Resultats de la cerca

Fill de Felip Solé, que representà les terres de Lleida en la ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya 1932-34 Lluís Solé estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui collaborà científicament prop de mig segle Entre els estrangers, l’influí poderosament l’escola neerlandesa de geologia dels anys trenta, que conegué a fons arran del congrés internacional de Granada on era catedràtic de geologia, dedicat a les Serralades Bètiques, i…

Religiós escolapi, passà els primers anys de la seva vida docent a Cuba i, en tornar a Catalunya, fou destinat a Terrassa, on romangué la resta de la seva vida Collaborà en la creació d’una secció del Centre Excursionista de Catalunya a Terrassa Fou membre de l’Institut Català de Ciències Naturals Escriví el text de la Guia monogràfica de Sant Llorenç del Munt

Establí el criteri paleontològic per a la determinació de l’edat de les roques, fet pel qual és considerat el pare de la paleontologia estratigràfica Les seves primeres suposicions i observacions foren confirmades el 1793, arran de la construcció del canal de Somerset, del qual fou també enginyer És autor de Geological Map of England and Wales, With Part of Scotland 1815, Stratigraphical System of Organised Fossils 1817 i Geological Atlas of England and Wales 1819-22

Fou comissari reial dels exèrcits del Principat El 1798 fou admès com a membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, a la secció d’història natural, que dirigí 1803-07 Hi llegí diverses comunicacions, com La verdadera causa de las erupciones volcánicas discurs d’ingrés, 1799 Lluità contra les forces napoleòniques 1808-14 i publicà una Carta familiar sobre l’ocupació francesa de la Seu d’Urgell El 1835 esdevingué censor de l’Acadèmia

Llicenciat i doctor en ciències naturals per la Universitat de Madrid El 1911 passà a encarregar-se de la càtedra de geografia física i geologia dinàmica de la Universitat de Barcelona El 1942 es traslladà a Madrid, d’on fou vicerector i degà Fou director del Museo Nacional de Ciencias Naturales 1956-61 Ocupà la plaça de conservador de petrografia del Museu Martorell i la de director de l’Institut Geològic de la Diputació de Barcelona, on treballà en la confecció dels mapes geològics a escala 150 000 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i fundador i director de l’Instituto…

Jesuïta, fou ordenat de sacerdot el 1889 Subdirector de l’observatori astronòmic de Manila, és autor, entre altres, de Cartas de China y Japón 1892, La sismología en Filipinas 1895, The rainfall in the Philippines 1907-14, Instrucciones prácticas y breves nociones de meteorología 1908-17 i Terremotos antiguos de Filipinas, 1595-1865 1927

Enuncià la llei de la constància dels angles, que ja havia estat descoberta anteriorment per Stenon i d’altres Publicà Essai de cristallographie 1772 i diverses obres de mineralogia

Llicenciada en ciències naturals 1948 es doctorà a la Universitat de Barcelona 1956 Fou professora a la facultat de ciències 1949-63 i investigadora del CSIC L’any 1963 obtingué la càtedra d’estratigrafia de la Universitat d’Oviedo i, posteriorment, la de la Universitat Complutense de Madrid Deixebla de Lluís Solé i Sabarís, aviat s’especialitzà en sedimentologia i estratigrafia, concretament del Triàsic i del Permià Cal destacar l’estudi El Tríasico de los Catalànides 1958 i, entre les publicacions, els articles de síntesi referents especialment al Triàsic ibèric, a més de l’obra  La…

Exercí a les mines de Linares Andalusia i Almadén Castella la Nova i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona més tard 1883 dirigí la secció de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses Es destacà com a autor d’estudis geològics dels Països Catalans, com Geología de la provincia de Lérida 1875, Reseña física y geológica de las islas de Ibiza y Formentera 1880, Cuenca carbonífera de la Seo de Urgel 1883 —en collaboració amb E Moliné i Brasés—, i d’un gran nombre d’opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual…

Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les faunes triàsiques…