Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
bromelaïna
Bioquímica
Enzim proteolític d’àmplia especifitat, que hidrolitza diverses proteïnes, pèptids, èsters i amides; la seva acció és semblant a la de la papaïna del làtex.
N'hi ha en algunes bromeliàcies en l’ananàs, la tija conté fins a cinc proteïnases distintes Hom coneix bé les característiques de les hidròlisis produïdes per la bromelaïna sobre l’èster etílic de la N-benzoïl-L-arginina i de la N-benzoïl-L-argininaamida
Luis Federico Leloir
Bioquímica
Bioquímic d’origen francès, naturalitzat argentí.
Graduat a la Universitat de Buenos Aires 1932, amplià estudis al laboratori de bioquímica de la Universitat de Cambridge En 1937-43 treballà a l’Institut de Fisiologia de Buenos Aires i, posteriorment, als EUA, fins el 1946 El 1947 fundà a Buenos Aires el Instituto de Investigaciones Bioquímicas Féu treballs sobre cèllules vegetals i sobre el metabolisme dels polisacàrids El 1970 rebé el premi Nobel de química
Ferran Calvet i Prats
Bioquímica
Bioquímic.
Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos treballs,…
Francisco Grande Covián
Bioquímica
Bioquímic asturià.
Llicenciat en medicina a Madrid 1931, amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz Catedràtic de fisiologia de Saragossa 1950, el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis Minnesota i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976 És autor de treballs bàsics sobre el…
Yoshinori Ohsumi

Yoshinori Ohsumi
© Tokyo Institute of Technology
Bioquímica
Biòleg molecular japonès.
Graduat 1966 i doctorat per la Universitat de Tòquio 1974, posteriorment amplià estudis a la Rockefeller University, als Estats Units El 1977 tornà al Japó i es reincorporà a la Universitat de Tòquio com a professor assistent El 1988 esdevingué professor associat i cap d’un laboratori propi, establert aquest any El 1992 presentà els resultats de les seves investigacions sobre l’ autofàgia en les quals, a partir d’estudis en llevats alterats, identificà l’existència d’aquest mecanisme de degradació mitjançant els vacúols, anàleg a la funció dels lisosomes en altres organismes, entre les quals…
Josep Trilla i Arrufat
Geologia
Geòleg.
Llicenciat i doctor en ciències geologia per la Universitat de Barcelona, amplià els seus estudis a França Es féu càrrec de l’assignatura d’hidrogeologia quan aquesta fou introduïda en la llicenciatura de geologia de la Universitat de Barcelona Posteriorment fou cridat per la Universitat Autònoma, en el temps de la seva institució, per organitzar-hi la geologia aplicada Ha estat vicedegà i vicerector d’investigació d’aquesta universitat, on creà el primer centre de l’Estat espanyol per a la detecció del triti en treballs d’hidrogeologia, el qual esdevingué més tard el Servei de Datació de…
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema Els…
Precambrià

Gràfic del Precambrià
© Fototeca.cat
Geologia
Terme usat per a significar els temps geològics anteriors al Fanerozoic, per consegüent, immediatament anteriors al sistema o període cambrià.
Hom l’anomena també Criptozoic Es caracteritza negativament per la manca quasi absoluta de fòssils Els temps precambrians van des de l’origen de la Terra, fa uns 4500 milions d’anys, fins a —570 milions, que és el començament del Fanerozoic Els materials predominantment metamòrfics i el recobriment posterior obstaculitzen l’anàlisi estratigràfica, malgrat que els estudis moderns van esclarint força coses Hi ha hagut evidentment una variació general en els tipus de materials que s’han format al llarg d’aquest temps D’altra banda, els materials del Precambrià formen el cor dels continents, o…
Bengt Ingemar Samuelsson
Bioquímica
Bioquímic suec.
Estudià medicina a la Universitat de Lund Es doctorà en bioquímica mèdica per l’Institut Karolinska d’Estocolm 1961, i amplià estudis al departament de Química de la Universitat de Harvard 1962 Professor de química mèdica 1963-67 i de química fisiològica des del 1973 de l’Institut Karolinska, també fou professor de química mèdica del Reial Collegi de Veterinària 1967-73 Fou degà de la facultat de medicina 1978-83 de l'Universitat d'Estocolm i rector 1983-95 de l’Institut Karolinska Deixeble de Sune Bergström, estudià amb ell la bioquímica dels àcids biliars i les prostaglandines 1959-62…
Pere F. Santanach i Prat
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…