Resultats de la cerca

Gairebé desconegut en poesia catalana antiga, les Leis d’amor el consideren el resultat d’una fusió de dos versos de 5 i 6 o de 6 i 5 síllabes Modernament és format per la unió de dos versos, el primer dels quals té final femení L’hendecasíllab català no correspon a l’italià, que ha estat el vers més usat en aquesta llengua, per tal com en català hom compta les síllabes del vers fins a la darrera síllaba accentuada, i l’italià les compta fins a la síllaba àtona que segueix la darrera síllaba accentuada Per tant, l’hendecasíllab italià dóna en català el decasíllab sense cesura

En la mètrica catalana els versos es mesuren pel nombre de les síllabes, comptant-les fins a la que conté el darrer accent Si es correspon a un mot agut, coincideix amb el nombre real de les síllabes que formen el vers quan acaba en un mot pla o esdrúixol, resten fora de compte les síllabes àtones que vénen després de l’últim accent Aquest procediment concorda amb el de la mètrica francesa, però discrepa de la castellana i la italiana

En la literatura catalana antiga és escassament usat com a vers independent, però, pel seu moviment ràpid, que el fa molt apropiat per a petites composicions líriques, l’adoptaren els poetes castellans dels segles XVII i XVIII Molt popular, al costat dels versos de set síllabes, en els romanços de cec, el vers quinari reaparegué en els autors de la Renaixença Verdaguer i, més modernament, en poesies populars de Carner i de Sagarra

Reducció de la tanka, forma bàsica del vers japonès, tant el nom com l’estructura provenen de la combinació del haikai , modalitat de vers burlesc també de 17 síllabes, i el hokku , fragment inicial d’un poema més llarg renga Aparegut al s XVII, en fou el primer representant important Bashō Mitjançant el haiku , el poeta evoca o suggereix sensacions i emocions de la forma més breu i concentrada possible Al s XX ha estat utilitzat per poetes occidentals i, en català, per Carles Riba

Si separa dos peus dins el vers, és anomenada dièresi Ordinàriament hom troba la cesura al mig del vers, les dues parts del qual, anomenades hemistiquis , s’equilibren La cesura clàssica pot ésser femenina , si s’escau després d’una síllaba breu, masculina , després d’una de llarga, trihemímera o semiternària, després de tres migs peus és a dir, dins el segon peu, penthemímera o semiquinària , després del cinquè mig peu dins el tercer peu, hepthemímera o semiseptenària , després del setè mig peu dins el quart peu, bucòlica , en l’hexàmetre abans del cinquè peu el quart peu sol ésser un…

Era ja emprat pels trobadors provençals i pels antics poetes italians, que en feren el vers preferit Apareix en Ramon Llull i és habitual en els poetes catalans del s XV, Ausiàs Marc i en tots els successius A causa de la seva extensió, s’ajusta a les frases i als ritmes de la prosòdia habitual Modernament l’han conreat tots els poetes, en composicions rimades o en versos blancs, o estramps, sense rima El vers decasíllab comporta dos accents principals, un a la síllaba desena i un altre a la quarta, seguida o no de cesura si no hi ha cesura, demana un altre accent secundari a la vuitena La…

Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…

Format per dues síllabes breus, no té arsi ni tesi i, en la poesia arcaica llatina, el seu valor pot ésser representat per una paraula iàmbica

En la mètrica catalana, aquest tipus de vers és preferit pels vells poetes per a la poesia narrativa Altrament, però, la lírica també hi és assajada Entre els trobadors, hom el troba usat per Guillem de Berguedà Cossirós cant e plang e plor i Cerverí de Girona Emprat, amb notable preferència, per Ramon Llull en les seves obres rimades, apareix també en dos poemes de la fi del s XIV el Llibre dels set savis i una versió del Cant de la Sibilla Bernat Metge, Turmeda i Jordi de Sant Jordi hi escriviren nombroses composicions A l’època de la decadència, però, la influència de la mètrica…

Usat sobretot en poesia popular, apareix tant en poesia lírica com narrativa Els poetes catalans l’han conreat des de l’edat mitjana, tant els que componien en provençal —Berenguer de Palol, Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany— com els que ho feien en català —Cerverí de Girona i, posteriorment, Pere Marc— A l’època de la Decadència apareixia sovint en una mateixa estrofa combinat amb el decasíllab, per influència castellana —en la poesia de Francesc Fontanella, per exemple— Posteriorment l’han usat, entre altres, Verdaguer, Maragall, Carner, Espriu i Gabriel Ferrater