Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
geotècnia
Construcció i obres públiques
Geologia
Ciència que estudia el comportament del terreny amb vista a la seva utilització en obres d’enginyeria civil i de construcció.
La geotècnia, ciència que participa dels coneixements d’altres doctrines, com són la mecànica de sòls, la mecànica de roques i la geologia, considera el terreny com a material de suport en el cas dels fonaments d’estructures i també com a material de construcció en terraplens o preses de materials solts També considera el sosteniment del terreny en el cas d’excavacions i túnels
plec
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus…
deformació
Geologia
Canvi de forma d’un objecte geològic.
La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació
línia de falla
Geologia
Línia d’intersecció del pla de falla amb la superfície topogràfica.
Sol ésser recta, llevat del cas que el pla de falla sigui poc inclinat i la superfície topogràfica sigui alta i irregular
fusió
Geologia
Fosa de la neu i el glaç, que, a conseqüència de la translació de la Terra entorn del Sol, té lloc en el canvi estacional quan la temperatura tendeix a augmentar.
Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de…
estratificació
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…
sostre
Geologia
Part superior d’una capa en el moment de dipositar-se.
Si, per raons tectòniques, les capes tenen el sostre a la part inferior, aleshores la sèrie és invertida i, per tant, els materials més nous són a sota i no al damunt com fóra el cas normal
llacuna estratigràfica
Geologia
Absència de dipòsits corresponents a un cert interval de temps en una sèrie sedimentària.
Aquest fenomen pot ésser explicat per la interrupció de la sedimentació sobre el fons marí, per l’erosió d’aquest fons o bé per l’emersió dels dipòsits En aquest darrer cas, pot produir-se també una discordança
fàbrica cristal·logràfica
Geologia
Orientació preferent estadística d’una població de cristalls en una roca.
Es reconeix fàcilment en forma de foliacions o lineacions en el cas de cristalls amb forma planar o elongada, mentre que per a cristalls d’hàbit més equidimensional, com el quars, es requereix l’ús de tècniques microscòpiques especials per a determinar-la
associació mineral
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt d’espècies minerals que hom troba presents, en proporcions que poden variar ampliàment, en una roca o en un sòl, i que constitueix un dels trets característics d’aquests.
Es tracta, unes vegades, de minerals que es formen en condicions idèntiques, conjuntament jaciments primaris en d’altres, els minerals han estat formats a d’altres indrets, segons processos diferents, i han estat reunits posteriorment aquest és el cas de les roques sedimentàries i dels sòls