Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Gai Valeri Flac
Literatura
Poeta llatí.
Autor de Les Argonàutiques argonauta , refosa de l’obra d’Apolloni de Rodes, bé que sota un model virgilià i amb versificació ovidiana Considerat el major epígon del Virgili èpic, influí en Estaci, Sili Itàlic, Nemesià, Claudià i en d’altres
Abraham ben Šěmuel ibn Ḥasday
Literatura
Escriptor hebreu que visqué la major part de la seva vida a Barcelona.
És autor de diverses traduccions de l’àrab a l’hebreu, tals com El llibre dels preceptes de Maimònides, del qual fou partidari entusiasta, El llibre dels elements d’Iṣḥaq Israelí, El llibre de la poma , obra atribuïda a Aristòtil, i Balança de la justícia d’al-Gāzzalī Però la seva fama prové de la refosa que féu, en prosa rimada, de la llegenda aràbiga de Buda, coneguda per Barlaam i Josafat , que intitulà Ben ha-mélek wě ha-nazir ‘El fill del rei i el monjo’ L’obra és estructurada en forma de maqāma , plena de sentències morals i contes intercalats Consta de vint-i-un capítols…
contrafer a l’espiritual
Literatura
Substituir el contingut profà d’una obra literària per un altre de sagrat per tal de convertir-la en un text de caire religiós (contrafet a l’espiritual).
Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona vers el 1380…
Tomàs Forteza i Cortès
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Poeta i filòleg.
De família benestant, estudià humanitats al seminari de Mallorca i es dedicà tota la vida a l’ensenyament Des del 1883 fou secretari de la junta provincial d’instrucció pública de les Balears A partir del 1869 obtingué premis als jocs florals de Barcelona, i ja el 1873 fou proclamat mestre en gai saber El 1881 aconseguí el primer premi del Certamen del Millenari de Montserrat, amb una oda A la Verge de Montserrat Les seves Poesies , en català, en castellà i en llatí, foren publicades pòstumament el 1902, amb un elogiós pròleg de Miquel Costa i Llobera Cosí i gran amic de Marià Aguiló i…
Pere Pasqual
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família de mossàrabs, fou canonge de la seu de València i el 1250 prengué l’hàbit de l’orde de la Mercè El 1253 s’encarregà de l’educació de l’infant Sanç i en ser aquest nomenat arquebisbe de Toledo 1267 sembla que l’acompanyà i l’assistí fins el 1276 Tradicionalment, s’ha identificat amb Pere, abat de São Miguel de Trasmiras de la diòcesi de Braga Portugal, el qual el 1296, a Roma estant, fou nomenat bisbe de Jaén Aquest bisbe Pere, mentre visitava la seva diòcesi de Jaén el 1297, fou fet presoner pels àrabs i patí captiveri a la ciutat de Granada, on finalment fou martiritzat el 1300…
,
Jaufré
Literatura
Novel·la cavalleresca en vers (apariats, de vuit síl·labes), escrita en provençal i pervinguda anònima.
Narra les aventures i els amors del jove Jaufré, principalment les seves lluites contra el feroç Taulat de Rogimon, i acaba amb el casament de l’heroi amb Brunissén L’acció, que comença al castell de Cardueil, és emmarcada en l’ambient bretó de la cort del rei Artús i es caracteritza pels seus reeixits episodis de tipus meravellós, l’alta qualitat lírica dels moments sentimentals i una perspectiva humorística i de paròdia de les creacions artúriques de Chrétien de Troyes, singularment el Perceval El mateix rei Artús protagonitza, al principi i al final de l’obra, resoltes amb enginy i humor…
,