Resultats de la cerca

De família noble, fou militar i diplomàtic La seva poesia, liberal i renovadora, seguí la tradició anacreòntica del s XVIII Moi penaty ‘Els meus penats’, 1814, Vakkhanka ‘La bacant’, 1817 Conreà també l’elegia històrica — Perekhod čerez Rejn ‘El pas del Rin’, 1814 — i evolucionà cap a una poesia profundament malenconiosa Taurida 1817

Marcat per la malaltia, contà les seves sofrences físiques i morals en un to profundament pessimista, i marcà, amb Vajda i Komjáthy, l’inici de la moderna lírica subjectiva hongaresa Cal esmentar Ifjúságom ‘La meva joventut’, 1883 i Magány ‘Solitud’, 1889 Autor d’una novella autobiogràfica, Apai örökség ‘Heretatge paternal’, 1884, es dedicà també al periodisme

El seu pensament influí profundament en la vida cultural portuguesa contemporània D’ideologia liberal —s’exilià el 1926—, formà una escola crítica en la qual es palesa la influència de la generació del 1870, que ell estudià a fons Escriví Ensaios 8 vols, 1928-58, Breve Interpretação da História de Portugal publicada originalment en castellà el 1929 i traduïda al portuguès el 1972

Educat a Oxford, anà més tard a Londres, on estudià dret Retirat al seu poble, exercí la medicina Pertanyent al grup dels poetes metafísics, la influència de GHerbert fou decisiva en l’evolució de la seva poesia, que es tornà profundament religiosa Cal destacar-ne Poems 1646, Silex scintillans 1650, Olor iscanus 1651 i Thalia rediviva 1678, i en prosa, The mount of Olives 1652 i Flores solitudinis 1654

Féu diverses estades a Madrid, on fou de l’Academia Salvaje 1612 i on conegué Lope de Vega i Góngora, aquest darrer d’una gran influència en la seva poesia És autor del Desengaño de amor en Rimas 1623, amb influències de Garcilaso i Lope, i del Paraíso cerrado para muchos, jardines abiertos para pocos 1652, profundament gongorí, com també ho és el poema mitològic Los rayos de Faetón 1639

Fill de Manuel Casado Nieto La seva obra és recollida en els volums Rexistro de menores espantos 1973, Os preludios 1980 i Libro de Caldelas 1982, on exposa l’experiència personal en un to colloquial que l’aproxima a la lírica castellana dels anys cinquanta, però des d’una òptica profundament gallega ironia, allunyament crític, relativisme i desdramatització de l’anècdota Conreà, també, la narració O inverno do lobo 1985 i Os Brasileiros 1985

Professor de gramàtica a la Universitat Americana del Líban Profundament interessat pel desenvolupament de l’àrab modern, la formació de neologismes i la simplificació de la sintaxi clàssica, és autor de diversos tractats, publicats després pel seu fill Ibrāhīm 1847-1906, també filòleg Luġal al-ǧarā'id ‘La llengua dels diaris’, 1901 Escriví també Maǧma’ al-baḥrayn ‘Confluència de les dues mars’, una collecció de seixanta maqāmat a imitació de les d’al-Ḥarīrī

Exercí de mestra, i els seus primers poemes palesen una considerable influència del simbolisme El 1913 es donà a conèixer amb el recull Orientalia Posteriorment escriví novelles sobre la revolució i la guerra civil, com Peremena ‘El canvi’, 1924 Publicà també novelles d’aventures, que obtingueren un gran èxit i d’alguna de les quals hom féu versió cinematogràfica Profundament engatjada en la construcció del seu país, escriví nombrosos reportatges, l’estudi Po dorogam p'atiletki ‘Sobre el pla quinquennal’, 1947 i Sem’ a Ul’anovič ‘La família Ulianov’, 1957, biografia novellada de…

Oriünd d’Aràbia, el seu pare i el seu avi foren mestres de l’Alcorà, i ell fou educat en la cultura tradicional musulmana Home molt culte, prengué contacte, a través dels anglesos, amb la cultura occidental, que influí profundament damunt seu La seva obra és considerada el pas de la literatura malaia antiga a la moderna És autor d’unes memòries Hikayat Abdullah , 1845 i d’un diari de viatges Kesah Pelayaran Abdullah , obres plenes de descripcions i anècdotes del seu país Fou també editor i traductor, i es preocupà pel desenvolupament de la impremta

Interessat per la filosofia, la crítica i la filologia, excellí sobretot en el teatre, la temàtica del qual reflecteix les seves preocupacions filosòfiques i ideològiques, a vegades profundament místiques Cal destacar les trilogies Probočių šešėliai ‘Les ombres dels avantpassats’, 1901 i Amžina ugnis ‘El foc etern’, 1913, Žvaigždzių takai ‘El camí dels estels’, 1920, Likimo bangos ‘Les ones de la sort’, 1922 i Gaisras ‘L’incendi’, 1928 Notable també és la producció filosòfica, amb estudis com Slépininga žmogaus didybe ‘La misteriosa grandesa de l’home’, 1913, Mirtis ir kau toliau…