Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
paleomagnetisme
Geologia
Estudi del magnetisme terrestre natural romanent a fi de determinar la intensitat i direcció del camp magnètic terrestre del passat geològic.
En el camp de l’estratigrafia magnetoestratigrafia es tracta específicament de l’estudi del magnetisme fòssil o romanent de les roques a fi d’establir-ne unitats estratigràfiques i fer-ne una correlació a escala mundial El paleomagnetisme es desenvolupà lentament durant els primers decennis del s XX Hom demostrà que els minerals magnètics, els primers a cristallitzar, dels corrents de lava, adquireixen l’orientació del camp magnètic terrestre i aquesta resta fixada per sempre en el moment de la consolidació de la roca, si la temperatura és inferior al punt de Curie és la imantació…
làmina prima
Geologia
Mostra de roca, tallada finament, a fi d’ésser observada mitjançant el microscopi.
esquerda de dessecació

Esquerdes de dessecació a Pucusana, prop de Lima (Perú)
Miguel Vera León (CC BY 2.0)
Geologia
Esquerda que es produeix per dessecació de la superfície d’un dipòsit sedimentari de gra fi.
Aquestes esquerdes s’encreuen entre si i divideixen la superfície del terreny en polígons irregulars que poden mesurar des de pocs millímetres fins a un metre de diàmetre Quan es troben fossilitzades en dipòsits antics s’empren com a indicadors ambientals i de polaritat dels estrats
Mesozoic
Geologia
Segona era (o eratema) del Fanerozoic, compresa entre el Paleozoic i el Cenozoic.
Fou introduït per JPhillips És dividit en tres períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci Hom el considera sinònim de Secundari o era secundària En el Triàsic inferior es produí una impotant radiació del grup dels rèptils els teràpsids i els arcosaures Els teràpsids, que ja presentaven alguns aspectes mamiferoides, donaren pas als mamífers a la fi del Triàsic Els arcosaures es diversificaren fins a donar tres branques molt especialitzades la dels cocodrils, que sobreviuen actualment, la dels pterosaures o rèptils voladors, i la dels dinosaures, dels quals sorgiren les aus actuals La diversificació…
neocimeri | neocimèria
Geologia
Dit de les fases de l’orogènia alpina, que tingueren lloc a la fi del Juràssic superior.
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
sòl argilós
Geologia
Agronomia
Sòl amb una proporció d’argila superior al 30%.
Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers
criptòmer | criptòmera
Geologia
Dit del material de gra molt fi, els components del qual no poden ésser determinats a ull nu; té una textura finament cristal·lina.
zona de cisalla
Geologia
Franja llarga i estreta de roques intensament deformades, situada entre dos blocs indeformats de roca, produïda quan aquests es mogueren relativament l’un respecte de l’altre.
Aquestes estructures es produeixen en profunditat, per sota d’uns 15 km dins l’escorça terrestre, i representen àrees de desplaçament dúctil anàlogues a falles, però sense plans de fractura Hi ha una gradació entre una zona de falla i una zona de cisalla, amb estadis intermedis en què aquestes apareixen fracturades La variació d’esforç a les zones de cisalla pot ésser estudiada examinant la textura de roques prèviament indeformades, especialment de roques plutòniques Els elements estructurals de les roques formen inicialment 45° amb l’orientació de la franja i es corben fins a ésser…
Pliocè
Geologia
Segona època (o sèrie) del Terciari superior, situada damunt el Miocè i sota el Plistocè.
Se situa entre —5 i —2 milions d’anys Els seus límits són fluctuants, sobretot amb relació al Quaternari suprajacent Entre els invertebrats són abundants els molluscs i els equínids, com també els foraminífers Continua la riquesa de faunes de mamífers En general, la fauna i la flora del Pliocè representen un trànsit gradual del Terciari cap al Quaternari i el període actual, sense presentar ruptures importants Més aviat sembla important un refredament que es dóna arreu del món Els materials típics en les àrees mediterrànies són argiles grogues i blaves i sorres de gra fi més o…