Resultats de la cerca

Féu de l’exercici quotidià de la poesia, des de Telaranha 1949 fins a Finimond 1966, una ocasió de fulguracions verbals i un humanisme Participà en l’aventura de l’occitanisme polític i poètic Els darrers anys de la seva vida el seu lirisme es feia menys allucinat i més collectiu El 1968 publicà la primera història total d’Occitània

Fou comandant d’escamot durant la Segona Guerra Mundial El seu primer llibre, Stikhí o dolge ‘Poemes sobre el deure’, fou publicat el 1951 Les característiques de la seva poesia són una síntesi d’exaltació filosòfica, ironia i simple detall del quotidià És una poesia concreta i molt a prop de la prosa en les seves tècniques descriptives De la seva obra cal destacar Lico čelovečevskoje ‘El rostre humà’, 1960 i Zemnyje predély ‘Límits terrestres’, 1965

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les…

Redactor en cap del diari Dienas Lapa ‘El quotidià’, òrgan del moviment Jaunā strava ‘El nou corrent’, al qual donà una direcció obertament marxista Arrestat pels russos 1897, traduí a la presó obres de Goethe, Puškin, Schiller, Lessing, Shakespeare, etc , i compongué el seu primer llibre de poemes Tālās nuoskanas zilā vakarā ‘Ressons llunyans del vespre blau’, 1903 Participà activament en la revolució del 1905, que li valgué l’exili a Suïssa, on escriví nombroses obres Havent tornat a Letònia, es dedicà a la vida política Poeta d’arrel lírica i popular, s’inspirà en les idees…

Als dos anys anà a viure a les illes Canàries amb la seva família Tornà a Barcelona el 1939, i hi estudià filosofia i dret fins el 1941, que es traslladà a Madrid definitivament Guanyà el primer premi Nadal de novella amb Nada 1944, de to realista i quotidià, reflex d’un ambient, la postguerra, on no passava res Més estilista en La isla y los demonios 1952, publicà també La llamada 1954, La mujer nueva 1955, història d’una conversió religiosa, La insolación 1963, Paralelo 35 1967 i el llibre de relats La niña y otros relatos 1970 Després d’un llarg parèntesi, el 2003 hom publicà…

El conreu literari del hindi començà vers el 900 amb la redacció de les cròniques anomenades rāso , sobre les gestes del poble rajput Entre els noms més famosos de la literatura hindi medieval hom compta els del guru Nānak 1469-1538, fundador dels sikh , Sūrdās 1483-1563, Dādū 1544-1603 i Tulsidās 1532-1623, tots poetes místics d’una gran qualitat La contribució musulmana a la literatura hindi és considerable Malik Muḥammād Hayaši ~1540, un sufí d’Oudh, escriví un poema epicoallegòric sobre la princesa Padmāvatī o Padminī de Chitor Al s XVIII, amb la decadència dels moghuls , hom assisteix a…

La delimitació, però, no sempre és fàcil en relació amb el baix alemany hi ha alguns autors —el cas més conegut és el de Veldeke— que són estudiats tant en la literatura alemanya com en la literatura en baix alemany La literatura escrita en ídix , malgrat que aquest sigui un dialecte alt-alemany, no sol ésser inclosa en la literatura alemanya, ateses les circumstàncies especialíssimes en què s’ha desenvolupat El conreu literari de la llengua alemanya no s’ha limitat als països on aquesta llengua és vernacla té, i ha tingut des del Renaixement, un fort predomini en gran part del territori baix…