Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Jean Baptiste Romé de l’Isle
Geologia
Mineralogia i petrografia
Mineralogista i cristal·lògraf francès.
Enuncià la llei de la constància dels angles, que ja havia estat descoberta anteriorment per Stenon i d’altres Publicà Essai de cristallographie 1772 i diverses obres de mineralogia
L.U. De Sitter
Geologia
Geòleg neerlandès.
Format a la Universitat de Leiden Holanda, on posteriorment fou professor 1948-68, treballà com a geòleg per a la Royal Dutch Shell a Borneo, Java i Veneçuela El 1956 publicà Structural Geology Entre la dècada del 1940 i el 1964 féu treballs de cartografia geològica als massissos paleozoics del Pirineu Central amb estudiants de la Universitat de Leiden Se centrà en l’estructura dels sediments paleozoics de baix grau metamòrfic, i aplicà els conceptes de supraestructura i infraestructura a l’Hercinià dels Pirineus
geosinclinal
Fases de l’evolució geosinclinal. De dalt a baix: de vacuïtat, d’emplenament, de plegament i de migració de l’orogènia
© Fototeca.cat
Geologia
Part de l’escorça terrestre que s’enfonsa i s’omple de roques sedimentàries o roques volcàniques i pot tenir gruixos de milers de metres.
Els geosinclinals es localitzen als marges de les plaques litosfèriques el moviment d’aquestes plega els sediments i origina les cadenes muntanyoses, segons la tectònica de plaques Hom en pot distingir de dos grans tipus el parageosinclinal quan se situa en l’escorça continental, i l' ortogeosinclinal , en l’escorça oceànica, o entre l’escorça oceànica i la continental J Auboin 1965 divideix els geosinclinals en miogeosinclinals , propers al crató i amb pocs sediments, i eugeosinclinals , més llunyans del crató amb més abundància de…
Eocè
Fragment de maxil·lar i mandíbula d’un cavall fòssil procedent de l'Eocè superior
© Fototeca.cat
Geologia
Segona època del Terciari inferior, compresa entre el Paleocè i l’Oligocè.
És situat entre 54,9 i 38 milions d’anys L' Eocè inferior comprèn els estatges Ilerdià i Cuisià, l' Eocè mitjà el Lutecià i Bartonià i l' Eocè superior correspon al Priabonià El clima de l’Eocè fou càlid la zona tropical s’estenia des de la conca de París fins a Àfrica del Sud i des del Japó fins a Nova Zelanda A les mars càlides es desenvoluparen els foraminífers, en especial els miliòlids, alveolines, nummulits i orbitòlits, els quals arribaren a tenir unes dimensions gegantines i a formar enormes masses rocalloses Entre els molluscs prosperaren els gèneres apareguts durant el Cretaci…
isostàsia
Isostàsia. Flotació de blocs de l’escorça, segons la teoria d’Airy (A) i la de Pratt (B)
© Fototeca.cat
Geologia
Terme que designa la tendència cap a l’equilibri de flotació de l’escorça terrestre sobre el mantell plàstic i que fou introduït per Dutton el 1889.
Estudiada ja al segle XVIII per Bouguer a l’àrea dels Andes i el Perú i al segle XIX per Pratt i Airy indistintament a la zona de l’Himàlaia, per tal d’explicar les anomalies de la gravetat i les desviacions anormals de la plomada observades a les proximitats dels massissos muntanyosos Airy fou el primer que en donà, el 1855, una explicació física teoria isostàtica de les arrels muntanyoses l’escorça terrestre és formada per un conjunt de blocs, de volum desigual quant als corticals però de densitat similar, que floten semblantment als icebergs a la…
sòl
Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de…
erosió
Exemple d’erosió en un monticle a l’estat nord-americà de Dakota del Sud. Les principals causes d’aquest fenomen són l’aire i l’aigua de la pluja
© Corel Professional Photos
Geologia
Despreniment i transport dels detrits pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre.
L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la responsable dels…
plec
Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
desglaç
Àrea mínima de gel a l’Àrtic (setembre 2012) provocada pel desglaç estival
© NASA
Geologia
Fosa de la neu, del glaç, quan s’eleva la temperatura per damunt del punt de congelació.
Les conseqüències d’aquest fenomen són molt diverses, tant en l’aspecte físic com en l’aspecte humà El desglaç estacional origina l’augment del cabal dels torrents i rius d’alta muntanya i explica, alhora, que durant l’estiu els grans aparells fluvials puguin mantenir una mitjana d’aigües elevada El desglaç dels rius permet per exemple, a Rússia la represa de la navegació fluvial amb totes les conseqüències economicosocials que aquest fet ocasiona de la mateixa manera, el desglaç marí prop de certes regions fredes, com les costes siberianes…
geodèsica
Geodèsica de l’esfera entre els punts A i B
© Fototeca.cat
Geologia
Matemàtiques
Entre dos punts d’una superfície, corba de longitud mínima que està continguda en la superfície; en el pla, les geodèsiques són segments rectilinis; en una esfera, són arcs de cercle màxim; en un cilindre, són hèlixs.