Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Jean Baptiste Romé de l’Isle
Geologia
Mineralogia i petrografia
Mineralogista i cristal·lògraf francès.
Enuncià la llei de la constància dels angles, que ja havia estat descoberta anteriorment per Stenon i d’altres Publicà Essai de cristallographie 1772 i diverses obres de mineralogia
discontinuïtat de Mohorovičić
Geologia
Superfície de discontinuïtat que separa l’escorça terrestre del sima, situada uns 35 km per sota dels continents i uns 5 km per sota dels fons marins.
Fou descoberta pel geòleg croat Andrija Mohorovičić 1857 — 1936 S'hi produeixen un seguit de canvis bruscs de la velocitat de propagació de les ones sísmiques, que indiquen canvis físics i químics de la matèria, la qual cosa permet una interpretació concèntrica de l’estructura de la Terra El 1959 hom inicià el projecte d’investigació Mohole , dut a terme per la National Academy of Sciences dels EUA, per obtenir directament mostres dels materials de la discontinuïtat de Mohorovičić Hom féu perforacions en una zona oceànica prop de les illes Hawaii, a uns 3600 m de profunditat Això…
paleomagnetisme
Geologia
Estudi del magnetisme terrestre natural romanent a fi de determinar la intensitat i direcció del camp magnètic terrestre del passat geològic.
En el camp de l’estratigrafia magnetoestratigrafia es tracta específicament de l’estudi del magnetisme fòssil o romanent de les roques a fi d’establir-ne unitats estratigràfiques i fer-ne una correlació a escala mundial El paleomagnetisme es desenvolupà lentament durant els primers decennis del s XX Hom demostrà que els minerals magnètics, els primers a cristallitzar, dels corrents de lava, adquireixen l’orientació del camp magnètic terrestre i aquesta resta fixada per sempre en el moment de la consolidació de la roca, si la temperatura és inferior al punt de Curie és la imantació…
Eduard Fontserè i Riba
Eduard Fontserè i Riba
© Fototeca.cat
Meteorologia
Geologia
Meteoròleg i sismòleg.
Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Emblema de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
© Fototeca.cat
Entitats culturals i cíviques
Matemàtiques
Astronomia
Física
Química
Geologia
Biologia
Tecnologia
Institució fundada l’any 1764 amb el nom de Conferència Fisicomatemàtica Experimental amb Francesc Subiràs com a president i Josep Anton Desvalls, marquès de Llupià, com a secretari, limitada inicialment a 16 membres.
Celebrà les primeres reunions a la rebotiga d’una farmàcia i més tard a unes golfes del carrer de la Boqueria, on fou installat un gabinet de màquines d’experimentació El desembre del 1765 es reorganitzà amb el nom de Reial Conferència Física , amb uns nous estatuts pels quals fou designat president el capità general de Catalunya, i amplià el seu abast al conreu de “totes les ciències naturals i l’avenç de les arts útils”, amb nou seccions àlgebra i geometria estàtica i hidroestàtica electricitat magnetisme i òptica pneumàtica i acústica història natural botànica química agricultura El 1770…
Geologia 2019
Geologia
Gran Adria, el continent sota Europa Investigadors del Departament de Tectònica global i Paleogeografia de la Universitat d’Utrecht van publicar un estudi a la revista Gondwana Research que explica la descoberta d’un continent, anomenat Gran Adria, que s’amaga sota Europa Per a contextualitzar aquesta recerca, cal saber que fa centenars de milers d’any tota la terra emergida estava unida en un supercontinent, la Pangea, que es va anar fragmentant fins a la configuració actual dels continents Un estudi recent demostra que, en aquest procés, un vuitè continent va lliscar per sota…
Geologia 2010
Geologia
L’activitat volcànica en la vida quotidiana L’any 2010 va posar de manifest la dinàmica de la Terra, i l’erupció de diversos volcans actius especialment la del volcà Eyjafjallajökull, de tipus estratovolcà, a Islàndia va tenir algunes conseqüències socioeconòmiques molt significatives L’erupció del volcà Eyjafjallajökull va emetre un núvol de cendres volcàniques de diversos quilòmetres de longitud © David Karnå L’activitat sísmica a la zona del volcà Eyjafjallajökull es va iniciar al final del 2009, i el 20 de març de 2010 se’n va produir la primera erupció volcànica, de tipus hawaiana i amb…
Geologia 2015
Geologia
Descobertes sobre el nucli de la Terra Els geòlegs van descobrir dades noves sobre el nucli i el mantell terrestres, que proporcionen informació nova sobre els orígens de la formació de la Terra Entre les més destacades cal mencionar la datació més precisa de la formació del nucli intern, la capa més profunda de la Terra, formada per una massa esfèrica de ferro sòlid una mica més gran que Plutó envoltada per un nucli extern líquid La datació de quan es va formar és un tema de llarg debat científic amb estimacions que van d'abans dels 0,5 milions als 2 milions d'anys Un estudi, publicat en la…
Geologia 2014
Geologia
Intensa activitat volcànica L’activitat volcànica al planeta es va mantenir en uns índexs similars als primers anys del segle XXI, però enguany cal destacar algunes erupcions significatives, com la del volcà Bárðarbunga, a Islàndia, un estratovolcà actiu situat sota la capa de gel de la glacera Vatnajökull, que és la segona muntanya més alta del país Aquest volcà no havia entrat en erupció des de l’any 1910, però a l’agost va iniciar una creixent activitat sísmica que alertava sobre la seva possible erupció imminent, que finalment es va produir el 29 d’agost, amb l’emissió de lava a través de…
geologia

Taula dels temps geològics
© Fototeca.cat
Geologia
Ciència que té per objecte l’estudi de la Terra (composició, estructura, història).
L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…