Resultats de la cerca

Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D…

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989

Professor de literatura, ocupà diversos càrrecs públics, entre els quals cal destacar el de ministre d’educació Fou director de la revista literària Ulises i del Teatro Nacional Fou també un dels components més importants del grup Contemporáneos Dels seus llibres de poesia cal esmentar Reflejos 1926 i Nostalgia de la muerte 1939-46, i de les obres en prosa, Autos profanos 1943

Publicà Estreas bearnesas ‘Estrenes bearneses’, 1834, valuoses sobretot per algunes pàgines realistes, que pinten la vida popular del Bearn i per la coratjosa presa de posició política en la línia de Béranger

Estudià dret a Cervera i ingressà a l’Oratori de Sant Felip Neri de Barcelona Publicà Compendio de la vida de san Francisco de Sales 1764, De vita Augustini Carusi 1765, De vita et scriptis Petri Fontidonii Segoviensis comentarius 1777 i traduí de l’italià al castellà la biografia del bisbe de Palerm Andreu Gasc 1765, i del francès, un tractat piadós 1767

Llicenciat en arts dramàtiques, es donà a conèixer com a autor d’obres teatrals Partits pel mig , 1957 Aquesta terra , 1965 Atret ben aviat per la investigació, confegí a partir de les seves recerques alguns muntatges Balades del clam i de la fam 1967, A l’Àfrica, minyons 1972 i Francesos, liberals i trabucaires 1972, obres elaborades a base de texts vuitcentistes i estrenades amb èxit Exercí la docència i fou professor d’història del teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, a la Universitat Catalana d’Estiu Prada de Conflent i a l’Institut del Teatre, lloc on ocupà el càrrec de cap del…

Conreà la poesia, les narracions i la prosa no de ficció Com a poeta és autor de Remor de fang 1981 i L’arquer 1986,  Dona d’aigua 1986, on feu confluir els topants del mite popular amb elements cabdals de la seva poètica més personal a partir d’un parallelisme entre el mite i la mateixa autobiografia, Temps a través premi Ciutat de Martorell 1993 i D’amor i de batalla 1999 Interessat pels estudis històrics i les biografies, publicà  Francesc Pujols 1984, Història dels Renau 1987 i Viatge als orígens d’una família catalana Els Renau 715-1991 1992 Collaborà en el volum Història de Gualba La…

Entrà al Seminari de Girona el 1905, on estudià Collaborà a El Deber d’Olot, a La­bor i Regeneración de Girona, a Marinada de Palamós i a la pàgina literària d’ El Correo Catalán Participà en diversos certàmens literaris, especialment als Jocs Florals de Barcelona S’inclinà pels estudis filològics i obtingué una beca de l’IEC per estudiar a Alemanya, però morí abans de marxar-hi Deixà inèdits un treball sobre la decadència de la llengua catalana inacabat, una traducció de la Medea de Sèneca i, ja a punt d’editar, Emblemes , un llibre de poesia religiosa i de temàtica romàntica amb alguna…

Llicenciat en filologia catalana, fou editor i corrector del Diari de Barcelona , i posteriorment professor a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Ramon Llull Ha publicat  L’altra cara de la llengua 1986 i, amb  Ferran Toutain,   Verinosa llengua 1988, assaig de considerable ressò, crític amb el model de català estàndard adoptat per les institucions catalanes També amb Toutain publicà El malentès del Noucentisme 1996 També és autor de les obres  Filologia catalana Memòries d’un dissident 2007 i Progresa adecuadamente educación y lengua en la…

Germà de Joseph, l’acompanyà a Rússia, on s’installà Publicà Voyage autour de ma chambre 1794, que traspua una filosofia vital optimista, i algunes novelles Le lépreux de la cité d’Aoste 1812, Les prisonniers du Caucase 1815 i La jeune sibérienne 1815, que prenuncien el Romanticisme