Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
stress
Geologia
Força per unitat de superfície o esforç aplicat sobre una roca o un altre material.
És una variable tensorial
pF
Biologia
Botànica
Geologia
Escala de mesura de la força de retenció de l’aigua per les partícules del sòl.
gravímetre
Geologia
Aparell que serveix per a mesurar l’anomalia de l’acceleració de la gravetat.
Hom empra fonamentalment dos tipus de gravímetres els dinàmics i els estàtics Els primers es basen en la mesura del període d’oscillació d’una massa oscillant sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics Els segons, que són els més emprats, es basen en la mesura de la posició d’equilibri d’una massa sotmesa a la força de la gravetat i a una altra força o parell antagònics
fractura
Geologia
Ruptura d’una massa rocallosa en ésser ultrapassat el límit de plasticitat produïda per un esforç tectònic i sense cap desplaçament longitudinal de les dues masses originades.
Quan la fractura va acompanyada d’una força de compressió, es produeix una trituració d’una zona de metamorfisme anomenada de milonitització per contra, la fractura es manté oberta quan la força és de disjunció
fumarola
Dmitry Pichugin | Dreamstime.com
Geologia
Matèria volcànica en estat gasós expulsada de l’interior de la Terra per la força de la pressió magmàtica.
Pot assolir temperatures entre els 50°C i els 600°C, aproximadament Segons els casos, les fumaroles poden ésser clorurades, clorhídriques, amoniacals, sulfhídriques i carbòniques Es donen normalment en regions volcàniques i es desprenen quan ha cessat l’activitat eruptiva principal Hom les considera, doncs, com un fenomen secundari posteruptiu Les fumaroles sorgeixen del cràter o de llocs allunyats del mateix aparell volcànic A la península Itàlica són conegudes les fumaroles de Puzzuoli —vapors sulfurosos—, així com les de la cova del Cane, prop de Nàpols, que desprenen emanacions de gas…
disharmonia
Geologia
Plegament diferencial entre una capa i una altra amb desplaçaments segons els plans d’estratificació.
És el resultat de l’acció d’una mateixa força sobre roques de característiques molt diferents En són exemple els plecs diapírics
entisol
Geologia
Sòl mineral que no té un perfil diferenciat.
És un dels deu ordres de sòls definits pel sistema de classificació de sòls dels EUA Soil Taxonomy Són sòls recents, que es troben en planes d’inundació o dipòsits recents i, tot i que poden mostrar estratificació, tenen una escassa diferenciació d’horitzons Són força abundants a Catalunya
sòl argilós
Geologia
Agronomia
Sòl amb una proporció d’argila superior al 30%.
Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers
plomall del mantell
Geologia
Material magmàtic originat per un punt calent que ascendeix a través del mantell i arriba fins a la base de la litosfera, en forma de columna de pocs quilòmetres de diàmetre.
Aquesta ascensió és responsable del vulcanisme intraplaca que afecta escorça oceànica illes Hawaii, illes Reunion i d’altres o escorça continental També pot tenir lloc al contacte entre dues plaques litosfèriques, principalment en límits divergents Així, hom pensa que Islàndia, a la dorsal Centreatlàntica, marca la migració cap a l’oest d’aquesta dorsal per sobre d’una ploma mantèllica fa 80 Ma Segons alguns geofísics, l’ascensió de les plomes i la seva expansió en les dorsals contribueix a l’obertura d’aquestes, i és responsable, doncs, del moviment de les plaques Segons altres autors, les…
diapirisme
Geologia
Procés geològic consistent en el flux ascendent d’un material a través d’un altre material o cobertora més dens i fràgil.
És un procés controlat per la presència d’una capa o zona de materials de densitat inferior a la de les roques suprajacents i de plasticitat més elevada El flux pot ésser desencadenat per forces gravitacionals, tectòniques o per combinació d’ambdues Les estructures resultants del diapirisme s’anomenen diapirs Els diapirs salins, deguts a l’elevada plasticitat i baixa densitat de la sal, són uns dels més comuns a l’escorça El diapirisme també és considerat un dels mecanismes efectius de transport magmàtic Els diapirs plutònics es formen quan la força ascendent del magma supera la…