Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
flysch
Geologia
Fàcies sedimentària formada per capes alternades de gres argilós i de calcària, d’esquist fangós obscur i de calcària impura.
La seqüència és estratificada en capes fines, i els fòssils hi són escassos el gruix varia des de 1500 fins a 4500 m, i la seva edat oscilla del Cretaci inferior a l’Oligocè El terme flysch correspon originàriament a una formació dels Alps suïssos, i es generalitzà quan hom trobà, a les cadenes muntanyoses d’Europa, formacions semblants i contemporànies a aquesta dels Alps suïssos Posteriorment, amb l’estudi dels cicles geosinclinals, hom interpretà els sediments del flysch suís com a corresponents a geosinclinals profunds dipositats abans de començar l’orogènia, per la qual cosa la…
fase de plegament
Geologia
Conjunt de manifestacions tectòniques que afecten una regió geològica i que hom pot separar en el temps.
fàcies
Geologia
Conjunt de dipòsits contemporanis els caràcters litològics i faunístics dels quals permeten de deduir l’ambient en què es formaren.
Els dipòsits no han d’ésser necessàriament idèntics litològicament i faunísticament, sinó que, al llarg de llur extensió, poden canviar gradualment o bruscament llur composició mineralògica i biològica, segons l’ambient en el qual s’han format Aquests canvis són anomenats canvis de fàcies El concepte de fàcies fou enunciat la primera vegada, el 1838, per Gressly, el qual s’oposà a les doctrines anteriors —com la d’Abraham Gottlob Werner, segons la qual en cada estrat persisteix, al llarg de tota la seva longitud, el mateix tipus de roca, que hom suposa dipositat en un oceà universal— i a l’…
exfoliació
Geologia
Capacitat o tendència que tenen les roques a trencar-se amb més facilitat al llarg d’uns plans paral·lels.
En sentit estricte fa referència a les superfícies estructurals primàries, com, per exemple, els plans d’estratificació de les roques sedimentàries Sovint el terme es fa servir també per a designar estructures secundàries, provocades per processos mecànics que forcen la roca a disgregar-se o a lliscar parallelament a les superfícies relacionades amb les forces de tensió i compressió que s’originen a l’interior de la Terra Un exemple molt clar de roca de gra fi amb exfoliació notable és el de la llicorella, on les distàncies entre les diferents superfícies planes són de prop de 0,25 cm En les…
estructura
Geologia
Manera d’ésser disposats els elements components del sòl.
Així, hom parla d’estructura columnar, laminar, polièdrica, prismàtica, etc
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
humus cru
Geologia
Matèria orgànica no gaire descomposta, de natura àcida i quasi sempre fibrosa.
horitzó
Geologia
Estrat del sòl de textura, estructura i composició homogènies i característiques, diferenciat en el curs de la pedogènesi.
Els principals tipus d’horitzons són l'A, el B i el C
gra
Geologia
Cadascuna de les partícules o cristalls de què són formats els sediments o les roques.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina