Resultats de la cerca

Educat des de jove a Roma amb els mestres Palemon i Domici Afer, tornà a Hispània durant el període 60-68, com a mestre de retòrica Novament a Roma, i protegit per Galba i Vespasià, rebé un sou oficial com a mestre de retòrica també Domicià li confià l’educació dels seus nebots 90 Ensenyà durant vint anys i escriví un parell de llibrets de retòrica, un De causis corruptae eloquentiae ‘Motius de la corrupció de l’eloqüència’ i la defensa de Nevi Arpinià, obres perdudes avui Cap a l’any 92 començà la seva gran obra De Institutione Oratoria , en 12 llibres…

Catedràtic de poesia a la Universitat de València, el 1589 anà a Roma com a catedràtic de retòrica hi fou preceptor del nebot del cardenal Juan de Mendoza Tornà a València, on fou catedràtic de retòrica i d’oratòria 1594 el 1603 assumí també la càtedra de retòrica, vacant per mort de Pere Joan Nunyes És autor de Versos en honor de Felip II de Castella 1585, d’una comèdia, representada pels seus deixebles el 1586, de nombrosos tractats de retòrica, d’elogis i d’oracions panegíriques, en part publicats a València, de Diálogos de prosodia 1578…

Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis

Fou mestre de retòrica a Milà i bisbe de Pavia En ocasió del cisma acacià, anà a Constantinoble per tal d’establir un acord entre Roma i l’Església grega La seva obra comprèn 297 cartes i una sèrie de petits tractats la Vita d’Epifani, bisbe de Pavia, un Libellus adversus eos qui contra synodum scribere praesumpserunt , un panegíric de Teodoric, l' Eucharisticum de vita sua i les Dictiones, discursos d’argument divers Els seus poemes demostren habilitat poètica i retòrica i una combinació de cultura cristiana i pagana, característica de la seva obra

Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi Universitari…

Germà de Narcís Verdaguer Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1874 i del 1875 al 1919 fou catedràtic de retòrica i poètica i de psicologia, lògica i filosofia moral als instituts de Maó, Cabra Còrdova, Tarragona i Palma En 1918-19 dirigí també l’Escola Normal de Palma Feu publicacions escolars com Resumen de fonología y morfología de las lenguas latina y castellana 1888, Sumario de retórica y poética o Literatura preceptiva 1889 i Preceptiva literaria 1907 Fou membre de l’Esbart de Vic i collaborà amb el poema Desconhort a La garba muntanyesa 1879 i…

És autor d’una antologia d’escriptors grecs, d’Homer als neoplatònics, dedicada al seu fill i dividida per temes en quatre llibres filosofia-religió, retòrica, ètica, economia, família, etc

Residí sobretot a Shīrāz És autor d’un tractat de retòrica ' Uššaq-nama , 1350, de reculls d’aforismes Sad-pand , ‘Cent consells’ i de diverses narracions curtes És cèlebre, sobretot, per les seves poesies satíriques, sovint immorals

Ben aviat, els trobadors precisaren aquest concepte amb adjectius tendents a determinar diversos estils o diverses maneres de realitzar estilísticament la poesia De les composicions que hom considerava senzilles i de fàcil comprensió malgrat el gran fons de subtilesa i de retòrica que hi ha sempre en aquesta lírica hom creu que pertanyien al trobar lèu , més o menys comparable al sermo levis o ornatus facilis dels tractadistes de retòrica La poesia hermètica i fosca i de no fàcil comprensió era designada amb diverses expressions, sovint confoses i barrejades pels…

Iniciat a la primera del s XVII amb el poeta Giambattista Marino, s’estengué ràpidament per tot Itàlia, i fins i tot arribà a influir les literatures europees del seu temps, on trobà correspondència amb altres tendències similars gongorisme en la literatura castellana, eufuisme a Anglaterra, etc