Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
crioconita
Geologia
Substància negra, formada de partícules orgàniques i inorgàniques arrossegades pel vent, que es dóna dipositada sobre el glaç de geleres i banquises.
El seu color fosc absorbeix més radiacions que la resta de la gelera, la qual cosa fa fondre el gel i hi produeix forats circulars de mida i profunditat molt variables
al·luvió

Formació d’una plana al·luvial per acumulació d’al·luvions en una vall d’erosió
© Fototeca.cat
Geologia
Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.
Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació d’alluvions…
porfiroclast
Geologia
Cristall relicte o residual en una roca transformada per deformació o metamorfisme dinàmic.
Els porfiroclasts corresponen generalment a cristalls de mida gran envoltats per una matriu més fina Són comuns a les milonites, i sovint pertanyen a espècies minerals més resistents a la deformació que l’espècie dominant a la roca per exemple, porfiroclasts de feldespat en milonites quarsítiques
debris flow
Geologia
Flux en massa de sediment integrat per una matriu fangosa amb una certa proporció d’aigua, la qual suporta en suspensió partícules de roca més grans.
Pot donar-se tant en condicions subaèries, per exemple en ventalls alluvials, com submarines, per exemple al peu del talús continental El debris flow sol ser un flux laminar no turbulent, i genera un dipòsit tabular més o menys desorganitzat internament, compost per argila i fragments de roca de mida diversa fins a blocs de dimensions mètriques
farina de falla
Geologia
Roca de gra molt fi i poc consolidada produïda per processos fràgils (fracturació i fricció) en zones de falla.
Les farines de falla contenen menys del 30% de fragments de roca visibles, envoltats per una matriu fina de mida de gra entre 0,1 i 100 µm Aquest fet les diferencia de les bretxes de falla, que contenen més del 30% de fragments grans En alguns casos, les farines de falla poden presentar foliació, definida per plans de lliscament secundaris repetitius o per fillosilicats orientats
regressió
Geologia
Retracció o contracció de l’àrea coberta pel mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és causat per un aixecament de les àrees continentals epirogènesi o per un descens generalitzat del nivell del mar eustatisme o tots dos alhora També pot ésser produït, a nivell de mar constant, per una progradació o sedimentació molt activa, com la d’un delta Les grans glaciacions esdevingudes durant el Quaternari o Plistocè produïren regressions generalitzades eustàtiques per efecte de l’acumulació de grans masses de glaç sobre els continents Estratigràficament, una regressió roman enregistrada dins la sèrie estratigràfica per un canvi vertical ascendent de fàcies marines o…
seqüència de Bouma
Geologia
Cicle sedimentari fonamental produït pel dipòsit d’un corrent de terbolesa.
Rep el seu nom d’Arnold Bouma, que la descriví i interpretà per primer cop el 1962, i des d’aleshores ençà és utilitzada de manera generalitzada en l’estudi de fàcies flysch o turbidites Una seqüència de Bouma mostra una granuloclassificació decreixent cap al sostre, generalment passant de sorra més o menys grollera a argila, i el seu gruix és de l’ordre dels centímetres o els decímetres De base a sostre, la seqüència de Bouma completa comprèn un terme inferior de sorres grolleres amb granuloclassificació, un terme de laminació parallela inferior, un terme de laminació encreuada…
biocarst
Geologia
Forma càrstica de mida reduïda produïda fonamentalment per l’acció orgànica, ja sigui de plantes (fitocarst) o d’animals.
Les formes de biocarst són comunes en zones costaneres, ocasionades per diversos organismes corrosius i perforants de la roca
estratificació
Vista aèria de successives estratificacions produïdes als vessants del turó de Sant Cosme, al sud de Sapeira (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Geologia
Deposició d’un estrat o capa darrere un altre estrat en superfícies planes o lleugerament inclinades.
L’estratificació s’origina per canvis en els materials que s’anaven dipositant o per canvis en les condicions del dipòsit Aquests canvis poden ésser variació de la mida dels grans, com, per exemple, el pas de sorra a grava canvis en la textura, com ara l’arrodoniment de les partícules i canvis en la cimentació i la compactació de les partícules La regularitat i l’extensió de l’estratificació depèn de la persistència dels agents causants de la deposició o sedimentació Si els agents actuen en petites àrees, com, per exemple, als rius, s’originen estrats irregulars que no són…
erosió
Exemple d’erosió en un monticle a l’estat nord-americà de Dakota del Sud. Les principals causes d’aquest fenomen són l’aire i l’aigua de la pluja
© Corel Professional Photos
Geologia
Despreniment i transport dels detrits pels agents en moviment que operen sobre la superfície terrestre.
L’erosió tendeix a l’arrasament de tots els nivells de l’escorça terrestre fins a convertir-los en un peneplà i actua a tots els llocs variant només la intensitat L’erosió s’oposa, des del punt de vista geològic, a l’orogènia ambdues forces oposades determinen l’aspecte físic de la superfície terrestre L’energia de l’erosió prové tant de la gravetat terrestre com de la radiació solar quasi tota l’erosió és obra de fluids moguts per l’atracció gravitatòria, que s’encarreguen d’arrencar i transportar els detritus obligant-los a cercar un nivell més baix La gravetat és la responsable dels…