Resultats de la cerca

Nebot de Pere Antoni i de Josep Ventalló i Vintró S'inicià en les tasques periodístiques al setmanari El Mal Temps , i al diari El Dia , ambdós de la seva ciutat natal després, collaborà en L’Estevet 1921, i fou redactor de La Publicitat 1924-30, La Rambla 1925-30, L’Esport Català 1925-27 —on signava August Berenguer —, Mirador i altres publicacions catalanes Integrat en el Grup de L’Opinió , hi escriví regularment des del 1928, i alhora prengué part en els treballs polítics que prepararen l’adveniment de la República Elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona per Esquerra…

De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894

Fill del periodista Ignacio Luca de Tena, conreà també el reportatge periodístic, la novella La mujer del otro , 1961, Premi Planeta La brújula loca , 1965 Pepa Niebla , 1970, el teatre Hay una luz sobre la cama , 1970 El triunfador , 1971, l’assaig, etc Publicà també una trilogia de memòries polítiques i periodístiques Papeles para la pequeña y gran historia 1991, Franco, sí, pero premi Espejo de España 1999 i Mercedes, Mercedes 1999 Moltes obres seves han estat traduïdes a diversos idiomes Fou membre de la Real Academia Española

Viatjà per França i Suïssa 1905 En tornar, començà les seves activitats periodístiques i aviat esdevingué un pamfletista vigorós Empresonat durant la dictadura feixista, i després de la Segona Guerra Mundial considerat un dels grans escriptors moderns, continuà al seu país La seva obra és extensa i variada Autor de reculls de poesia com Cuvinte potrivite ‘Paraules apropiades’, 1927, Cǎrticica de searǎ ‘El llibret de la tarda’, 1935, Cîntare omului ‘Cançons de l’home’, 1955, 1907 1955, etc, que van de l’experiència simbolista a l’enaltiment de l’heroisme revolucionari de novelles…

Republicà, participà des de molt jove en nombroses activitats periodístiques El Faro Bisbalense , El Independiente de Girona —del qual fou director i fundador—, Revista de Gerona i El Demócrata , on publicà un article que l’obligà a exiliar-se a París 1887-1925 S'especialitzà en la traducció d’obres mèdiques franceses al castellà traduí també dues obres de Guimerà al francès Dirigí la revista Catalunya-París 1903-04, portaveu del Centre Català de París, i París Quichotte 1905 En 1888-90 redactà el full autògraf El Corresponsal de París De nou a Girona, hom creà la Biblioteca…

Durant la República s’especialitzà en el teatre de titelles i la Junta de Ampliación de Estudios li concedí una beca per a estudiar teatre a França i Bèlgica En començar la guerra civil de 1936-39 promogué amb JGil-Albert i ASánchez Barbudo la revista Hora de España Exiliat el 1939, fou lector de castellà a Cambridge Passà després a Mèxic i Buenos Aires, on desenvolupà una tasca eficaç de difusió de la cultura gallega L’obra teatral en castellà és recollida en els volums Viaje, duelo y perdición 1945 i Teatro I y II 1981 En gallec escriví A fiestra valdeira 1927 De la narrativa en castellà…

S'autoexilià a París, l’any 1968, on sobrevisqué amb treballs diferents i collaboracions periodístiques La seva literatura és una barreja fragmentària d’assaig, narrativa i periodisme que dilueix els límits de la ficció i la realitat Es donà a conèixer amb La asesina ilustrada 1977 i Impostura 1984, i entre les seves obres més importants es compten Historia abreviada de la literatura portátil 1985, Suicidios ejemplares 1991, El viaje vertical 1999, premi Rómulo Gallegos 2001, Bartleby y compañía 2000, premi Ciutat de Barcelona, El mal de Montano 2002, premi 2003 de la Crítica i…

Estudià medicina i periodisme, i ha exercit aquesta professió en diversos mitjans Ha estat director de l'Escola d'escriptura de l'Ateneu barcelonès L'any 1982 rebé el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme Com a narrador l’ha preocupat fonamentalment l’evolució de l’estil, sempre a la recerca d’un llenguatge de descripció i colors rics, amb fins matisos d’ironia i una veritable emotivitat Els seus temes van del relat costumista a frec de l’esperpent a la nota breu amb solucions properes al realisme màgic Ha publicat els reculls Sumari d’…

Com a poeta i crític, es mogué en l’òrbita dels Jocs Florals de Barcelona en fou mestre en gai saber 1883 i membre del cos d’adjunts, mantenidor en set certàmens, secretari 1884 i 1925 i president 1903 Parallelament fundà i dirigí La Illustració Catalana ,  La Llar i La Familia Cristiana Collaborà en La Renaixença ,  Joventut , etc, i, de manera preferent, en les empreses editorials i periodístiques de Francesc Matheu Destacà en la defensa dels drets de Catalunya i de la seva llengua intervenint, per exemple, en el Primer Congrés Catalanista 1880, en la discussió de les Bases de Manresa…

Periodista, del 1974 al 1994 fou corresponsal i reporter de guerra en nombrosos conflictes internacionals, amb cròniques per a ABC i altres diaris, i posteriorment continuà la trajectòria periodística com a columnista Escriptor molt orientat vers el relat d’intriga i també el d’aventures d’ambientació històrica, influït especialment per l’obra d’Alexandre Dumas, ha publicat, entre d’altres, El húsar 1986, El maestro de esgrima 1988,  La tabla de Flandes 1990, El club Dumas 1993, Grand Prix de literatura policíaca de França, Territorio Comanche 1994, La piel del tambor 1995, premi Jean Monnet…