Resultats de la cerca

Els alluvions es troben a les valls fluvials, deltes, estuaris, llacs i, en general, allà on el poder de transport del corrent decau a causa d’un descens de la velocitat o del volum de les aigües, i aquestes dipositen els materials que han erosionat i transportat Els alluvions són constituïts per argiles, llims argilosos i arenosos, sorres, graves, còdols, blocs, etc, procedents de les roques de la conca fluvial, però de caràcter sovint diferent al d’aquestes, a causa de les modificacions —a vegades intenses— de què han estat objecte durant el transport Inicialment, l’acumulació…

Si estan situats en conques sedimentàries són generalment de baixa temperatura de 60 a 150° C i poden ésser utilitzats per a calefacció domèstica, industrial i agrícola Quan es troben en zones d’activitat volcànica o tectònica recent, l’aigua està en forma de vapor o salmorra a 200-300° C i és utilitzable en centrals geotèrmiques per a la producció d’energia elèctrica

Fill de Felip Solé, que representà les terres de Lleida en la ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya 1932-34 Lluís Solé estudià ciències naturals a Barcelona i fou decantat cap a la geologia per San Miguel de la Cámara Es beneficià també del mestratge del geòleg aragonès Lucas Mallada i del geògraf Pau Vila, amb qui collaborà científicament prop de mig segle Entre els estrangers, l’influí poderosament l’escola neerlandesa de geologia dels anys trenta, que conegué a fons arran del congrés internacional de Granada on era catedràtic de geologia, dedicat a…

Hom pot trobar la capa aqüífera, de nivell relativament estable, sense haver trobat cap capa impermeable, i el pou és anomenat pou ordinari o pou de primera capa , o bé la pot trobar sota una capa impermeable a la qual hom ha arribat sense trobar aigua, i aleshores és anomenat pou profund o pou de segona capa Quan els pous profunds són alimentats per aigües corrents en un punt de nivell més alt que la superfície on hom ha excavat el pou, aquest és un pou artesià Generalment hom pot trobar aigua, sovint potable, en el subsol de qualsevol indret, malgrat que de vegades l’excavació…

Es tracta, de fet, de la part d’un sòcol portada a una altitud relativa per l’acció tectònica És constituït per materials antics i durs roques metamòrfiques, roques cristallines o sediments arrasats per l’erosió pertanyents a una antiga serralada plegada El relleu d’un massís pot ésser transformat per l’acció tectònica posterior i per l’acció de l’erosió diferencial En el cas d’una nova orogènia els seus materials, durs i rígids, es fracturen, però no es pleguen

El dèbit total d’una conca fluvial pot ésser dividit en dues parts el dèbit de circulació subterrània i el dèbit d’escolament superficial aquest darrer pot ésser subdividit en dèbit d’escolament directe , constituït per les aigües que sempre van en superfície, i dèbit d’escolament hipodèrmic , que són les aigües que es filtren però que tornen a sortir a la superfície dins la mateixa conca Quan una circulació superficial és alimentada per aportacions d’aigües subterrànies i no per les de la pluja, hom diu que té dèbit de base és el dèbit dels rius quan…

La pèrdua de la humitat comença quan la reducció, per evaporació i transpiració evapotranspiració, de l’aigua continguda en el sòl és superior a la rebuda per precipitació balanç hídric Es dóna en unes determinades zones climàtiques, les característiques de les quals són la irregularitat de les precipitacions en el decurs de l’any i el gran poder d’evaporació de l’aire sec L’eixut és permanent a la zona àrida o desèrtica, on són gairebé inexistents les precipitacions En els climes mediterranis l’eixut és estacional, car es dóna només a l’estiu, amb una llarga i continuada…

La presència d’esquerdes augmenta notablement la superfície exposada a la disgregació i, per tant, l’afavoreix

Presenta coloracions blavoses, originades pel ferro, que ha passat a estat ferrós Hi són característiques la destrucció de l’estructura, condicions d’asfíxia, empobriment per rentatge i activitat biològica reduïda

Pot ésser primària , quan els espais buits són els originals d’una roca p ex, una sorra poc cimentada, o secundària, quan els espais buits s’han originat posteriorment per dissolució