Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Nikolaj Sem’onovič Tikhonov

Nikolaj Sem’onovič Tikhonov
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor rus.
Poeta i novellista, de l’acmeisme i de les recerques formals passà al grup dels Germans Serapion En la seva obra dominen més els elements romàntics que no pas els realistes Cantor romàntic de la revolució, la considerava un alliberament elemental de les forces humanes Les seves balades tingueren una gran popularitat Orda 1920-21 i Braga ‘Nèctar’, 1921-22 Els viatges per Armènia i l’Àsia Central enriquiren la seva poesia Krasnyje na Arakse ‘Els roigs a l’Araks’, 1924 Posteriorment combinà la poesia amb la prosa La novella Vojna ‘La guerra’, 1931 representa una orientació més decidida vers els…
Sem’on Jakovlevič Nadson
Literatura
Poeta rus.
Demòcrata a l’estil de Nekrasov, fou optimista en les millors poesies — Vper'od ‘Endavant’, 1878, Pevets, vosstan’ ‘Alça't, cantor', 1880— i pessimista arran de la reacció política dels anys vuitanta Naše pokolenije junosti ne znajet ‘La nostra generació no coneix la joventut’, 1884
Sem’on Petrovič Babajevskij
Literatura
Novel·lista rus.
De família de camperols, arribà a diputat del Sòviet Suprem de l’URSS Les seves novelles tracten de les dificultats de la vida rural de la postguerra Kaval’er zolotoj zvezdy ‘El cavaller de l’estrella daurada’, 1947-48 i Zvet nad zeml’oj ‘Llum a la terra’, 1949-50, premis estatals de l’URSS 1949 i 1950 Posteriorment ha escrit Synovnij bunt ‘La revolta del fills’, 1961, Stanica 1976 i Privol’e ‘Llibertat’, 1978
Mikhail Sem’onovič Bubennov
Literatura
Escriptor rus.
És autor de relats històrics la perspectiva ètica socialista dels quals parteix d’una interpretació estereotipada del realisme socialista Bessmertije ‘La immortalitat’, 1940, Belaja ber'oza ‘El bedoll blanc’, 1947, etc
Nikolaj Sem’onovič Leskov
Literatura
Escriptor rus.
Fill d’un petit funcionari, la vida del poble rus i la dels religiosos foren els temes fonamentals de les seves obres Ledi Macbet Mcenskogo ujezda ‘Lady Macbeth del districte de Mcensk’, 1865, sobre la qual Šostakoviz compongué l’òpera homònima 1934, Sobor'ane ‘Gent d’església’, 1872 Reelaborà llegendes populars i escriví relats i novelles polèmiques contra els nihilistes Per raó de la seva actitud ideològica independent i eclèctica, l’atacaren els progressistes, els conservadors i les autoritats Estilista qualificat, posteriorment ha estat revalorat
Mošé ben Šem Ṭob Gabbay
Literatura
Judaisme
Rabí i autor jueu.
Cunyat de Šim'on ben Ṣemaḥ Duran Després d’haver estat a Calataiud, a Terol, a Barcelona i a Saragossa, el 1394, o més tard, s’establí a Honein Algèria, decisió que, pel que representava d’abandó de les terres cristianes, fou lloada pel poeta Šělomó de Piera L’any 1421 acabà un supercomentari al comentari bíblic de Raši És autor també d’una poesia religiosa
Šem Ṭob ben Yosef ibn Falaquera
Filosofia
Literatura
Filòsof i escriptor jueu.
Sembla que residí a la corona catalanoaragonesa En les seves obres filosòfiques, entre les quals es destaquen un comentari exhaustiu de la Guia dels perplexos de Maimònides i una recensió de la Font de la vida d’Avicebró, intentà de conciliar l’aristotelisme, corrent filosòfic al qual pertanyia, amb l’ortodòxia del judaisme És autor, entre d’altres, d’una epístola moral, Iggèret ha-musar ‘Carta de l’admonició’ i del Séfer ha-Měbaqqéš ‘Llibre de l’investigador’ a imitació de les maqāmat d’al-Ḥarirī
Šem Ṭob ben Iṣḥaq ibn Ardutiel
Literatura
Escriptor jueu.
Fou rabí de Carrión de los Condes, per la qual cosa és conegut també en la cultura castellana per Santos de Carrión És autor dels Consejos y Documentos dedicats al rei Pere I de Castella, en castellà, de la qual obra es conserven les versions hebrea i en aljamiat hebraicocastellà, coneguts també com a Proverbios morales de poesies religioses en hebreu i de Milḥamot ha-'et wĕ-ha-misparayim ‘Disputa del càlam i de les tisores’, 1345 Traduí també de l’àrab a l’hebreu els Preceptes temporals , obra litúrgica d’Išrael ben Išrael La seva obra influí tant en el judaisme hispànic com en la…
Israel ben Eliezer
Literatura
Judaisme
Rabí i escriptor.
Utilitzà el pseudònim de Ba’al Šem Ṭob ‘L’amo del bon nom’ i fou l’iniciador de l’ hassidisme
Pavlo Grigor’evič Tyčina

Pavlo G. Tycina
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Poeta i polític ucraïnès.
Fou ministre d’instrucció pública al seu país 1944-48 És autor de Plug ‘L’arada’, 1920, cant a la llui- ta heroica dels obrers i els camperols ucraïnesos La construcció socialista és el tema de Veter s Ukrainy ‘Vent d’Ucraïna’, 1924, i l’internacionalisme proletari el de Čuvstvo sem'i jedinoj ‘El sentiment d’ésser una sola família’, 1938 premi Stalin del 1941 És coautor de l’himne nacional ucraïnès