Resultats de la cerca

També propugnà el realisme en un intent d’inserir el treball intellectual i literari en el procés de recuperació política del país i com a arma de lluita contra el franquisme En estreta relació, doncs, amb els moviments politicosocials d’oposició, trobà els seus fonaments teòrics en el marxisme Lukács i Gramsci, sobretot, en Sartre i en els corrents sociològics anglosaxons Raymond Williams i recuperà la tradició realista autòctona els escriptors que, els anys trenta i en el període de guerra, tot seguint els corrents europeus sorgits arran de la crisi econòmica del 1929,…

Republicà de tendència socialista, propugnà una federació de totes les nacionalitats ibèriques Collaborà a “La Renaixença” i a “La Veu de Catalunya” És autor dels assaigs socioeconòmics A crises 1894 i Interesses nacionais 1897

Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk

Conreà diversos gèneres La seva millor obra és la novella realista La ciudad de un hombre 1945, on descriu, amb prosa planera, la vida de les classes humils i propugna per a elles una solució revolucionària Publicà també Historia de perros 1950, De espaldas a la luna 1964 i Aunque llueva 1970

Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc

Escriví poemes èpics que exalten la llibertat i la fraternitat humanes Kohan i Vlasta , 1868, drames històrics Karlo Drački , 1872 i poemes Són importants els seus estudis sobre estètica, on es manifesta antirealista i propugna la creació artística que procedeix de la lliure elecció de l’autor El desenvolupament i el contingut de l’estètica general , 1902

Fundà i dirigí el “Daily News” 1880, on publicà la majoria de les seves narracions És autor de la novella utòpica Looking Backward 2000-1887 1888, on propugnà un tipus moderat de socialisme d’estat adaptat a la realitat nord-americana Entre d’altres obres, escriví també Dr Heidenhoff's Process ‘El procés del doctor Heidenhoff’, 1880 i Equality ‘Igualtat’, 1897

Estudià a Cracòvia, a Wittenberg on conegué Luter i Melanchthon i a Nuremberg Tornà al seu país 1540 i ostentà diversos càrrecs diplomàtics amb la seva obra De poena homicidii 1543 propugnà la igualtat de pena per a tots els homes Paladí de la burgesia i adversari de la noblesa, en el tractat De republica emendanda 1551 tractà, sobre una base cristiana i liberal, d’un projecte de reforma general dels costums, de l’ensenyament, de l’ordenació jurídica i de l’Església També escriví altres treballs, de caràcter teològic

Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses 1933, El jaguar y la luna 1959, Zoo 1962 i Cantos del Cifar 1971 Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos Els anys trenta estigué molt relacionat amb el grup d’intellectuals catòlics espanyols a l’entorn de Rde Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa Fou membre 1945 i director 1964-2002 de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat per l’OEA

El 1868 s’incorporà al cos de zuaus pontificis, lluità a Roma contra els garibaldins i, de retorn a Catalunya, propugnà una croada per a restituir els Estats Pontificis a Pius IX A la tercera guerra Carlina fou auditor de guerra del general Rafael Tristany Fundà a Madrid la revista La Civilización  1874-80 Els darrers anys de la seva vida residí a Granada, on escriví una pintoresca i popular versió de la Bíblia en versos castellans Publicà Roma en el centenario de San Pedro 1867, Homenaje filial a Su Santidad el papa Pío IX 1875, biografies de Pedro de la Hoz 1866 i de l’…