Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
Ediacarià
Geologia
Unitat equivalent del
Vendià, primer sistema del Fanerozoic, emplaçat sota el Cambrià.
L’interval de temps va dels 670 als 550 milions d’anys El nom Ediacarià substitueix de manera definitiva altres noms provisionals com Neoproterozoic III o Vendià S'inclou en l’era Neoproterozoica Es caracteritzat per la fauna d’Ediacara, formada per metazous sense closca, de la qual han derivat els principals fílums, classes i ordres d’invertebrats coneguts en temps posteriors L’inici del període és marcat per l’aparició d’una nova capa de carbonats diferenciada de les altres químicament i per la textura la datació es féu pel sistema urani-plom a Namíbia i la XinaHom ha descobert…
Lluís Via i Boada
© Fototeca.cat
Geologia
Paleontologia
Paleontòleg i geòleg.
Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les…
erupció
Geologia
Dejecció de lava i d’elements piroclàstics a través de la xemeneia d’un volcà.
Les erupcions varien molt de caràcter en funció de la mena de lava i de la quantitat i pressió dels gasos Els principals tipus d’erupcions són el hawaià, en el qual la lava és molt fluida, i els gasos s’escapen lliurement el strombolià, en el qual els gasos es desprenen amb explosions rítmiques i la viscositat de la lava és més gran el vulcanià, on la lava, més viscosa, sovint forma crostes i tapa la sortida dels gasos, els quals rebenten aquesta coberta amb violència el vesuvià, on la lava viscosa expulsada amb violència forma una gran quantitat de núvols que precipitaran pluges…
Artur Bofill i Poch
Biologia
Geologia
Naturalista i geòleg.
Especialitzat en paleontologia i malacologia, aplegà una gran collecció de materials geològics i malacològics en diversos viatges d’estudi per Europa i el nord d’Àfrica, iniciats el 1875, els quals donà al Museu Martorell de Barcelona, que ell mateix dirigí a partir del 1887 Dirigí també la Junta de Ciències Naturals i fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des del 1896 fins a la mort Redactor de la Geografia General de Catalunya dirigida per FCarreras i Candi, hi féu l’estudi de la part de paleontologia corresponent al Mapa geològic de la província de Barcelona…
Silví Thos i Codina
© Fototeca.cat
Geologia
Literatura catalana
Geòleg i poeta.
Germà de Terenci Enginyer de mines, presidí el Congrés Internacional d’Enginyeria de Barcelona 1888 Fou president de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1895-1904, des d’on impulsà la construcció de l’observatori astronòmic i meteorològic del Tibidabo, gràcies al finançament de Camil Fabra Presidí l’Institut Nacional de Sant Isidre, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País i la secció del Consell de Mineria Fou membre de moltes altres corporacions, cap superior d’administració civil, cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica i inspector general jubilat del Cos…
guèiser
© Fototeca.cat-Corel
Geologia
Surgència d’aigua calenta i de vapor d’aigua, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
Els guèisers són en relació amb els fenòmens volcànics i abunden a Islàndia, els EUA Parc Nacional de Yellowstone i Nova Zelanda Per a la formació d’un guèiser cal que els conductes per on ascendeix l’aigua siguin corbats, ramificats o irregulars, a fi que no es formin corrents de convecció que impedirien l’escalfament brusc de l’aigua, i que existeixi un focus calorífic, generalment d’origen volcànic, a pocs centenars de metres de profunditat, no lluny d’una deu subterrània d’aigua amb la qual s’ha de posar en contacte Si coexisteixen aquestes condicions, l’aigua de la deu subterrània, que…
Marcel Chevalier
Geologia
Geòleg francès.
Es doctorà en ciències a la Soborna i fou pensionat per a estudiar la fisiografia d’Andorra En esclatar la Primera Guerra Mundial s’exilià a Catalunya, on entrà en contacte amb els geògrafs del país, especialment amb Pau Vila i amb Jaume Marcet Després d’una primera etapa d’investigació, durant la qual estudià Andorra, l’Urgellet, la Cerdanya i la regió volcànica d’Olot, es dedicà a treballs generals de caire divulgador És autor del mapa topogràfic d’Andorra 1925 i collaborador del Servei Geogràfic de Catalunya 1921 i del mapa geològic de Catalunya 1926 Residí a Sant Boi i donà classes a la…
Carmina Virgili i Rodon
© Universitat de Barcelona
Geologia
Geòloga i estratígrafa.
Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’…
aulacogen
Geologia
Conca llarga i estreta limitada per falles normals que s’estén en l’escorça continental.
La seva orientació, que fa un angle elevat amb el marge continental adjacent, determina la direcció de sistemes de falles d’escala regional que segmenten el sòcol del crató La sèrie sedimentària presenta un gruix de milers de metres i a la part inferior les roques es troben deformades i metamorfitzades Hi apareixen també roques evaporítiques degudes a dessecacions intermitents a la primera fase de formació de la conca, com també roques volcàniques resultants d’un vulcanisme inicial de caràcter bimodal basalt-riolita El seu origen ha estat lligat a la teoria de la tectònica de plaques així, en…
Paleocè
Geologia
Primera època (o sèrie) del Terciari inferior (o Paleogen), situada damunt del Cretaci i sota l’Eocè.
La manca de sediments marins d’aquesta època és pràcticament total en les àrees mediterrànies, i per això el terme Paleocè ha estat escàs o erròniament emprat La seva durada pot ésser estimada en uns 10 milions d’anys 65 000 000-55 000 000 Hom l’acostuma a dividir en dos estatges el Danià i el Tanetià És la primera sèrie del Terciari i representa una ruptura neta, sobretot faunística, amb els temps cretacis que la precedeixen Apareixen grups importants de foraminífers i comencen a trobar-se mamífers en abundància, com els multituberculats, els marsupials, els primers ungulats del…