Resultats de la cerca

Arquitecta de formació, s’ha dedicat principalment al món editorial La seva primera novella, Primavera, estiu, etcètera 2011, aconseguí un gran ressò L’any 2014 publicà la seva segona novella, L’altra,  i el 2018 la tercera, El cel no és per a tothom També collabora al diari digital VilaWeb , i el 2015 publicà en el volum No ens calia estudiar tant una selecció dels seus articles en aquest mitjà 

Residí un quant temps a París i debutà amb els poemes Povestea vorbii ‘El conte del mot’, 1897 En la seva obra poètica conreà els motius típicament simbolistes Romanţe pentru mai tirziu ‘Romanços per a més tard’, 1908, De vorba cu mine însumi ‘Parlant amb mi mateix’, 1913, Strofe pentru toata lumea ‘Estrofes per a tothom’, 1930 La seva obra en prosa —novella i teatre— és inferior Es destaca la novella Roş, galben şi albastru ‘Roig, groc i blau’, 1924

Així Jesús, als qui el criticaven perquè menjava en companyia de gent de mala fama, els parlava de l’alegria d’un pare el dia que torna el seu fill esgarriat i del mal humor del germà gran, que no vol prendre part en la festa La paràbola era d’ús corrent entre els rabins dels primers segles de l’era cristiana, però entre totes les conegudes sobresurten les de Jesús per la varietat, la naturalitat i la força persuasiva Els tres primers evangelis han transmès una quarantena de paràboles de Jesús, unes revelant el pla de Déu, altres justificant el seu comportament i unes altres exhortant a la…

L’any 590 aC fou nomenat arcont de la seva ciutat elaborà, com a “reformador i legislador”, una constitució nova que posava fi a les grans diferències economicosocials existents entre els habitants de l’Àtica, anivellant-les amb moderació Es glorià de no haver-se constituït tirà malgrat la popularitat que assolí i d’haver escrit “lleis que acordaven a tothom, vils i nobles, justícia dreturera” La seva poesia, elegíaca i iàmbica, respon a un ideal de patriotisme —d’acord amb la tradició del tipus de Tirteu — que cerca fonament en la religió i en la justícia en una línia que remunta, en aquest…

De fet és un manierisme que beu de les frases, imatges i versos amorosos de Petrarca, exagerant-ne els defectes és a dir, preciosisme, reiteracions, subtileses A Itàlia té tres moments un primer petrarquisme s XIV-XV, amb les figures del Tebaldeo, el barceloní Cariteo i, sobretot, Serafino Aquilano un segon petrarquisme segle XVI, que torna al veritable Petrarca i, per obra de Bembo, l’eleva a la categoria de model de poesia bembismo amb la redacció de florilegis, rimaris i vocabularis hi destaquen com a poetes Tansillo i Di Costanzo Neix aleshores un antipetrarquisme per exemple Aretino…

Màxim representant del Romanticisme a Hongria D’origen humil, tingué una formació irregular, fou soldat i treballà després com a actor en una companyia de comediants ambulants Fou descobert pel poeta Vörösmarty Cap espiritual de la revolució hongaresa del 1848, a l’academicisme formal i individualista de la poesia precedent oposà una poesia optimista i cívica, accessible a tothom La seva poesia lírica, d’una gran fecunditat, es caracteritza per un llenguatge nou, nodrit pel coneixement i pel gust de la lírica popular, on s’accentuen els temes de l’amor, de la joventut, i l’exaltació de grans…

La història de la literatura presenta nombrosos casos d’anònim que obeeixen a causes diverses Un primer grup és el d’obres de transmissió oral el text inicial d’un autor ha esdevingut popular amb el temps el poble l’ha adaptat a la llengua de l’època i, a vegades, als nous costums En arribar l’evolució a un cert estadi, l’autor ja no és una persona concreta i ho és tothom Exemples d’aquest anonimat són bona part de les obres dels orígens de les literatures, que poden ésser atribuïdes a personatges llegendaris les cançons de gesta Mio Cid , el cançoner tradicional Comte Arnau , etc Un altre…

Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica —sembla que es doctorà en ciències naturals 1875—, cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868 i participà, encara el 1880, en el Primer Congrés Catalanista de Valentí Almirall— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré Fou també a París on es posà en contacte amb els corrents ideològics moderns —molt sovint a través d…

També ha estat donat aquest nom, per extensió, a reculls literaris anuals En els antics almanacs, el comentari del pas de les estacions originà consells d’agricultura, regles de medicina casolana, etc d’altra banda, el costum d’incloure-hi prediccions anuals donà lloc a la sàtira política Aquest pot ésser l’origen de l’aspecte literari del gènere, que sovint constituí l’única lectura tant dels camperols com de la gent de ciutat, i que arribà a donar, al s XVIII, per evolució, reculls estrictament literaris Entre els més importants hi ha, a França, l' Almanach des muses 1764-1833 a Alemanya,…

Vida i obra Fill de família de tradició catalana, el 1960 es traslladà a Perpinyà, on regentà la Llibreria Catalana fins el 1976 Promotor d’activitats catalanes al Rosselló president del GREC i director de la revista  Sant Joan i Barres , donà a conèixer els problemes de la cultura catalana a França amb les seves collaboracions a Les Lettres Françaises i amb els números especials de la revista Europe del 1958, 1967 i 1971 S’inicià com a poeta la dècada de 1940 a la revista La Tramontane , de Carles Bauby, durant l’ocupació alemanya, mentre combatia a la resistència La seva poesia —amb un…