Resultats de la cerca

La poesia trobadoresca, doncs, es caracteritza perquè és escrita en llengua vulgar, entesa per tothom, és lírica i és obra d’individus d’identitat coneguda La simultaneïtat d’aquests tres factors la distingeix de la producció dels anteriors poetes cultes en llengua llatina de l’èpica, els texts més antics de la qual es remunten al segle anterior i de la lírica popular, d’autor anònim La literatura trobadoresca és integrada per un corpus d’unes 2500 poesies escrites durant els segles XII i XIII per poetes nascuts a la Gascunya, al Llenguadoc, a Provença, a l’Alvèrnia i al Llemosí, als quals…

Les kharges, escrites en llengua vulgar romànica o àrab, constitueixen la primera manifestació poètica romànica de la península Ibèrica, anterior i relacionada amb els villancicos castellans i amb les cantigas d’amigo galaicoportugueses El seu tema, habitualment amorós, és posat en boca d’una dona que es lamenta de l’absència o el desdeny de l’estimat El 1948 SMStern descobrí i publicà les primeres vint kharges mossàrabs i ratificà, així, la teoria del poeta egipci Ibn Sanā’ al-Mulk 1155-1211 segons la qual les kharges eren escrites en llengua vulgar

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment…

Escriví novelles i narracions de tema rural, sovint autobiogràfiques De vulgaire geschiedenis van Charelke Dop ‘La història vulgar de Charelke Dop’, 1924, Clementine 1940, Jeugd ‘Joventut’, 1942

Dirigí el diari al-Ahram És autor de novelles, com Zaynab manāẓir wa-ḫlāq rīfiya ‘Zaynab escenes i costums rurals’, 1914, de clara influència francesa Fou el primer a introduir diàlegs en àrab vulgar

Escrit en àrab vulgar, sovint inclou mossarabismes És format per un refrany i estrofa de quatre versos, els tres primers monorims i el quart amb la rima del refrany, després del qual es repeteix el refrany Hom troba aquesta forma en diverses líriques europees medievals

Els seguidors, anomenats xarons, utilitzaven la sàtira –mig política mig literària– i el llenguatge barroer i vulgar en les seves obres Es contraposava a la literatura culta de les acadèmies i dels Jocs Florals  Parallelament, a la premsa també hi hagué una important presència de grafisme i dibuix del mateix tipus i estil

Es troba també àmpliament representada en la literatura dramàtica sànscrita, on constitueix la llengua dels personatges de caràcter vulgar Una altra secció és integrada per una sèrie d’obres gramaticals i diccionaris composts per diversos gramàtics Vararuci, Canda, Hemacandra, etc A partir del segle XII cedeix gradualment el lloc a les diverses literatures escrites en les llengües neoindoàries

La denominació procedeix del llatí vulgar goliardus , producte de l’encreuament de gula ‘gola’ i Goliat, considerat com a símbol diabòlic Impulsaren el conreu d’una poesia que, inspirada tant en les composicions populars com en les cultes des d’Horaci i Ovidi fins als contemporanis, cantava l’amor, la joventut, el vi i la primavera, alhora que, tot satiritzant, criticava la societat contemporània, especialment el món eclesiàstic Assajaren nous metres i ritmes mitjançant la combinació d’experiències anteriors La majoria d’aquestes composicions foren recollides en cançoners…

És equivalent al villancico castellà Un dels esquemes simples del virolai és AA bb aa Fou conreat, a Catalunya, pel cap baix des del tercer quart del s XIII, i és una de les formes adoptades per la dansa catalana medieval i pels goigs, que en deriven El terme ha estat associat a l’activitat musical de Montserrat, pel fet d’ésser considerades així dues de les peces poeticomusicals en vulgar del famós Llibre vermell, del s XIV Imperairitz de la ciutat joiosa i Rosa plasent , i el popular cant a la Mare de Déu de Montserrat Virolai de fet, però, les dues composicions antigues no…