Resultats de la cerca

Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la mar en un substrat fluid, bé…

En una falla es distingeixen els elements següents el pla de falla , parallelament al qual s’efectua el desplaçament, i la línia de falla o traç del pla de falla sobre la superfície topogràfica En una falla on el pla de falla no sigui vertical, el cos rocós desplaçat cap amunt relativament és anomenat bloc superior , mentre que l’altre és anomenat bloc inferior El vector desplaçament, situat sobre el pla de falla, de dos punts, situats l’un en el bloc superior i l’altre en el bloc inferior, que originàriament eren solidaris, és anomenat salt real Les components del salt real paralleles a la…

Atesa la profunditat del focus, els sismes es divideixen en superficials els situats a menys de 70 km, intermedis entre 70 i 300 km i profunds entre 300 i 700 km El punt sobre la superfície de la terra que correspon a la vertical del focus rep el nom d’epicentre Les ones sísmiques són de natura elàstica i pertanyen fonamentalment a tres tipus, les P longitudinals, les S transversals i les L de superfície A les zones pròximes a l’epicentre, l’arribada d’aquestes ones dona lloc a sacsejades perceptibles del terra que constitueixen els terratrèmols Els sismes de focus més soms són els que causen…

Aquestes poden actuar en regions de gran plasticitat, com ara els geosinclinals, o, per contra, en d’altres de gran resistència a les deformacions, formades per roques cristallines molt dures En el primer dels casos es produeix un estrenyiment molt acusat entre els extrems del geosinclinal i en el curs d’aquest els sediments resten molt deformats i sobretot plegats i cavalcats els uns sobre els altres, formant l’estil tectònic alpí Quan les forces orogèniques actuen sobre blocs resistents es produeix un gran desenvolupament del sistema de falles, que aixequen grans blocs…

Sovint s’identifica amb la geologia descriptiva

Les plaques, que es captenen rígidament, es poden desplaçar horitzontalment sobre l’astenosfera, que és més plàstica, a conseqüència de l'expansió dels fons oceànics Actualment hom considera la litosfera dividida en vuit grans plaques Eurasiàtica, Africana, Nord-americana, Sud-americana, Indoaustraliana, Antàrtica, Sud-pacífica i Nord-pacífica entre les quals se situen plaques més petites Alguns dels límits entre plaques litosfèriques encara no són ben coneguts Recreació sobre l’estructura de la Terra i la hipòtesi de la tectònica de plaques

El flanquegen falles, generalment gravitacionals Els horste són associats als gràbens o fosses tectòniques

És freqüent en les roques esquistoses i també en roques massisses granits, basalts, etc i origina blocs arrodonits

Hom anomena escarpament de línia de falla l’escarpament format per l’erosió diferencial i no pel moviment tectònic de blocs

Aquesta fase de deformació, especialment de moviments verticals de blocs, afectà la franja costanera dels Països Catalans, les Illes i els Pirineus