres per a cantants com John Cale i Bob Dylan, amb qui també escriví el guió del film Renaldo and Clara 1978 Com a dramaturg es donà a conèixer amb obres de teatre avantguardistes, influïdes per la contracultura Chicago , 1965 Icarus’s Mother , 1967 Operation Sidewinder , 1970, i posteriorment, sense perdre aquests trets, la…

Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d’amistat literària, conegut com el Grup de Sabadell, i fundà l’editorial La Mirada 1925 Collaborà a la revista sabadellenca Garba  1920, on aparegueren els seus primers poemes, de tall carnerià a Vibracions  1921, de la qual fou codirector amb Esteve Serra, i esporàdicament a Revista de Sabadell Participà també en la redacció del Diari de Sabadell , on publicà articles breus d’actualitat local i poemes influïts primer per models com Carner i les propostes estètiques dels primers simbolistes europeus, i a partir del 1926, per Riba, Mallarmé i…

Al llarg de la seva història ha tingut contactes amb d’altres gèneres, com l’anomenat “pensament” filosòfic, l’axioma científic i l’apotegma, o ha estat anomenat amb d’altres noms com proverbi, adagi, sentència i màxima Inicialment fou una forma culta d’expressió continguda en obres extenses, però que podia ésser aïllada sense perdre el significat En trobem a les antigues cultures egípcia, sànscrita, vèdica i xinesa, però fou sobretot a través d’alguns llibres bíblics i dels autors grecs i llatins Plató, Virgili, Ciceró, Sèneca, etc que aconseguí la seva màxima difusió Sota aquesta doble…

De formació autodidàctica, es donà a conèixer amb narracions breus Fum d’ara 1959, La xera 1962, premi Víctor Català 1961 i El foc i la cua 1966 Com a novellista s’inicià amb Cel de tardor 1961 D’un realisme personal — L’altre demà 1964 i Els camins 1966—, evolucionà vers la narració autobiogràfica i de records de la Guerra Civil que orienten bona part de la seva obra literària, presidida per una descripció realista dels fets que narra La derrota 1966, premi Sant Jordi 1965 i Els ulls i la cendra 1966 A part altres novelles — Castelladral 1969, Estimada Teresa 1974, El mal que m’…

Nasqué, a l’acabament de les guerres d’independència, amb l’herència romàntica de l’època El 1867 fou publicada María , novella de Jorge Isaacs 1837 Manuela , d’Eugenio Díaz 1804, o El moro , de J Manuel Marroquín 1827, eren cròniques i escenes de costums més que novelles Poetes i polítics, els escriptors del segle XIX amb prou feines conrearen altres gèneres Europa continuava essent el pol d’atracció a la fi de segle era sentida la influència de Poe, Baudelaire i Verlaine Ja s’anunciava el Modernisme, primer corrent literari en què la producció hispanoamericana es manifestava original José…

Treballà durant més de vint anys a l’empresa privada i residí dos anys a Suïssa, com a executiu d’una multinacional d’assegurances Posteriorment retornà a Catalunya i es dedicà a l’articulisme i a l’assaig polític Ha publicat els llibres Ganivetades suïsses 2007,  Periodisme Permetin La vida i els articles d’Eugeni Xammar 2008, Viatge involuntari a la Catalunya impossible  2009, premi Carles Rahola d’assaig i Un bohemi al cabaret del món Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers  2013  El juny del 2008 fundà l’editorial A Contra Vent, que publica bàsicament assaig i que…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…