Resultats de la cerca

La geotècnia, ciència que participa dels coneixements d’altres doctrines, com són la mecànica de sòls, la mecànica de roques i la geologia, considera el terreny com a material de suport en el cas dels fonaments d’estructures i també com a material de construcció en terraplens o preses de materials solts També considera el sosteniment del terreny en el cas d’excavacions i túnels

Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus…

La deformació permanent observada deformació finita que és experimentada per una roca depèn de les seves propietats i dels esforços que ha sofert La deformació és discontínua quan es creen plans de ruptura i lliscament és contínua en el cas contrari La deformació contínua és homogènia si les línies rectes continuen rectes i les paralleles, paralleles en cas contrari, és inhomogènia Una deformació és caracteritzada per un ellipsoide, definit per tres eixos el de màxim allargament, el de mínim, i l’intermedi i per la seva orientació

Sol ésser recta, llevat del cas que el pla de falla sigui poc inclinat i la superfície topogràfica sigui alta i irregular

Aquest fenomen intervé fonamentalment a les zones fredes de tots dos hemisferis i a l’alta muntanya, en els quals indrets específics s’origina l’anomenat relleu periglacial , les formes del qual són degudes en realitat a l’alternança del glaç i del desglaç i a l’existència de la neu i de la seva fusió Durant la primavera i part de l’estiu la neu de les altes muntanyes de les zones de clima temperat es fon en grans quantitats aleshores les capçaleres dels rius augmenten notablement de cabal, i hom parla, en aquest cas, de rius de règim nival, és a dir, que depenen de la fusió de…

L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són persistents si els…

Si, per raons tectòniques, les capes tenen el sostre a la part inferior, aleshores la sèrie és invertida i, per tant, els materials més nous són a sota i no al damunt com fóra el cas normal

Aquest fenomen pot ésser explicat per la interrupció de la sedimentació sobre el fons marí, per l’erosió d’aquest fons o bé per l’emersió dels dipòsits En aquest darrer cas, pot produir-se també una discordança

Es reconeix fàcilment en forma de foliacions o lineacions en el cas de cristalls amb forma planar o elongada, mentre que per a cristalls d’hàbit més equidimensional, com el quars, es requereix l’ús de tècniques microscòpiques especials per a determinar-la

Es tracta, unes vegades, de minerals que es formen en condicions idèntiques, conjuntament jaciments primaris en d’altres, els minerals han estat formats a d’altres indrets, segons processos diferents, i han estat reunits posteriorment aquest és el cas de les roques sedimentàries i dels sòls