Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
acidificació del sòl
Geologia
Augment de la concentració d’ions hidrogen en les solucions del sòl.
És iniciada per una descalcificació i pot ésser deguda al diòxid de carboni de l’aigua de pluja, a l’humus de descomposició lenta, a determinats adobs, al rentatge de bases, etc
descalcificació
Geologia
Forma d’erosió que consisteix en la desaparició del carbonat càlcic (CO3Ca) de les roques calcàries.
És produït per la dissolució d’aquest en les aigües que tenen un alt contingut de diòxid de carboni, amb el qual forma el bicarbonat càlcic, molt soluble La descalcificació és el procés fonamental de la formació del relleu càrstic
Carbonífer
Individu sencer de Drevermannia pruvosti procedent del Carbonífer inferior de Cànoves
© Fototeca.cat
Geologia
Cinquè període geològic del Paleozoic (o Era Primària), comprès entre el Devonià i el Permià, d’edat compresa entre els -360 i els -286 milions d’anys.
És un dels períodes decisius de la història de la Terra Es caracteritza pel desenvolupament de l’orogènia herciniana i pel gran increment de la flora terrestre, que tingué com a conseqüència la formació de grans dipòsits de carbó La fauna es caracteritza per l’aparició dels primers éssers de respiració pulmonar, representats per amfibis estegocèfals Hi abunden els cefalòpodes Goniatites, Nautilus i els braquiòpodes Spicifer els artròpodes escorpins, aràcnids, miriàpodes, insectes es desenvoluparen en terra ferma afavorits pel clima càlid i l’exuberant vegetació Els vegetals prengueren…
carbonització
Geologia
Procés de transformació de la matèria orgànica vegetal en carbó de pedra.
L’acumulació de restes vegetals s’efectuà en conques continentals o límniques i marines o paràliques El procés de carbonització es produeix posteriorment a aquesta fase de sedimentació i es caracteritza essencialment per un enriquiment en carboni i una pèrdua d’oxigen Hom hi pot distingir dues etapes en un primer estadi, dit de carbonització bioquímica , un conjunt de reaccions anaeròbies, en aigües quietes, en presència d’una flora bacteriana abundosa, produeix despresa de diòxid de carboni i metà i enriquiment en carboni, en els teixits vegetals s’arriba així a la formació de torberes L’…
carbó activat
Geologia
Tecnologia
Química
Carbó d’una gran superfície específica, que es caracteritza pel fet de posseir un alt poder adsorbent selectiu, mostrant preferència pels composts menys polars i augmentant en una sèrie homòloga amb el punt d’ebullició de l’adsorbat.
És obtingut a partir del carbó vegetal, el carbó animal, la torba o el lignit, per mitjà de tractaments que inclouen l’oxidació selectiva del carbó base amb vapor, diòxid de carboni o aire, o la impregnació amb un producte químic, com clorurs principalment de zinc, sulfurs, sulfats, àcid fosfòric o tiocianat de potassi, i calcinació posterior Hom el ven polvoritzat, granulat o en píndoles És emprat industrialment, a causa d’aquesta propietat, per a descolorar o millorar el color de productes químics diversos, de l’oli i dels greixos, per a refinar el sucre, per a controlar l’olor…
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels…
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…
aigües subterrànies
Geologia
Aigües que, infiltrades a través de les roques permeables, es troben sota la superfície de la terra; en arribar a una capa impermeable s’acumulen i omplen els porus i fissures de les roques.
És així com es forma una capa aqüífera o aqüífer, que quan arriba a la superfície, en una vall, brolla formant les deus o fonts En les planes, les fonts són rares i cal excavar pous per atrobar l’aigua L’aigua pot estar a pressió entre dues capes impermeables, i, en aquest cas, quan naturalment o artificialment és perforada la capa superior, l’aigua surt espontàniament a la superfície i donà lloc a un pou artesià Hi ha dos tipus de roques permeables per porositat i per fissuració Les roques poroses absorbeixen l’aigua encara que sigui en una petita superfície, com les sorres i les graves, en…
mofeta
Geologia
Una de les últimes manifestacions de l’activitat volcànica, consistent en una deu de diòxid de carboni que surt de l’escorça terrestre.
Una font d’aquest tipus ha estat cèlebre a les rodalies de Pozzuoli, prop de Nàpols Itàlia, a l’anomenada “gruta del gos”, on el CO 2 , concentrat prop de terra perquè és més dens que l’aire, motivà l’asfíxia de molts gossos que allí entraven La mofeta més important és a l’illa de Java
caolinització
Geologia
Tipus de meteorització dels feldespats, en la superfície de les roques i sobretot en els sòls, provocada per l’aigua amb àcids húmics i diòxid de carboni.
És una alteració de les roques amb sílice i alúmina especialment activa en climes plujosos, caracteritzada per un empobriment en cations calci, potassi, sodi, ferro que va transformant la roca en caolinita